Entrades

La darrera publicació és:

Avui he fet 60 anys.

Avui he fet 60 anys.  Als anys s'hi va arribant a poc a poc i això ajuda a fer-se a la idea. Però hi ha xifres que et fan pensar o t'impressionen perquè sempre les has vist molt lluny i un dia arriben. Els 60 és una d'aquestes. El primer que em ve al cap, és que 60 anys està per sobre de l'expectativa de vida de molts països. És a dir, que per l'atzar de néixer a un país com el nostre, estem vivint anys que en un altre país no viuríem. Això ajuda a entendre que fer anys no és un problema sinó un regal. Com deia l'acudit, sempre és millor fer anys que l'alternativa de no fer-ne.   No us negaré que el meu cos nota que té 60 anys. Puc fer quasi tot el que feia, però em cal més moderació i menys intensitat. Els genolls es queixen, alguna altra articulació també i l'esquena fa un crit de tant en tant. Els pensaments costen més de filar i la memòria necessita alarmes i paper i llapis ben sovint. Per sort, crec que la il·lusió per les coses noves no ha minvat g

Luna...una abraçada!!

Imatge
                                                                                                                                                                         en castellano aquí Article publicat el 20 de Maig del 2020 a Catalunya Plural Hi ha fotografies que per a mi envaeixen la intimitat. I jo no l'haguera publicat. No per la intimitat de la noia, per la intimitat del jove i del seu dolor per la pèrdua d'un company feia una estona. El concepte d'intimitat, malauradament varia molt en funció del color de la pell, i si vàrem veure tots els cadàvers del terratrèmol d'Haití, no en vàrem veure cap de Fukushima. La intimitat i el respecte a la persona, es diferent segons els casos, va per barris. I perquè la intimitat, és manipulable. I davant d'una foto així, hi ha qui de seguida s'entendreix i qui pensa que és un muntatge, publicitat o pornografia emocional. Per tot això jo sempre prefereixo que la intimitat sigui intimitat. Especialment quan ningú ha pr

FINS SEMPRE ARCADI!!

Imatge
 El vaig trucar l'últim dimarts de Març per darrera vegada. Vàrem estar una estoneta parlant. Poca, perquè ell ja anava amb oxigen i jo no volia ni fatigar-lo ni molestar-lo. Però ell mateix allargava la conversa, donant-me a entendre que li estava bé. I quan ja ens acomiadàvem em va dir: "m'he fixat una fita, menjar la mona!". Quedaven cinc dies només per menjar la mona. I si, per poc, però l'ha pogut menjar. A part d'acomiadar-se de tothom amb elegància, serenor i coherència, va acomplir aquesta darrera fita simbòlica. Aquest era sovint el model d'esperança que tenia l'Arcadi. Tot i sabent que s'estava morint, va posar-se una fita, l'esperança de menjar-se la mona. I així ha estat sempre.  Les seves dades, les seves comparacions, ens presentaven un món, el real, que era tot menys engrescador. Amb unes magnituds de problemes a les que sembla impossible enfrontar-se i menys guanyar. De les seves xerrades sempre sorties amb embranzida per intent

L'infern dels tràmits en línia

Imatge
 Versión en castellano Aquest article va ser publicat al diari ara el 10 de març del 2021 En aquest últim mes he hagut de fer diversos tràmits en línia. No sóc un hacker, però tampoc un analfabet digital. En alguns he estat fins a quatre dies seguits fent intents i dedicant-hi hores. El que hauria de ser una cosa senzilla i intuïtiva no ho és gens. Ni senzill, ni intuïtiu, ni ràpid. Només tenint certes habilitats movent-te per la xarxa pots acabar alguns tràmits, i de vegades has de dedicar hores a aprendre-les per obtenir el resultat desitjat. Llàstima que quan ja has descobert la manera el següent tràmit és amb una altra administració i, per tant, amb una altra lògica i uns altres impediments i problemes. L'únic aprenentatge que te'n queda és que el pròxim tràmit tampoc serà fàcil, que els problemes seran diferents i que també serà entretingut. Buscant bibliografia dels errors i dels problemes a la xarxa acabes superant-los gairebé tots, no tots, però cal una habi

Gràcies, Arcadi !!

Imatge
  Versión en castellano Succeeix poques vegades. I quan passa, ningú sabem molt bé com abordar-ho. Les consignes socials no existeixen per aquestes circumstàncies. I si la persona afectada és algú molt especial i conegut, és un còctel que no saps bé com sortirà. Però a vegades surt molt bé, tan bé, que sembla arribar a revertir la mateixa transcendència del moment. Això és el que està passant aquests dies amb l'Arcadi Oliveres. L'anunci fet, sense embuts ni anestèsia per ell i la seva família, de la seva malaltia terminal, ha sacsejat a mig país. I com deia, l'excepcionalitat de la situació i el carisma de la persona, han fet que tot s'hagi capgirat. La malaurada mort del seu fill fa uns anys, varen ensenyar a l'Arcadi, que els funerals poden ser guaridors, però és molt millor si tot plegat, ho podem fer abans del funeral. I acceptant la seva situació amb una enteresa, pròpia del personatge que ha set sempre, ha permès el retorn d'un petit percentatge de la grat

Nadal ho és per un empadronament

Imatge
Versión en castellano Josep i Maria, varen tenir el fill a Betlem perquè havien anat a empadronar-se. Els dies de camí, amb ella embarassada, varen ser la causa que el fill neixes lluny de casa. L’embaràs no eximia de l’obligació. I si ho penseu bé, és una animalada!! Fa més de dos mil anys, una de les notícies trending tòpic de tota la recent història, es produïa originada per un empadronament. Josep i Maria, varen tenir el fill a Betlem perquè havien anat a empadronar-se. Els dies de camí, amb ella embarassada, varen ser la causa que el fill neixes lluny de casa. L’embaràs no eximia de l’obligació. I si ho penseu bé, és una animalada!! Haver de fer dies de camí només per empadronar-se, trobar-se que no hi havia allotjament i havien de dormir al ras i infantar lluny de casa en un lloc inhòspit. No hi parem massa atenció en aquest detall que feu que el naixement fos així. Només ho obviem perquè en aquella època pensem que podia ser normal que només per empadronar-se fos justificable to

Jesús neix, fill d’una parella de refugiats a Lesbos

Imatge
CAST ENG FRA POR EUS ITA GRE   DEU Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2020. Aquest any tan particular hauria pogut imaginar que Jesús naixia a molts llocs, però fa anys que una realitat colpeix la nostra vella Europa, la crisi dels refugiats. I Lesbos i els seus camps, amb incendi, COVID i política migratòria inclosa representen, millor que cap altre lloc, la injustícia aquest 2020. També hauria pogut ser a les illes Canàries, i ho cito en el text. Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa Nadal. Aquí teniu el vídeo "animat"  i narrat del pessebre i a sota, hi trobareu el text complert, informació complementària i fotos. Jesús neix, fill d’una parella de refugiats a Lesbos  #PlaymobilRefugiats  I ara connectem amb la unitat mòbil. Endavant Laia Bonet des de Lesbos! En aquells dies van haver de marxar de la seva ciutat  perquè la guerra havia