Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 15, 2015

Top manta: desigualtat global, injustícia local

Imatges
(Versió original del article publicat en castellà al blog " Desigualdad " el 15 d'agost del 2015 d' Eldiario.es ) Els fets de Salou i la mort de Mor Sylla han tornat a posar sobre la taula el debat del top manta d’una manera dramàtica. Caldrà una investigació seriosa per determinar si l’actuació dels Mossos va ser correcta o proporcionada, o quin nivell de negoci o responsabilitat en ell tenia el senyor Sylla, però ens equivocarem si la nostra anàlisi dels fets s’acaba a Salou, a Catalunya o a l’Estat espanyol. Els manteros són el símbol perfecte d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust , del qual no volem veure la part més fosca. Sovint, els productes del top manta i els de les botigues més luxoses es produeixen als mateixos països i en les mateixes condicions de precarietat. Perquè els estats persegueixen la venda d’uns, mentre no hi ha un seguiment de com es produeixen els altres? Es pressuposa que hi ha un canal d

Que passa a Bangui?

Imatges
La República Centreafricana es poc coneguda. Potser recordeu el nom de Bangui, la capital, i la cruel guerra entre “musulmans i cristians” que hi va haver al 2013. Com en la majoria de conflictes internacionals, mai ens acabem d’assabentar de què va passar realment, ni per què, ni tenim més dades del país, ni sabem què passa amb la gent després dels esclats de violència. Els períodes de post-conflicte per les ONGD són un dels pitjors maldecaps perquè poden formar part de la solució, o generar nous problemes. Els barris de Bangui continuen deserts. Les cases destrossades i ningú ha tret les restes de cotxes cremats. La vegetació que ho va envaint tot revela que la destrucció no és recent. La gent segueix en camps de refugiats que tenen un denominador comú: la por i l’abandonament internacional. La por és el pitjor i el més bloquejant de tots els sentiments. Però no es pot recriminar que tinguin por els que han viscut els actes de violència més cruels. L’arma més efectiva de quals