dijous, 24 de desembre de 2015

Nadal 2015. La meva visió del Nadal



Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2015. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre. 
Si Jesús hagués nascut al 2015, bé podria haver set Siri i nascut a la Vall de Bekaa, al Líban. Si més no, a mi així m'ho ha semblat.
El vídeo esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès, àrab i portuguès.


Aquests dies ha esclatat amb més força el conflicte al país. Deu milions de persones han hagut de fugir de casa seva i quatre milions han creuat la frontera cap als països veïns.

S’han instal·lat a l’altre costat de la frontera, en petites agrupacions de gent que ve del mateix poble o regió. La frontera a aquesta banda és una vall fèrtil, agrícola, poc poblada, amb conreus dispersos, que no estava preparada per acollir gent. No hi ha camps de refugiats sinó assentaments il·legals escampats, perquè ells no son reconeguts com a refugiats degut a problemes oficials que no entenen.
Josep i Maria havien decidit no marxar com tothom perquè Maria estava embarassada i li faltaven pocs dies perquè la criatura naixés. Però la proximitat dels combats els ha fet decidir a marxar unes setmanes mes tard, malgrat el risc.

A causa de l’estat de Maria, el trajecte ha estat llarg i feixuc. Després de caminar uns dies, de nit i d’amagat, han creuat la frontera per les muntanyes (ja  fa dies que la frontera està tancada).

A l’albada han arribat a la vall i han començat a buscar als seus als diversos assentaments.



Ningú els ha sabut dir on eren. Han intentat trucar amb el poc saldo que quedava al mòbil, però ningú els ha contestat. Ni a les trucades ni als WhatsApps.


Després de buscar tot el dia sense èxit on allotjar-se i on era la seva gent, quan s’ha fet fosc han decidit refugiar-se en un cobert de maquinaria agrícola. Maria ja tenia dolors de part i al començar la nit, ha infantat el seu fill. Són a prop del tractor que ha feinejat els camps tot el dia i encara té el motor calent. Això els escalfa una mica. A fora fa molt fred. En néixer han embolcallat el seu fill amb un jersei i l’han posat al seient del tractor, que és el lloc mes calent i protegit.

Ja de nit, quan l'Àngel, el seu veí del poble -també refugiat- ha aconseguit carregar el seu mòbil i disposar de wifi, ha trobat totes les trucades perdudes i tots els WhatsApps de Josep i Maria. El darrer enviat era una geolocalització d’on eren. Quan l’Àngel ho ha vist, ha anat corrent a avisar tothom i han decidit anar a buscar-los.

El cobert s’ha anat omplint de gent de tots els indrets on ha arribat el missatge. Ara sí que el whatsapp bull amb les fotos de l'infant que envien els primers que han arribat.

Ha estat una festa. Uns portaven mantes, d'altres menjar, llenya per escalfar-se i poc més perquè els refugiats no tenen gairebé res. Un els apuntarà demà al mati a les llistes de l’ACNUR tot i que ja no inscriuen més refugiats. Un altre els buscarà un espai amb un lloguer assequible perquè puguin plantar la seva tenda de refugiats. Tothom ha anat oferint el que podia.

Tot just néixer, la comunitat internacional s’ha posat d’acord en un pla per aconseguir la Pau al seu país.  El desinterès internacional del seu problema els havia desanimat molt. Aquest infant els ha tornat l’alegria i l’esperança. I per això Maria i Josep han decidit que es dirà Jesus, que vol dir "el salvador".

Uns dies més tard han passat tres ONG internacionals. La primera els ha ofert un gran plàstic i fustes per poder fer la seva casa, la segona un dipòsit d’aigua i una latrina i la tercera uns vals per menjar dos mesos.

Mentrestant alguns compatriotes segueixen arribant a Europa. Estan centrant l’atenció dels mitjans europeus i malgrat que són només una petitíssima part dels refugiats, ja parlen de la crisi de refugiats. Tota aquesta atenció mediàtica no els estalvia ser maltractats, humiliats, morir ofegats al Mediterrani, estar en mans de màfies inhumanes o ser considerats terroristes per alguns polítics irresponsables.

La potent Europa -amb tots els seus recursos- es veu incapaç de resoldre la petita part visible del iceberg encara que la immensa majoria dels refugiats cal buscar-los lluny de les fronteres europees. Els països fronterers son com sempre els veritablement afectats.

I Josep i Maria -i els “nens Jesús” que neixen en aquests indrets- només somien poder tornar algun dia al seu país.

Els dóna molta força, coratge i esperança veure que arreu hi ha persones que sense conèixer-los de res , han decidit acollir-los, reivindicar els seus drets i exigir als governs que treballin per la pau i la justícia (no per la guerra) als seus països d’origen.


Text en altres idiomes:
ESPAÑOL      http://bit.ly/LCSpessebre15ESP
PORTUGUES  http://bit.ly/pessebre15POR
ENGLISH        http://bit.ly/pessebre15ENG
FRANÇAIS     http://bit.ly/pessebre15FRA
ARABE           http://bit.ly/pessebre15ARAB

Àlbum d'imatges del pessebre: 

Nadal 2015. La meva visió del nadal d'aquest any
 

Pessebres d'altres anys

    Publica un comentari a l'entrada