Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2020

Els respiradors de SEAT, un indicador.

Imatges
En castellà Segons l'estudi d'Oxfam Intermón "Escollim dignitat, no indigencia", aquesta pandèmia pot posar fi a la vida de 40 milions de persones. I sumir a la pobresa, a 500 milions de persones més. Com sempre, l'impacte més gran serà en els països empobrits i més vulnerables on la manca d'estructura sanitària impedirà atendre com cal als afectats. A Mali per exemple hi ha tres respiradors per cada milió de persones. A casa nostra hem hagut de córrer per evitar el col·lapse d'hospitals i UCIS. Teníem un sistema sanitari castigat per les retallades, però que encara tenia qualitat i estructures. I en aquest sistema sanitari li ha calgut que per exemple, empreses com la Seat, es posin a fabricar respiradors. M'ha semblat genial aquesta capacitat d'adaptació d'una multinacional. Això diu molt de les persones que hi treballen i que ho han proposat. És un signe del canvi que podria arribar. Fa dos dies vàrem veure a la premsa que ja n'

L’epidèmia que va canviar-ho tot, ... i ens va permetre fer un salt endavant (2ª part)

Imatges
En castellano Aquest article és la segona part d'aquesta sèrie. Si no has llegit la primera , t'aconsello que ho facis abans de llegir aquesta. La primera part la teniu aquí: "La epidèmia que ho va canviar tot ... i ens va fer retrocedir (1ª part)" . Evidentment tothom recorda aquella primavera del 2020. Ha quedat a la memòria. La malaltia no ha desaparegut però té xifres residuals, tot i seguir morint algunes persones. Però no deixa de ser un breu a les pàgines interiors dels diaris. Il·lustració d'Eulàlia Llopart Res és igual, però tot ha tornat a una certa normalitat. No del tot perquè va costar recuperar-se d'aquella mortaldat massiva però la situació d'emergència, afortunadament, ha desaparegut. Les darreres setmanes van marcar un gir en tot l'episodi. El confinament a casa, comiats a coneguts que no es van poder fer, milions de petits gestos solidaris, compartir en els balcons cançons o aplaudiments, i més coses que ara em dei

L’epidèmia que ho va canviar tot, ... i ens obligar a retrocedir (1ª part)

Imatges
En castellano Evidentment tothom recorda aquella primavera del 2020. Ha quedat a la memòria. La malaltia no ha desaparegut però té xifres residuals, tot i seguir morint algunes persones. Però no deixa de ser un breu a les pàgines interiors dels diaris. Res és igual, però tot ha tornat a una certa normalitat. No del tot perquè va costar recuperar-se d'aquella mortaldat massiva però la situació d'emergència, afortunadament, ha desaparegut. Il·lustració d'Eulàlia Llopart La sanitat s'ha anat recuperant. Les llistes d'espera en sortir de l'estat d'emergència eren espantoses i el govern va demanar a tothom que pogués, que es fes una pòlissa sanitària o que fes servir la que tenia per les operacions i visites a especialistes. Els preus de les pòlisses es van disparar però era una manera d'ajudar i tothom hi va col·laborar. A la sanitat pública, els CAPS i hospitals van rebre permís per cobrar serveis i fer copagament a fi de poder finançar-se; tant