Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2019

Passi exprés.

Imatge
En castellano aquí:  CAST L'estiu és temps de descans i lleure. I això no té perquè està renyit amb l'ètica i la coherència. Hi ha un exemple que probablement coneixeu i a mi em sembla molt il·lustratiu (tot i que podeu considerar-lo anecdòtic) que ningú sembla qüestionar obertament.

Si aneu a parcs aquàtics, d'atraccions o temàtics, en alguns podreu comprar l'entrada normal o una entrada especial que et dona dret a no fer cues. L'entrada per estalviar les llargues cues es pot obtenir de dues maneres. I són les dues cares de la moneda.

La primera (almenys a un conegut parc temàtic) és presentant un certificat de disminució. Sí, tal com ho sentiu. El parc aplicant una política social ofereix un privilegi a qui en el dia a dia té moltes dificultats per fer i tenir oportunitats com la resta. Redueix les desigualtats amb una norma interna. Exemplar sobretot perquè aquestes decisions es prenen molt poques vegades i a molt pocs llocs.

La segona opció, l'altra cara de…

Bajanades estivals sobre manters, menors i refugiats

Imatge
En castellano aquí:  CAST Article publicat originalment a Catalunya Plural el 5 de setembre

El darrer dijous d'agost hi va haver una sessió de control al Congrés dels Diputats pel tema de l'Open Arms. No us recomano que us la mireu si no voleu posar-vos malalts.

Els rescats a alta mar i els entrebancs que posen tots els estats europeus per deixar desembarcar les persones rescatades ha estat un dels temes d’aquest estiu. Els estius són propicis per aquests temes. Manters, menors no acompanyats i migrants rescatats són diverses cares d’un mateix prisma sobre el qual sempre acabo escrivint algun article cada estiu, saturat de sentir bajanades.

Són temes recurrents. I al voltant dels quals es genera polèmica, es diuen bestieses espectaculars, es dicten sentències, informació i valoracions que no aguantarien cap anàlisi seriosa. Són afirmacions fetes des de conviccions i emocions pròpies que sovint tenen més a veure amb les pors de cadascú que amb la realitat.

Segueix sent inconcebi…