La Creu del Sud

  CAT   ESP   ENG   FRA   POR   EUS   POR   DEU   ITA    Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2022. Ens sobta pensar que Jesús pugui néixer en una presó. I ens ha acabat semblant normal que neixi en una menjadora en un estable. Un cop més es tracta de repensar allò que durant tant de temps no ens ha cridat l'atenció. I és que la vulnerabilitat, la pobresa i la manca d'oportunitats, tenen moltes cares. I totes elles presents en el nostre món. Aquí teniu el vídeo amb la narració i a sota, hi trobareu el text, les fotografies del pessebre, la informació complementària i una galeria de fotos.                                    Per aquells dies es feia impossible sobreviure al seu país i varen haver de marxar per buscar-ne un on hi hagués oportunitats. Sense din...

ESP Avui és el dia internacional de la pobresa. I quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d'un captaire o la d'algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim. Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s'entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn. I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa. I per si no n'hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l'econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners. No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica,...

Durant el confinament vaig escriure aquesta pregaria que la Montse Vernet va editar i la Mª Luisa Martín va voler il·lustrar. Moltes gràcies a les dues!  La situació de pandèmia pel covid-19 i l'estat d'alerta sanitària decretat a molts països, ha posat en evidència moltes situacions lamentables de grups socials que no veiem, accelerats com anàvem tots plegats i ocupats en tantes coses que ens resultaven imprescindibles de fer. El confinament, amb parada laboral per a molts i aïllament social, ha permès que sortissin a la llum els grans problemes, no només ecològics, sinó sobretot socials. Ha posat de manifest els valors inacceptables d'aquesta manera de viure i conviure. Potser no ho podrem suportar i voldrem tornar a la 'normalitat' i oblidar aquesta revelació, com si es tractés d'un malson; o ens haurem avergonyit de situacions de les quals en som corresponsables. Potser hem despertat la consciència sobre problemes o situacions desconegudes fins ara i tal veg...

La tarda del 15 d’abril es cremava Notre-Dame. Les televisions ho retransmetien en directe. L’incendi, i alhora el patiment de milers de francesos que veien com cremava tot un símbol. I el foc feia desaparèixer amb poques hores, segles de feina i història. Una tragèdia. És difícil imaginar les hores i hores de feina, suor i il·lusió que hi havia en aquest sostre. Abans que s’acabés l’incendi varen aparèixer les primeres notícies de donatius per reconstruir Notre-Dame. I l’endemà hi havia més de 1.000 milions d’€ disponibles. Si, més de 1.000 milions. Perquè algunes tragèdies tenen 1.000 milions en menys de 24 h i altres no aconsegueixen ni un €? Perquè entre 4 persones o empreses poden regalar 1.000 milions en poques hores sense que ni elles ni les seves empreses se’n ressentin? Fins a quin punt era una operació de publicitat? Perquè algú pot tenir tants milions per donar quan la immensa majoria no en veurà cap ni en tota la seva vida? No ens poden tornar a dir que no hi ha diners ...

En castellano aquí: CAST A Espanya el 20% més pobre abandona l’escola 41 vegades més que en el 20% més ric. Mentre el 70% de fills d’universitaris, seran universitaris, la meitat dels fills de pares que han estudiat només l’ESO, només arribaran a l’ESO. La probabilitat de canviar això és 10 vegades superior a Alemanya i 23 vegades a França. Aquestes xifres són una conseqüència invisible de la crisi. Abans de la crisi, aquests números no eren tan escandalosos i les persones, amb esforç, podien trencar el sostre de vidre actual. La crisi ha precaritzat moltes famílies i d’això tothom en coneix algun cas. També sabem que al món hi ha un nou mil-milionari cada dos dies. Aquests mil-milionaris guanyen cada dia 2.500 milions de dòlars. La meitat de la població mundial sobreviu amb menys de 5,50 $ al dia (un màxim de 160 € al mes). Les 26 persones més riques del món tenen la mateixa fortuna que els 3.800.000.000 de persones més pobres del planeta (la meitat de la població). I e...

En castellano aquí:   _ _ _ He estat amb en José Barahona que dirigeix els programes d'Oxfam a Repúbica Democràtica del Congo. La realitat que explica és esfereïdora. El Congo té la mateixa extensió que tota Europa de l'oest. Té una immensa part central de selva. No hi ha cap carretera que comuniqui les ciutats més importants del país. S'hi extreu el 80% de Coltàn, i també or i diamants però qui ho exporta són els països veïns. Hi ha múltiples focus de tensió, més de 70 grups armats i 4 milions de persones desplaçades a zones de difícil accés. I quasi 1 milió de refugiats dels països veïns. Impossible arribar a tothom en un país així. El seu govern no ha convocat eleccions i està il·legalment al poder. I pot esdevenir un estat fallit ben aviat. 90 milions de persones que poden patir les conseqüències del desgovern i de la pressió dels interessos econòmics de l'estat veïns i llunyans. I de tot això els mitjans no ens en diuen res. Com pot ser que 1 milió de refu...

En español aquí  :  _ _ _   8 persones amb la mateixa riquesa que 3.500 milions. Cada any és pitjor. El mètode de càlcul és un nyap. Se’ls veu el llautó a aquests d’Oxfam. El món te menys pobres que mai , a que ve ara posar la por al cos? Aquestes i altres frases han envoltat la aparició de l ’informe d’Oxfam Intermón . Les dades no deixen indiferent ningú però el contingut de l’informe ningú l’ha discutit. I el propi Banc Mundial afirma que la desigualtat és un problema greu Parlar de desigualtat neguiteja perquè quan parlem de pobresa, estem parlant d’uns tercers, el pobres. Ara bé, parlar de desigualtat ens implica a la solució perquè a la línia de la desigualtat tothom som en algun o altre punt i podria ser que al veure-ho ens haguéssim de moure. Algunes estudis ens diuen que amb un patrimoni superior a 60.000 € s’està dintre del 10% més ric del món. És cert que les xifres de pobresa absoluta s’han reduït. Viure per sota el llindar de la pobresa significa ...