La Creu del Sud

En castellano aquí:    _ _ _ Article publicat al Diari Ara del 24 d'agost del 2013.     Fa molts anys, a una comunitat que vivia vora un riu, van veure una persona que s’ofegava i van anar a auxiliar-la. Mentre la reanimaven van veure una segona persona que s’ofegava, i de sobte moltes més. El riu no deixava de portar gent que s'ofegava i es varen organitzar per fer torns, i es van especialitzar per equips: uns els treien de l’aigua, uns altres els reanimaven, uns altres els assecaven etc. Però cada dia s’ofegava més gent i no donaven a l’abast. Fins que un dia un dels equips es va preguntar... però per què cau al riu tanta gent? Hi ha gent en perill i que és el moment de fer-se preguntes! -els varen dir-. Però l’equip es revoltà, deixà la feina entre acusacions d’insolidaritat, i va marxar riu amunt a buscar un per què. I van descobrir que s'havia trencat l’únic pont de la zona I abans de trobar solucions, és preguntaren: per què? qui era el respon...

Amb la fortuna de les 100 persones mes riques del mon podríem acabar quatre vegades amb la pobresa al món. El problema no rau en la pobresa, sinó en la desigualtat. Els representants del poder econòmic reunits al Fòrum Econòmic Mundial o al Fons Monetari Internacional ho reconeixen i així surt reflectit als seus diaris com The Economist. Les grans fortunes simbolitzen la riquesa extrema. L’1% dels més rics del planeta ha vist incrementada durant aquesta crisi la seva riquesa en un 60%. A casa nostra també augmenta el consum d'objectes i béns de luxe. Això és bo? Rotundament no: la riquesa extrema i la desigualtat és un problema per a tothom. Per què? Per que és ineficient econòmicament. Tants diners en mans d’una persona, son poc útils. Quant ja tens 10 iots de luxe no en compres molts més. Aquest diners en mans de centenars de milers de persones incrementarien el poder adquisitiu general. Per que és corrosiva . Les grans fortunes sempre volen incidir en el poder polític per m...