Pobresa i desigualtat




8 persones amb la mateixa riquesa que 3.500 milions. Cada any és pitjor. El mètode de càlcul és un nyap. Se’ls veu el llautó a aquests d’Oxfam. El món te menys pobres que mai , a que ve ara posar la por al cos?


Aquestes i altres frases han envoltat la aparició de l’informe d’Oxfam Intermón. Les dades no deixen indiferent ningú però el contingut de l’informe ningú l’ha discutit. I el propi Banc Mundial afirma que la desigualtat és un problema greu

Parlar de desigualtat neguiteja perquè quan parlem de pobresa, estem parlant d’uns tercers, el pobres. Ara bé, parlar de desigualtat ens implica a la solució perquè a la línia de la desigualtat tothom som en algun o altre punt i podria ser que al veure-ho ens haguéssim de moure. Algunes estudis ens diuen que amb un patrimoni superior a 60.000 € s’està dintre del 10% més ric del món.

És cert que les xifres de pobresa absoluta s’han reduït. Viure per sota el llindar de la pobresa significa viure amb menys de 2 € al dia, per tant 60 € al mes. Però es que fins i tot duplicant la xifra, en valor absolut significa viure només amb 140 € al més!!

I el més greu no és que el increment sigui realment poc significatiu sinó que segueixen havent-hi 800 milions de persones per sota aquest llindar degut a la desigualtat. Si a la India s’haguessin aplicat les politiques que a Brasil han reduït l’index de Gini en 6 punts, hi hauria 174 milions de pobres menys al món . Però això no es fa i 7 de cada 10 persones al món viuen en països on la desigualtat s’ha incrementat els darrers 10 anys. La desigualtat creix arreu any rera any.


Si comparem salaris i els beneficis veurem es van distanciant a tots els països. Si mirem els impostos veurem que els deixen de pagar les empreses i els carreguen bàsicament als ciutadans. Si mirem el poder econòmic veurem que aconsegueix dia rera dia beneficis legals i polítics.

Exigim que es governi pel 99%, exigim lleis, impostos  i polítiques pensades per les persones i no pels capitals. I arremanguem-nos, exigim transparència, control, seguiment i lluita.

Sense aquest ingredient de la ciutadania, els polítics no podran espolsar-se de sobre el poder i el xantatge del capital.


Podeu trobar aquest informe d'Oxfam Intermón a: http://bit.ly/OIdavos17CATpag




Article publicat en el num 271 de la revista "El Portal" de Centelles de Març del 2017








.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats