La Creu del Sud

Des que el mes d’octubre de l’any passat es va curar Teresa Romero, l’ebola ha anat desapareixent de les portades i de les nostres ments. Sembla que ha desaparegut de les nostres vides. Aquest fet ens serveix per ser conscients de com de petit que és el “nostre” món. Ara un altre esdeveniment tràgic, un accident d’avió, omple pàgines i pàgines fins a uns nivells absurds que volen captar la nostra atenció explotant la nostra tendència natural a preocupar-nos pel que considerem més proper o el que creiem que ens pot afectar més. Per això parlem més dels “nostres” cinquanta morts que dels altres cent de totes les nacionalitats que els acompanyaven en el fatídic vol. Morts prematures i injustes totes. Arrel de l’accident ens han dit que hi ha 100.000 vols diaris a tot el món. Som una comunitat global i interconnectada. I per això no podem ignorar que passa amb l’ebola. Més de 10.000 morts i 24.000 infectats “oficials”. La gravetat de la situació a Sierra Leone, ha fet confinar tothom ...

L’1% de la població del món té la mateixa riquesa que el 99%. I els 80 més rics tenen la mateixa riquesa que els 3.500.000.000 de persones més pobres del món. No, no m’he equivocat: 3.500 milions de persones. Cada any que passa la riquesa es va acumulant en menys mans. Aquestes riqueses tenen equips d’advocats que només es dediquen a buscar escletxes a la llei per no pagar impostos, o a fer lobby per tenir lleis que no els facin pagar impostos. Si, paguen a gent perquè convencin o pressionin politics. Aconsegueixen no pagar i que els donin subvencions. No, no m'he equivocat: subvencions a empreses de milionaris (les ONG a Espanya només tenim un 2% del total de subvencions que dona el govern).  Els dos sectors que més diners tenen i més n’han guanyat el 2014 al món són el financer-assegurances i el farmacèutic-sanitàri. Entre els dos sector han gastat quasi 1.000 milions en fer lobby, i 800 en finançar campanyes de polítics nord-americans.  I és una bona estratègia: el se...

Tota la informació sobre els darrers esdeveniments del Ebola em fan escriure sis apunts sobre el tema: Dibuix d' André Carrilho 1.  El primer de tot és una consideració al voltant de les persones que el pateixen. Totes les persones, pel sol fet de ser persones, tenim els mateixos drets essencials i la mateixa dignitat humana. La malaltia d’una senegalesa té la mateixa importància que la d’una espanyola. La mort d’algú nascut a Libèria és igual de greu que la d’algú nascut a França, a Suïssa o els Estats Units. Tant cadascú a nivell  individualment com els mitjans de comunicació a nivell col·lectiu, hauríem de revisar com tractem aquest punt. La ponderació de la importància d’una noticia en funció d’on ha nascut l’afectat o protagonista en comptes d’aplicar elements objectius d’importància o gravetat és una practica habitual però molt criticable. La banalització o el tractament sensacionalista de la noticia que hem vist no fa cap bé al periodisme i menys quan es pot cont...

A l’estiu hi ha menys noticies de política nacional o d’esports. Això fa que es tractin temes que habitualment no trobem als diaris o que ocupin més espai. Aquest agost s'ha parlat molt de tres temes: l’entrada d’immigrants africans, l’epidèmia d'ebola i el conflicte de Gaza Gaza . El nivell de destrucció a Gaza és pitjor que mai. 1900 morts palestins i 64 israelians són massa. Tot i que simultàniament -encara que no se’n parli-  a Síria segueix el conflicte i ja han mort més d’un milió de persones. I a Sudan del Sud, el conflicte i la sequera han generat molts més morts que a Palestina. Són nomes dos dels conflictes que tenim oblidats. Cal preguntar-se en base a què els mitjans posen el focus en un país o altre. L’ebola és una malaltia vírica molt greu perquè les possibilitats de superar la infecció són molt baixes. No s'ha investigat prou i potser perquè no es una malaltia "de rics". Malgrat el gran número de morts, -1.600 aquest any- cal posar aquest...