La Creu del Sud

Aquest post l'ha escrit l' Imma de Miguel des de l'Àfrica del Oest oportú en temps de confusió i dubtes sobre la Cooperació Internacional i el publico a demanda seva. L'Imma és la Responsable del programa regional de Justícia econòmica d'Intermon Oxfam. Moltes gràcies Imma. Fa uns dies vaig participar a un taller de planificació de la nostra propera campanya de mobilització ciutadana. Era a Dakar, amb organitzacions regionals de l’Africà de l’oest i algunes nacionals des països de la regió. Quan un col·lega va presentar l’objectiu d’Oxfam de recolzar un moviment a la regió en favor d’una alimentació justa, un membre d’una de les organitzacions de camperols presents, va demanar la paraula per preguntar si nosaltres no formàvem part del moviment.... Interessant!  la mateixa organització que anys enrere ens demanava que no ens posicionéssim dins de la regió, ara ens demana que participem d’un mateix moviment, allà on ens trobem. Som un sol món! Aquest sentiment d’...

(Versión en castellano) Fa dies que en Joan esta molt motivat i il·lusionat en córrer un cross. L’han organitzat a l’escola i sembla que han sabut motivar els nanos molt be. Ens feia angunia, com sempre, perquè evidentment ell no pot córrer tot el cross i no sabem molt bé com s’ho prendrà. La seva discapacitat el limitarà per fer-lo tot sencer. Avui hem anat els dos, pare i mare, a veure’l Per córrer el cross, s'ha volgut vestir amb la samarreta del Barça. El cross no era molt llarg, uns 800 m i han començat els més petits, desprès els de 1r i 2n i el tercer torn era el seu. Els dels cursos superiors corrien el quart i últim cross. Estava a la sortida preparat amb molta anticipació com si hagués de córrer 100 metres. Concentrat. Han trigat una mica a sortir fins que estigues tot apunt. Hi havia força públic. I mentre esperàvem, els seus companys de l’any passat que l’han vist (aquest any ha repetit curs) l’han començat  animar. Era bonic. Han conviscut bastants anys amb e...

Article complert , que respon a les crítiques a les ONG que l'antropòleg Gustau Nerín fa al seu darrer llibre "Blanc bo busca negre pobre" i que va ser publicat en castellà parcialment a La Vanguardia el dia 16 de març (el teniu a l’entrada següent a aquesta). Aquest article va ser redactat amb el suport del equip tècnic de la FCONGD  “ Blanc bo busca negre pobre” és el títol de l'últim llibre de l'antropòleg Gustau Nerín. Perquè no hi hagués cap dubte, l'editorial no ha cedit a la temptació de completar el ja provocador títol, amb un títol previ ben explícit:“ Crítica a la cooperació i les ONG” . Malgrat la gran atenció que ha rebut dels mitjans, el llibre adverteix, però, a la seva primera pàgina, que no és una crítica als/a les cooperants sinó al “sistema de cooperació” i que hi ha cooperants que en són conscients de les deficiències i lluiten per modificar-lo i aconseguir unes relacions més justes entre Àfrica i Occident. Malgrat que es doni a entendre qu...

Tribuna/Columna de opinión de Francesc Mateu, presidente de la FCONGD publicada en La Vanguardia el 16 de marzo de 2011 pagina 31   "Blanc bo busca negre pobre" es el título del último libro del antropólogo Gustau Nerín en el cual impugna un modelo muy concreto de cooperación y de ONG. A pesar de su intención abiertamente provocadora, el libro advierte en su primera página que no es una crítica a los cooperantes sino al "sistema de cooperación", y que hay cooperantes que son perfectamente conscientes de sus deficiencias y luchan por modificarlo y conseguir unas relaciones más justas entre Àfrica y Occidente. Ésta y no otra es la vocación fundamental de las 85 ONG de la Federació Catalana d'ONGD y de la mayoría de ONGD integradas en coordinadoras. No negaremos en absoluto nuestra responsabilidad en el hecho de que libros como este, llenos de tópicos, medias verdades y críticas fáciles, provoquen titulares tan jugosos. Sabemos que no hemos explica...

Som un país de 7,4 milions de persones. L’any 2010 ens vam gastar 61.110 milions d’euros. Aquest és el pressupost de la Generalitat del 2010. El Govern va gastar 8.258 euros per persona en serveis com ara la salut, l’educació o la construcció i manteniment d’infraestructures. A aquestes sumes hi hauríem d’afegir el que realitzen al nostre territori altres administracions, com diputaci-ons, ajuntaments o l’Administració General de l’Estat, cosa que incrementa encara més la despesa pública per persona a Catalunya. Tenint en compte les dades recollides per l’Idescat, a Catalunya cada persona disposa d’una renda mitjana aproximada d’uns 13.000 euros, i fent el càlcul per família aquesta renda ronda els 33.000 euros, però no podem passar per alt la diferència entre els 70.000 euros de renda familiar mitjana als barris més rics i els 21.000 dels més pobres.   L’any 2011 ha començat amb unes escandaloses dades de l’atur i l’anunci de les retallades socials que els mercats ens exigei...

Hem començat l’any amb anuncis de retallades del nou Govern molt abans que presentin formalment els pressupostos. Aquests anuncis s’afegeixen a les decisions ja preses en molts ajuntaments i ens preparen per els temps difícils que vindran. Sembla que les causes d’aquesta crisi són ja cosa del passat i ara només cal gestionar amb eficàcia la caixa més buida. Com que no hi ha diners i les partides més grans son les més difícils de retallar, llavors es comença per allò que sembla més fàcil, independentment de que sigui el més ètic o el més sensat. I les ONG sabem que retallar els diners destinats a la cooperació internacional és massa fàcil. Lamentablement, la por i la incertesa ens fan mirar aquell que necessita suport o assistència com si fos culpable de la seva situació, i veiem amb neguit com agafen força alguns discursos ben perillosos. Ens han anat sembrant una llavor que ens entra per osmosi i que ens fa pensar quan parlem de crisi en el que necessita assistència, en l’immigr...

Avui m’han trucat de RAC1 per preguntar-me que opinava de que 40 milionaris nord-americans ( l’Avui o El Pais ) hagin donat la meitat de la seva fortuna pels “mes necessitats”. La primera reacció, ho he de reconèixer, ha estat d’indignació, perquè aquest tipus de noticies, em revolta. I em revolta per dues raons. La primera es perquè acostumen a ser operacions de marqueting que acaben no sent certes o que son veritats a mitges que amb la lletra petita resulten grotesques. I la segona raó és perquè persones que estan acumulant riquesa notòria i públicament i que per tant son responsables de la inequitat al mon, passen a ser “herois” de la justícia al mon de cop i volta, quan en son els responsables de la injustícia. Després , mes reposadament he volgut pensar que era veritat. Que finalment la immoralitat de la inequitat al mon i de les 60.000 persones que moren de fam cada dia ha estat un argument de pes, per fer reflexionar a tots aquest grans milionaris. Al cap i al fi, t...