dijous, 24 de desembre de 2015

Nadal 2015. La meva visió del Nadal



Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2015. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre. 
Si Jesús hagués nascut al 2015, bé podria haver set Siri i nascut a la Vall de Bekaa, al Líban. Si més no, a mi així m'ho ha semblat.
El vídeo esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès, àrab i portuguès.


Aquests dies ha esclatat amb més força el conflicte al país. Deu milions de persones han hagut de fugir de casa seva i quatre milions han creuat la frontera cap als països veïns.

S’han instal·lat a l’altre costat de la frontera, en petites agrupacions de gent que ve del mateix poble o regió. La frontera a aquesta banda és una vall fèrtil, agrícola, poc poblada, amb conreus dispersos, que no estava preparada per acollir gent. No hi ha camps de refugiats sinó assentaments il·legals escampats, perquè ells no son reconeguts com a refugiats degut a problemes oficials que no entenen.
Josep i Maria havien decidit no marxar com tothom perquè Maria estava embarassada i li faltaven pocs dies perquè la criatura naixés. Però la proximitat dels combats els ha fet decidir a marxar unes setmanes mes tard, malgrat el risc.

A causa de l’estat de Maria, el trajecte ha estat llarg i feixuc. Després de caminar uns dies, de nit i d’amagat, han creuat la frontera per les muntanyes (ja  fa dies que la frontera està tancada).

A l’albada han arribat a la vall i han començat a buscar als seus als diversos assentaments.



Ningú els ha sabut dir on eren. Han intentat trucar amb el poc saldo que quedava al mòbil, però ningú els ha contestat. Ni a les trucades ni als WhatsApps.


Després de buscar tot el dia sense èxit on allotjar-se i on era la seva gent, quan s’ha fet fosc han decidit refugiar-se en un cobert de maquinaria agrícola. Maria ja tenia dolors de part i al començar la nit, ha infantat el seu fill. Són a prop del tractor que ha feinejat els camps tot el dia i encara té el motor calent. Això els escalfa una mica. A fora fa molt fred. En néixer han embolcallat el seu fill amb un jersei i l’han posat al seient del tractor, que és el lloc mes calent i protegit.

Ja de nit, quan l'Àngel, el seu veí del poble -també refugiat- ha aconseguit carregar el seu mòbil i disposar de wifi, ha trobat totes les trucades perdudes i tots els WhatsApps de Josep i Maria. El darrer enviat era una geolocalització d’on eren. Quan l’Àngel ho ha vist, ha anat corrent a avisar tothom i han decidit anar a buscar-los.

El cobert s’ha anat omplint de gent de tots els indrets on ha arribat el missatge. Ara sí que el whatsapp bull amb les fotos de l'infant que envien els primers que han arribat.

Ha estat una festa. Uns portaven mantes, d'altres menjar, llenya per escalfar-se i poc més perquè els refugiats no tenen gairebé res. Un els apuntarà demà al mati a les llistes de l’ACNUR tot i que ja no inscriuen més refugiats. Un altre els buscarà un espai amb un lloguer assequible perquè puguin plantar la seva tenda de refugiats. Tothom ha anat oferint el que podia.

Tot just néixer, la comunitat internacional s’ha posat d’acord en un pla per aconseguir la Pau al seu país.  El desinterès internacional del seu problema els havia desanimat molt. Aquest infant els ha tornat l’alegria i l’esperança. I per això Maria i Josep han decidit que es dirà Jesus, que vol dir "el salvador".

Uns dies més tard han passat tres ONG internacionals. La primera els ha ofert un gran plàstic i fustes per poder fer la seva casa, la segona un dipòsit d’aigua i una latrina i la tercera uns vals per menjar dos mesos.

Mentrestant alguns compatriotes segueixen arribant a Europa. Estan centrant l’atenció dels mitjans europeus i malgrat que són només una petitíssima part dels refugiats, ja parlen de la crisi de refugiats. Tota aquesta atenció mediàtica no els estalvia ser maltractats, humiliats, morir ofegats al Mediterrani, estar en mans de màfies inhumanes o ser considerats terroristes per alguns polítics irresponsables.

La potent Europa -amb tots els seus recursos- es veu incapaç de resoldre la petita part visible del iceberg encara que la immensa majoria dels refugiats cal buscar-los lluny de les fronteres europees. Els països fronterers son com sempre els veritablement afectats.

I Josep i Maria -i els “nens Jesús” que neixen en aquests indrets- només somien poder tornar algun dia al seu país.

Els dóna molta força, coratge i esperança veure que arreu hi ha persones que sense conèixer-los de res , han decidit acollir-los, reivindicar els seus drets i exigir als governs que treballin per la pau i la justícia (no per la guerra) als seus països d’origen.


Text en altres idiomes:
ESPAÑOL      http://bit.ly/LCSpessebre15ESP
PORTUGUES  http://bit.ly/pessebre15POR
ENGLISH        http://bit.ly/pessebre15ENG
FRANÇAIS     http://bit.ly/pessebre15FRA
ARABE           http://bit.ly/pessebre15ARAB

Àlbum d'imatges del pessebre: 

Nadal 2015. La meva visió del nadal d'aquest any
 

Pessebres d'altres anys

    Com parlar de "refugiats" en el sopar de Nadal




    Entrada publicada al blog 3500 Millones del 24 de desembre del 2015



    Son festes de Nadal. Festes d'apats i llargues sobretaules amb familia i amics. Els sopars i dinars d'aquests dies són el més semblant al Debat sobre l'Estat de la Nació. Entre viandes, regals i torrons, es desferma la conversa dels diferents membres de la família, o els amics, i ens tocarà opinar a tothom de tot com autèntics tertulians.. Si, com és previsible, es posa sobre la taula la qüestió dels refugiats, aquesta “xuleta” us serà molt útil.



    Sempre hi ha un familiar que és un tros de pa, que planteja que disposa d'espai lliure a casa i que ha pensat en acollir-los i que vol enviar mantes i peces d'abric als refugiats. Aquesta ansietat assistencial que ens surt a tots, hem de poder canalitzar-la. Ni podem ficar a una família a casa perquè tenen dret a la seva intimitat i a tenir la seva pròpia llar, ni estan resultant útils els enviaments de material indiscriminat a les persones que arriben a Europa buscant refugi.
    Si de veritat volem ser solidaris és molt millor repartir els nostres diners a entitats que treballin per evitar que les persones es vegin obligades a emigrar, per millorar les condicions en els països de trànsit o perquè tinguin una acollida digna en els països de destinació. Encara que sembli que ens hem assabentat ara perquè han arribat a Europa, fa molts anys que hi ha al món refugiats. Hauríem de respondre amb el cap ara, l’any passat i l’any següent, hi hagi o no refugiats a les nostres platges i fronteres.
    El millor per als propis refugiats és que no hagin de venir. I per això, res millor que pressionar els governs perquè resolguin conflictes en lloc d'encendre'ls més.

    No faltarà tampoc, - sempre n’hi ha algun-, que amb ànim de provocar o perquè és més amic "de l'ordre", saltarà amb allò de que això és una invasió, que es carregaran els nostres valors, la nostra cultura i les nostres tradicions, a l'estil François Hollande o l'Arquebisbe de València.
    Davant d'aquest argument, les imatges que sovint veiem en els mitjans ens seran lamentablement de gran ajuda. Quins valors?

    • Els de maltractar algú que fuig de la guerra? 
    • Els de no facilitar asil a ambaixades de manera que la gent hagi de arriscar la seva vida i posar-se en mans de les màfies per fugir? 
    • Els de suprimir el dispositiu de rescat a la Mediterrània i permetre la mort de 4.000 persones només a 2015? 

    A aquesta persona li podeu contestar que el nostre país, com gairebé tots, han signat protocols internacionals que ens obliguen a donar refugi. Això sense oblidar que d'alguna manera nosaltres hem contribuït als conflictes que avui dessagnen Orient Mitjà (vegeu per exemple amb la venda d'armes).
    I home, ... invasió, invasió... no seria el cas. Estem parlant del 0,16% de la població europea, sense res a sobre i enfonsats per l'horror que han vist i viscut.

    Aquí, amb la conversa ja més apassionada, pot ser que sorgeixi un altre tema al qual convé poder donar resposta: "estan permetent l'entrada de terroristes com els de Paris".
    En aquest punt la resposta ha de ser contundent. Els refugiats no són terroristes, sinó que fugen justament dels terroristes, dels atemptats que cometen gairebé diàriament en els seus països, de la seva violència i el seu radicalisme. A més, és important destacar que els refugiats  que creuen Europa ho fan sense portar res a sobre, han hagut de desfer-se de gairebé tot al llarg del camí (o els hi han robat). I no porten armes, recordeu que passen controls en cada frontera que creuen. És cert que després de l'atemptat de París es va dir que havien trobat un passaport sirià d'un dels terroristes que havia fet la mateixa ruta que els refugiats. Després es va veure que era un passaport fals. Els terroristes, gent amb recursos i organització, no arriben caminant, arriben en avió!

    Amb els temes tòpics ja resolts poden arribar alguns més compromesos. L'efecte crida seria un. El millor per respondre a això és remetre als fets. Les persones que busquen asil a Europa fugint d'un conflicte, no vénen per l'efecte crida sinó per l'efecte fugida. No es tracta de modificar les condicions d'arribada, sinó evitar les condicions que provoquen la fugida. El de Siria és un conflicte on l'efecte crida té poca o cap rellevància. Una raó més per posar la vista i els esforços en solucionar les causes que originen la migració.

    En aquest punt hi ha unes quantes preguntes que poden sorgir i per a les quals és útil tenir algunes dades:
    • Hi ha 60 milions de persones desplaçades al món. El 80% viuen en països en desenvolupament. Líban té 1 refugiat per cada 4 habitants, un 20%. Molt lluny del 0,16% que han arribat a Europa aquest 2015. Si arribés a Europa el mateix nombre de refugiats sirians que té Líban, serien 101 milions de refugiats, unes 5 vegades la població total de Síria.
    • Mentre el 80% dels refugiats que arriben a Europa provenen d'un conflicte, el 80% de desplaçats al món ho són per causes econòmiques i per tant sense recursos per arribar a Europa.
    • La majoria dels desplaçats sirians, estan a Síria. Uns 6 milions. Altres 4 milions de sirians han emigrat a un altre país, la majoria al Líban, Jordània i Turquia. Molt lluny dels 17.000 que ha acceptat Espanya.
    I l’instant en què es produeix aquell inevitable silenci, és l'ocasió per donar l'estocada amb la situació a Espanya. Mentre maregem la perdiu amb els 17.000 que hem d’acollir, fins avui només n’hem acollit a 12 (la majoria eritreus). I tot això mentre mantenim tancada a pany i forrellat  la frontera sud on també hi ha persones sirianes. I ho fem de vulnerant els drets humans, la legislació internacional i els mínims principis d'humanitat.

    "¿I que cal fer? ¿Deixar-los passar a tots? Això és insostenible! Jo no voto al PP, però entenc la política del ministre de l'Interior i les devolucions en calent ", us respondrà algú.
    Aquí ja tens dret a enfadar-se una mica. A més de ser intolerable, il·legal i reprovable el que obliguen a fer a la Guàrdia Civil a Ceuta i Melilla, aquest és un tema d'humanitat!. Tots som persones. Tots tenim uns drets mínims pel sol fet de ser persones. Si algú no els té, té tot el dret a buscar-ho on sigui. I mentre hi hagi algú al món que no els tingui, els que sí gaudim d’uns mínims drets, tenim l'obligació de fer tot allò que estigui en les nostres mans perquè ells els recuperin, no per generositat o solidaritat, sinó per justícia.

    En aquest punt podrem reprendre l’apat. I canviar de tema. No només haurem resolt dubtes i dilemes, sinó que amb una mica de sort haurem fet pensar a la família i haurem obert horitzons.
    I amb una mica més de sort, aquest menjar de Nadal haurà estat diferent ja que ens haurem acostat tots una mica més a l'essència d'aquesta festa: la humanitat.

    I ja que es Nadal, us suggereixo una entrada del meu blog relacionada amb aquesta. El meu pessebre amb un Jesús que avui seria fill de refugiats:


    La meva visió d'aquest nadal:
    TEXT  i VIDEO