Entrades

La darrera publicació és:

Nadal ho és per un empadronament

Imatges
Versión en castellano Josep i Maria, varen tenir el fill a Betlem perquè havien anat a empadronar-se. Els dies de camí, amb ella embarassada, varen ser la causa que el fill neixes lluny de casa. L’embaràs no eximia de l’obligació. I si ho penseu bé, és una animalada!! Fa més de dos mil anys, una de les notícies trending tòpic de tota la recent història, es produïa originada per un empadronament. Josep i Maria, varen tenir el fill a Betlem perquè havien anat a empadronar-se. Els dies de camí, amb ella embarassada, varen ser la causa que el fill neixes lluny de casa. L’embaràs no eximia de l’obligació. I si ho penseu bé, és una animalada!! Haver de fer dies de camí només per empadronar-se, trobar-se que no hi havia allotjament i havien de dormir al ras i infantar lluny de casa en un lloc inhòspit. No hi parem massa atenció en aquest detall que feu que el naixement fos així. Només ho obviem perquè en aquella època pensem que podia ser normal que només per empadronar-se fos justificable to

Jesús neix, fill d’una parella de refugiats a Lesbos

Imatges
CAST ENG FRA POR EUS ITA GRE   DEU Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2020. Aquest any tan particular hauria pogut imaginar que Jesús naixia a molts llocs, però fa anys que una realitat colpeix la nostra vella Europa, la crisi dels refugiats. I Lesbos i els seus camps, amb incendi, COVID i política migratòria inclosa representen, millor que cap altre lloc, la injustícia aquest 2020. També hauria pogut ser a les illes Canàries, i ho cito en el text. Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa Nadal. Aquí teniu el vídeo "animat"  i narrat del pessebre i a sota, hi trobareu el text complert, informació complementària i fotos. Jesús neix, fill d’una parella de refugiats a Lesbos  #PlaymobilRefugiats  I ara connectem amb la unitat mòbil. Endavant Laia Bonet des de Lesbos! En aquells dies van haver de marxar de la seva ciutat  perquè la guerra havia

Pregària confinada

Imatges
Durant el confinament vaig escriure aquesta pregaria que la Montse Vernet va editar i la Mª Luisa Martín va voler il·lustrar. Moltes gràcies a les dues!  La situació de pandèmia pel covid-19 i l'estat d'alerta sanitària decretat a molts països, ha posat en evidència moltes situacions lamentables de grups socials que no veiem, accelerats com anàvem tots plegats i ocupats en tantes coses que ens resultaven imprescindibles de fer. El confinament, amb parada laboral per a molts i aïllament social, ha permès que sortissin a la llum els grans problemes, no només ecològics, sinó sobretot socials. Ha posat de manifest els valors inacceptables d'aquesta manera de viure i conviure. Potser no ho podrem suportar i voldrem tornar a la 'normalitat' i oblidar aquesta revelació, com si es tractés d'un malson; o ens haurem avergonyit de situacions de les quals en som corresponsables. Potser hem despertat la consciència sobre problemes o situacions desconegudes fins ara i tal veg

On menys ho esperes...

Imatges
Versión en catellano Si alguna vegada heu passat per davant la subdelegació del govern que hi ha al Passeig de Sant Joan potser haureu vist una cua llarga de gent. És una de les conegudes com a cues d'estrangeria. La varietat de trets facials de gent arribada de tot arreu és característica Són persones que estan esperant obtenir una cita per aconseguir legalitzar, regularitzar o renovar la seva situació a casa nostra. Aconseguir la documentació per "tenir papers" és un via crucis. És gairebé impossible aconseguir "papers" sense l'ajut d'una entitat o expert que interpreti i acompanyi per saber que has de fer realment en cada moment i quin és el següent pas. Inimaginable fins que has seguit un cas de prop. I la majoria, nouvinguts i víctimes de la desigualtat d'oportunitats més cruel, no tenen ni entitats ni persones que interpretin el que cal en el seu cas. La conseqüència és que acaben desorientats en el laberint burocràtic, dissenyat deliberadament

Els respiradors de SEAT, un indicador.

Imatges
En castellà Segons l'estudi d'Oxfam Intermón "Escollim dignitat, no indigencia", aquesta pandèmia pot posar fi a la vida de 40 milions de persones. I sumir a la pobresa, a 500 milions de persones més. Com sempre, l'impacte més gran serà en els països empobrits i més vulnerables on la manca d'estructura sanitària impedirà atendre com cal als afectats. A Mali per exemple hi ha tres respiradors per cada milió de persones. A casa nostra hem hagut de córrer per evitar el col·lapse d'hospitals i UCIS. Teníem un sistema sanitari castigat per les retallades, però que encara tenia qualitat i estructures. I en aquest sistema sanitari li ha calgut que per exemple, empreses com la Seat, es posin a fabricar respiradors. M'ha semblat genial aquesta capacitat d'adaptació d'una multinacional. Això diu molt de les persones que hi treballen i que ho han proposat. És un signe del canvi que podria arribar. Fa dos dies vàrem veure a la premsa que ja n'

L’epidèmia que va canviar-ho tot, ... i ens va permetre fer un salt endavant (2ª part)

Imatges
En castellano Aquest article és la segona part d'aquesta sèrie. Si no has llegit la primera , t'aconsello que ho facis abans de llegir aquesta. La primera part la teniu aquí: "La epidèmia que ho va canviar tot ... i ens va fer retrocedir (1ª part)" . Evidentment tothom recorda aquella primavera del 2020. Ha quedat a la memòria. La malaltia no ha desaparegut però té xifres residuals, tot i seguir morint algunes persones. Però no deixa de ser un breu a les pàgines interiors dels diaris. Il·lustració d'Eulàlia Llopart Res és igual, però tot ha tornat a una certa normalitat. No del tot perquè va costar recuperar-se d'aquella mortaldat massiva però la situació d'emergència, afortunadament, ha desaparegut. Les darreres setmanes van marcar un gir en tot l'episodi. El confinament a casa, comiats a coneguts que no es van poder fer, milions de petits gestos solidaris, compartir en els balcons cançons o aplaudiments, i més coses que ara em dei

L’epidèmia que ho va canviar tot, ... i ens obligar a retrocedir (1ª part)

Imatges
En castellano Evidentment tothom recorda aquella primavera del 2020. Ha quedat a la memòria. La malaltia no ha desaparegut però té xifres residuals, tot i seguir morint algunes persones. Però no deixa de ser un breu a les pàgines interiors dels diaris. Res és igual, però tot ha tornat a una certa normalitat. No del tot perquè va costar recuperar-se d'aquella mortaldat massiva però la situació d'emergència, afortunadament, ha desaparegut. Il·lustració d'Eulàlia Llopart La sanitat s'ha anat recuperant. Les llistes d'espera en sortir de l'estat d'emergència eren espantoses i el govern va demanar a tothom que pogués, que es fes una pòlissa sanitària o que fes servir la que tenia per les operacions i visites a especialistes. Els preus de les pòlisses es van disparar però era una manera d'ajudar i tothom hi va col·laborar. A la sanitat pública, els CAPS i hospitals van rebre permís per cobrar serveis i fer copagament a fi de poder finançar-se; tant