La Creu del Sud

 Versión en castellano Aquest article va ser publicat al diari ara el 10 de març del 2021 En aquest últim mes he hagut de fer diversos tràmits en línia. No sóc un hacker, però tampoc un analfabet digital. En alguns he estat fins a quatre dies seguits fent intents i dedicant-hi hores. El que hauria de ser una cosa senzilla i intuïtiva no ho és gens. Ni senzill, ni intuïtiu, ni ràpid. Només tenint certes habilitats movent-te per la xarxa pots acabar alguns tràmits, i de vegades has de dedicar hores a aprendre-les per obtenir el resultat desitjat. Llàstima que quan ja has descobert la manera el següent tràmit és amb una altra administració i, per tant, amb una altra lògica i uns altres impediments i problemes. L'únic aprenentatge que te'n queda és que el pròxim tràmit tampoc serà fàcil, que els problemes seran diferents i que també serà entretingut. Buscant bibliografia dels errors i dels problemes a la xarxa acabes superant-los gairebé tots, no tots, però cal una habi...

En castellano Aquest article és la segona part d'aquesta sèrie. Si no has llegit la primera , t'aconsello que ho facis abans de llegir aquesta. La primera part la teniu aquí: "La epidèmia que ho va canviar tot ... i ens va fer retrocedir (1ª part)" . Evidentment tothom recorda aquella primavera del 2020. Ha quedat a la memòria. La malaltia no ha desaparegut però té xifres residuals, tot i seguir morint algunes persones. Però no deixa de ser un breu a les pàgines interiors dels diaris. Il·lustració d'Eulàlia Llopart Res és igual, però tot ha tornat a una certa normalitat. No del tot perquè va costar recuperar-se d'aquella mortaldat massiva però la situació d'emergència, afortunadament, ha desaparegut. Les darreres setmanes van marcar un gir en tot l'episodi. El confinament a casa, comiats a coneguts que no es van poder fer, milions de petits gestos solidaris, compartir en els balcons cançons o aplaudiments, i més coses que ara em dei...

En castellano Evidentment tothom recorda aquella primavera del 2020. Ha quedat a la memòria. La malaltia no ha desaparegut però té xifres residuals, tot i seguir morint algunes persones. Però no deixa de ser un breu a les pàgines interiors dels diaris. Res és igual, però tot ha tornat a una certa normalitat. No del tot perquè va costar recuperar-se d'aquella mortaldat massiva però la situació d'emergència, afortunadament, ha desaparegut. Il·lustració d'Eulàlia Llopart La sanitat s'ha anat recuperant. Les llistes d'espera en sortir de l'estat d'emergència eren espantoses i el govern va demanar a tothom que pogués, que es fes una pòlissa sanitària o que fes servir la que tenia per les operacions i visites a especialistes. Els preus de les pòlisses es van disparar però era una manera d'ajudar i tothom hi va col·laborar. A la sanitat pública, els CAPS i hospitals van rebre permís per cobrar serveis i fer copagament a fi de poder finançar-se; tant ...

En castellano aquí:   _ _ _ La mort de Mame Mbaye, el manter de Madrid, ha estat motiu de polèmica. Per la causa de la mort i per la picabaralla política de qui va dir primer que. L'únic irrefutable és que ha mort. L'autòpsia diu que per un infart. Mèdicament és pràcticament impossible demostrar que un infart és a causa del que ha succeït minuts o hores abans de produir-se. I per tant no podem afirmar una associació causa-efecte. Tot i que sabem que les situacions d'estres són situacions que estadísticament precedeixen als infarts. No ens podem imaginar el que és viure contínuament amb la por de ser detingut, tancat a un CIE i/o retornat al teu país sense massa compliments després del periple i de totes les vegades que es van jugar la vida per arribar fins aquí. Descansi en pau Mame, les seves il·lusions, els seus somnis i les seves esperances. Però aquest fet, actua de cortina de fum sobre un problema de fons, per mi molt preocupant. El problema no és demostrar la ...

En castellano aquí:   _ _ _ He estat amb en José Barahona que dirigeix els programes d'Oxfam a Repúbica Democràtica del Congo. La realitat que explica és esfereïdora. El Congo té la mateixa extensió que tota Europa de l'oest. Té una immensa part central de selva. No hi ha cap carretera que comuniqui les ciutats més importants del país. S'hi extreu el 80% de Coltàn, i també or i diamants però qui ho exporta són els països veïns. Hi ha múltiples focus de tensió, més de 70 grups armats i 4 milions de persones desplaçades a zones de difícil accés. I quasi 1 milió de refugiats dels països veïns. Impossible arribar a tothom en un país així. El seu govern no ha convocat eleccions i està il·legalment al poder. I pot esdevenir un estat fallit ben aviat. 90 milions de persones que poden patir les conseqüències del desgovern i de la pressió dels interessos econòmics de l'estat veïns i llunyans. I de tot això els mitjans no ens en diuen res. Com pot ser que 1 milió de refu...

La presentació dels pressupostos generals de l'estat (PGE) ens ha portat a revisar que es feia amb el pressupost de cooperació internacional que un cop més està per sota mínims després d'una retallada que supera el 70%. Oxfam Intermón em va demanar una sèrie de 4 articles que durant 4 setmanes han il·lustrat la campanya #RIPajut amb 4 capítols que il·lustren la retallada: Gènere, Canvi climàtic ciutadania i refugiats. Es van publicar a facebook i els he recopilat tots en aquesta entrada. 1. Cooperació i Gènere Al Marroc, acostar-se a un camp de maduixes i parlar amb les dones que hi treballen, pot suposar per elles, perdre la feina i que ningú més les contractes mai més. Sense papers, sense alfabetització, sense cap mena de defensa legal i amb un estat poc sensible a aquests problemes, les condicions de treball i d'assetjament personal arriben a punts de violació dels drets humans que no ens podem ni imaginar. A Rep. Democràtica de Congo pel sol fet de ser dona i est...