diumenge, 23 de desembre de 2018

Nadal 2018: La meva visió d'aquest Nadal

Altres idiomes: ESP  POR  FRA  ENG

Jesús, fill d'una Kelly, anomenada Maria

Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2018. 
Aquest any he imaginat que Jesús naixia fill d'una "kelly" a l'habitació de la neteja d'un gran hotel.  Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa el Nadal. 
He fet un vídeo animat del pessebre amb la narració. Aquí teniu el vídeo "animat" del pessebre i a continuació hi trobareu el text. 


I ara, connectem amb la unitat mòbil. Endavant Laia Bonet des de l'Hotel Betlem

Avui l'Hotel Betlem ha estat testimoni d'un fet inesperat. La Maria, una de les cambreres de pis o d’habitacions -conegudes popularment com a "Kellys"-, estava treballant malgrat el seu avançat estat de gestació. Ella, com totes les altres, no té pràcticament cap dret laboral i cobra un salari miserable. Totes saben que si deixen de treballar o agafen un sol dia de baixa seran acomiadades amb tota probabilitat

La Maria va arribar el passat mes de març de l'Equador; buscava un futur millor per als seus. Fa uns mesos, una persona de blanc li va anunciar que estava embarassada i ella no se'n sabia avenir. No hi comptava, però va acceptar la seva situació i va decidir fer-hi front. El seu marit, en saber-ho, va fer tot el possible per venir però no va aconseguir el visat.

Avui la Maria s'ha trobat malament just quan estava treballant. Tenia dolors de part i ha infantat el seu primer fill a l’habitació de la neteja del mateix hotel amb l'ajut de tres companyes "Kellys", una de les quals, casualment, treballava de llevadora al seu país.

Molta gent s'hi han apropat tot just néixer l’infant. Pel grup de whatsapp de les "Kellys" la notícia i les fotos del nadó s’han difós molt ràpid i a l’hotel estan arribant cada cop més companyes, després d'acabar els seus serveis a hotels, oficines i llars particulars. 
Una companya ha fet una videotrucada de whatsapp al pare del nadó, a l'Equador, perquè pogués conèixer el seu fill i parlar amb la mare. 
Les companyes han comprat roba, bolquers i productes de neteja per a l'infant perquè "si nos tocan a una nos tocan a todas" –com diuen elles. 

Els periodistes, en saber la notícia, s’han congregat a l'hotel, on la direcció, en un primer moment, no els ha deixat passar per por que es coneguessin les condicions amb què treballen les noies. Tanmateix, posteriorment els ha facilitat la feina i també ha anunciat que deixava que la Maria es quedés dos dies en una de les habitacions. Fins i tot li han portat menjar del que havia sobrat al restaurant. 



Aquest canvi d'actitud ha fet pensar a les companyes que aquest infant podria ser el seu salvador i la mare li ha posat de nom Jesús, que vol dir “el salvador”.

Al carrer s'han concentrat centenars de companyes que li donen suport i que reclamen condicions justes per al sector en què treballen, un contracte fix i estable, no estar externalitzades, no patir sobrecarregues de feina que generin malalties e  incapacitats, un tracte humà i el mateix salari i drets laborals que la resta.. També han creat una bossa de resistència per poder pagar els dies de baixa de la Maria perquè el seu tipus de contracte no els cobreix.

La ciutat s'ha mobilitzat pel fet en si, però sobretot quan s’han conegut les condicions amb què treballen aquestes dones, especialment en el sector hoteler.

No se sap que passarà el 28 de desembre quan tot aquest boom mediàtic hagi passat i no es torni a parlar més d'aquestes víctimes innocents del nostre sistema, que obvia, sistemàticament, tot aquest treball d’atenció i cura de les persones.

Tot i així, avui mateix s’ha anunciat que el 6 de gener es desplaçaran a casa la Maria tres autoritats: el representant de la patronal hotelera, el dels sindicats i l'alcaldessa de la ciutat. No es descarta que decideixin abordar definitivament aquest fet i fer el que calgui perquè aquestes dones i totes les que treballen invisiblement per al confort de tota la societat tinguin un salari decent, unes condicions laborals justes i un tracte humà i digne.


VÍDEO: http://bit.ly/Nadal18PessebreYTB  

FOTOS:   - Facebook http://bit.ly/FBNadal18FotosPessebre o
               - GoogleFotos http://bit.ly/GFNadal18FotosPessebre

Informació complementaria:
Pessebres d'altres anys

2017  -  Jesús neix fill d'una parella de manters a Barcelona
2016  -  Jesús neix a la tanca de Mèxic
2015  -  Jesús neix a la Vall del Bekaa al Líban
2014  -  Jesús neix a la tanca de Melilla
2013  -  Jesús neix en un acaparament de terres
2012  -  Jesús neix a un desnonament de la PAH
2011  -  Jesús neix als acampats indignats de Pl. Catalunya
2010  -  Jesús neix a la platja amb acabat d'arribar en una pastera
2009  -  Jesús Neix a un camp de refugiats

Algunes fotos:






 

 
 


dimecres, 19 de desembre de 2018

D'esperança, realment en podem tenir?

En castellano aquí:   ___
Si honestament mires tot el que està passant .... resulta complicat no tenir basques. Refugiats, Trump, Iemen, masclisme i assetjament, increment de la ultradreta, caravana a Mèxic, salaris indecents, poc futur pels joves, etc.

Tot això genera una sensació que ens supera i que ens fa pensar que, fem el que fem, no aconseguirem res. El següent pas a aquest, és el desànim, la desmobilització i desapuntar-se de tot plegat, per falta d'energia i d'esperança.
I aquesta és la paraula clau, Esperança. Es pot tenir esperança amb aquest horitzó? Es pot creure i seguir lluitant o cal veure fredament la realitat i no esperar res més?

Diu Naomi Klein que el gran èxit del liberalisme ha estat convèncer-nos que no hi ha solucions.
Si dius que cal tenir esperança el primer que et diuen és que ets un "bonista". Aquesta resposta és la cuirassa dels descreguts per posar-se a refugi dels optimistes. El contraposat a bonista és malista, i entre una i altre, tinc clar que escullo.

Cal reconèixer que tenim veritables problemes per tenir Esperança en aquest context. I els tenim perquè hem encasellat l'esperança en la mentalitat productiva del nostre entorn. L'esperança la lliguem inequívocament a resultats. En general tot ho estem lligant a resultats, a immediatesa, i a eficiència.

Però la vida no són resultats, ni immediatesa, ni eficiència, únicament. Un embaràs segueix sent 9 mesos. I una cria humana tarda anys a valer-se per si sola. Un avi amb Alzheimer segueix sent una persona i per tant no podem apartar-la perquè no sigui productiva. Amb una recerca de google trobarem molta informació de tot però cap de com resoldre algun problema greu de la humanitat, ni com acabar una guerra, ni com acabar en un clic amb una sequera.

Hi ha un espai "no productiu" que el mercat menysté però que és profundament humà. L'anunci d'Ikea -que a tots ha fet ens ha fet pensar una mica- ens parla d'altres coses que els mòbils i les xarxes socials no ens arreglen. En aquest altre espai no productiu hi ha els valors, com la humanitat, la memòria, la dignitat i l'ètica.

Només si considerem aquest espai, podrem tornar a parlar d'esperança, perquè com diu un bon amic -en Ventura dels Hostalets- des del desert de Tamanrasset (Algèria), "l'esperança no és la convicció que les coses sortiran bé sinó la certesa que alguna cosa té sentit independentment del resultat final"
Només amb aquest sentit de l'esperança recuperarem l'equilibri, el coratge i la lluita. I mantindrem per tant els nostres valors d'humanitat, dignitat i ètica mentre fem fora la por i el desànim que ens vol imposar el sistema.




Article publicat a:
   - revista "El Portal" de Centelles num. 292 de Desembre del 2018
   - diari "CatalunyaPlural"