dissabte, 15 d’agost de 2015

Top manta: desigualtat global, injustícia local





(Versió original del article publicat en castellà al blog "Desigualdad" el 15 d'agost del 2015 d' Eldiario.es )



Els fets de Salou i la mort de Mor Sylla han tornat a posar sobre la taula el debat del top manta d’una manera dramàtica. Caldrà una investigació seriosa per determinar si l’actuació dels Mossos va ser correcta o proporcionada, o quin nivell de negoci o responsabilitat en ell tenia el senyor Sylla, però ens equivocarem si la nostra anàlisi dels fets s’acaba a Salou, a Catalunya o a l’Estat espanyol.

Els manteros són el símbol perfecte d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust, del qual no volem veure la part més fosca. Sovint, els productes del top manta i els de les botigues més luxoses es produeixen als mateixos països i en les mateixes condicions de precarietat. Perquè els estats persegueixen la venda d’uns, mentre no hi ha un seguiment de com es produeixen els altres?

Es pressuposa que hi ha un canal de producció i distribució lícit i un altre il·lícit però algunes dades ens indiquen que el comerç internacional s’assembla més del que creiem a un top manta a gran escala. Així, el 65% dels diners que es perden a l’Àfrica són per elusió d’impostos de les empreses transnacionals. A nivell mundial, més del 50% del comerç internacional “passa” per un paradís fiscal. No fa ni quatre mesos que Oxfam Intermón vam treure un informe “Drets que pengen d’un fil” per explicar la situació d’explotació a les fàbriques tèxtils de Centramèrica, similars a les de moltes empreses a Xina o Bangladesh. I un altre explicant que les empreses del Ibex35, al 2012 varen pagar una mitjana de 3,8% de l’impost de societats quan havien de pagar un 30%. De totes aquestes empreses en sabem noms i cognoms.

Des de l’1 de juliol i com a conseqüència directa de la llei mordassa el top manta és delicte i pot suposar 600 euros de multa. Si no pots pagar-la, de sis mesos a dos anys de presó o fins i tot l’expulsió del país. Cert que pel circuït informal dels manteros es “perden” alguns diners a casa nostra. Però el mateix dia que moria el senyor Sylla, sortia de presó un gran empresari acusat de corrupció, un ex-tresorer imputat feia vacances a la seva casa de muntanya i ens assabentàvem que desprès de 6 anys, potser aviat hi haurà judici del cas Palau. Lleis favorables i advocats per a uns. Cap oportunitat, cap complicitat per a altres.
Si comparem delictes i volums defraudats aquí i arreu, i el que els hi acaba suposant a uns i a altres, entendrem nítidament el concepte d’injustícia.

Mentre no prenguem consciència del caràcter global de molts dels nostres problemes “locals” no podrem abordar-los correctament. És un error seguir fent-nos creure que amb lleis i càstigs locals o nacionals aturarem dinàmiques internacionals.

Són polítiques miops les que ens parlen “primer els de casa” i de “netegem” les nostres ciutats. És irresponsable aprovar i promoure certes polítiques  d’internacionalització empresarial, o donar suport a institucions i acords econòmics i financers internacionals sense assumir que provocaran encara més efectes “col·laterals” a casa nostra. Exigim tots plegats,  sous i condicions de treball justes arreu i que les empreses paguin els seus impostos per sostenir sistemes sanitaris i educatius de qualitat arreu, eliminem els paradisos fiscals i combatem de debò les desigualtats. Probablement això acabi amb el 80% del top manta. No és impossible. Molts i moltes hi treballem.



Publica un comentari a l'entrada