divendres, 28 d’abril de 2017

0,7%, encara pendent

La presentació dels pressupostos generals de l'estat (PGE) ens ha portat a revisar que es feia amb el pressupost de cooperació internacional que un cop més està per sota mínims després d'una retallada que supera el 70%.

Oxfam Intermón em va demanar una sèrie de 4 articles que durant 4 setmanes han il·lustrat la campanya #RIPajut amb 4 capítols que il·lustren la retallada: Gènere, Canvi climàtic ciutadania i refugiats. Es van publicar a facebook i els he recopilat tots en aquesta entrada.


1. Cooperació i Gènere
Al Marroc, acostar-se a un camp de maduixes i parlar amb les dones que hi treballen, pot suposar per elles, perdre la feina i que ningú més les contractes mai més. Sense papers, sense alfabetització, sense cap mena de defensa legal i amb un estat poc sensible a aquests problemes, les condicions de treball i d'assetjament personal arriben a punts de violació dels drets humans que no ens podem ni imaginar.
A Rep. Democràtica de Congo pel sol fet de ser dona i estar en zona de conflicte passes a ser objectiu de tots els bàndols per ser abusada o violada. I posteriorment rebutjada per la família. A Colòmbia també, fins al punt que han tingut una campanya que es deia "Saquen mi cuerpo de la guerra"
A Etiòpia hem vist nenes que deixaven l'escola per encarregar-se d'anar a buscar aigua caminant hores i hores.

Arreu exemples d'una mateixa realitat que mostren com les dones, lluny de tenir les mateixes oportunitats que els homes, son objecte d'abús, menyspreu i discriminació per culpa d'estructures polítiques, econòmiques i culturals que perpetuen aquesta injustícia.

I s'invisibilitzen les dones. I les seves lluites. A casa nostra hem vist les manifestacions més multitudinàries q es recorden pel 8 de març i tot i així no paren els assassinats masclistes i la violència de gènere que ha costat de visibilitzar i els micro-masclismes tan ancorats a la nostra societat que semblen impossibles d'eradicar.

Si aquesta és la realitat a un país amb un estat de dret com el nostre, imaginem el que pot ser en un país amb un estat i un sistema judicial molt feble i precari.

Per això que calen programes de cooperació específicament de gènere. Programes que donin suport a dones valentes que volen canviar això, a gabinets que volen defensar aquestes vulneracions, a col·lectius que tracten d'organitzar-se i defensar drets, més que elementals. Perquè si, cal, cal defensar-los.

I això és els que fan els projectes de cooperació a tot el món. O més ben dit el que feien. Els projectes de Cooperació espanyola de gènere han reduït el pressupost un 76%. I que s'hagi retallat no és greu per dues raons. La primera es perquè ja no podem fer projectes com aquests. La segona, molt més greu, és que dones que havien començat a lluitar perquè tenien suport de la cooperació, ara s'han trobat de sobte més exposades i vulnerables que mai per la seva lluita i sense cap suport per les retallades. I per tant amb la seva vida en perill. 185 dones lideresses han mort al món el 2015, i recordo ara especialment a Berta Caceres.
Si per tot això, lluitem contra #RIPajut i perquè moltes #heroïnes puguin seguir amb aquesta lluita.

2. Cooperació i Ciutadania
Quan veiem tota la corrupció que ens envolta, les decisions judicials que es prenen, quan ens fem conscients de les desigualtats i d'una elit que s'està enriquint desproporcionadament a tot arreu, ens preguntem que hem de fer perquè tot això no passi.

En cada aspecte hi ha mesures concretes a prendre però hi ha un denominador comú per combatre eficaçment totes aquestes situacions: Incrementar la nostra maduresa democràtica. La nostra i la de tothom.
Incrementar la maduresa democràtica vol dir ser subjectes actius, vol dir estar atents al que passa, exigir transparència, no delegar responsabilitats als nostres governs ni als polítics i estar a sobre de les decisions que prenen. La democràcia no consisteix a votar cada 4 anys i després delegar. Ja tenim prou proves, especialment en dies com avui, que això no funciona.
Miquel Martí Pol deia "la Pau no és un cop de vent sobtat, sinó la pedra on cada dia cal esculpir l'esforç de conquerir-la". Doncs amb la democràcia passa el mateix.

I si això aquí no funciona, imagineu-vos a altres llocs on encara no hi ha democràcia o la democràcia que hi ha és encara més dèbil que la nostra.
Entre aquests altres llocs hi ha la Rep. Dominicana, país on sembla que només hi hagi turisme i ressorts, però on viu gent enmig d'una situació de corrupció i desigualtat generalitzada. Aquí és més important encara reforçar la maduresa democràtica i estar al costat de les persones, que malgrat que la dura situació personal, estan liderant i empenyen lluites col·lectives.
La Patrícia és una d'aquestes dones. I Ciudad Alternativa és una resposta de dignitat que els seus habitants varen donar a la deixadesa i a l’oblit de les seves autoritats. Una ciutat dignificada on les clavegueres i la brutícia han deixat de ser el denominador comú. I això es va poder fer amb la col·laboració de Cooperació Espanyola.
Aquesta cooperació Espanyola ha reduït el pressupost en un 70% per a projectes com aquest i per això parlem de #RIPajut.
La cooperació quan està en mans de persones que lluiten (com la comunitat de Ciudad Alternativa) té resultats, i quan deixa d'existir sobtadament com és el cas, té conseqüències.
El Govern espanyol hauria de prendre nota i assumir un compromís ferm i real amb la cooperació al desenvolupament, augmentant la partida al 0,4% i prioritzant l'enfortiment de la societat civil en països com República Dominicana. Una societat civil que és fonamental per acabar amb la desigualtat, allí, aquí i a tot arreu #STOPdesigualtat

3. Cooperació i canvi climàtic
El canvi climàtic genera pobresa? Per nosaltres, com a molt, genera malestar. No fa el fred o la calor quan toca i les vacances no són com abans. Genera sequera i hem de controlar una mica el consum d'aigua i potser no omplir les piscines particulars. O algun “xiringuito” de platja ha guanyat molt menys del previst perquè no ha fet la calor esperada aquest estiu. Amb aquestes coordenades és difícil veure el canvi climàtic com quelcom transcendent per la vida.

Però si ets d'una família agricultora a Mauritània, si setmanes abans de la sembra ja has reservat la llavor el darrer gra que tenies per menjar, esperant que el cel i la natura et digui quan plantar, com et van ensenyar els teus besavis, és diferent. Has d'amagar els grans, la llavor (com cada any en aquesta època hi ha gana i tothom busca els darrers grans), perquè és la clau per tenir després una collita, única solució per la fam i per viure un any més. La collita més que una font d'ingressos, és la pròrroga de la vida per un any.

I si aleshores no plou o ho fa en excés i la llavor no germina o es podreix, és l'esperança de la família la que no germina o es podreix. El fràgil equilibri en el qual vivien, s'ha perdut. I no hi ha una segona oportunitat.

Vist així, el canvi climàtic pren una altra dimensió.

Que aquestes famílies tinguin una oportunitat passa per programes que els permetin no dependre d'una sola,i això es coneix per programes de resiliència. Que aquestes famílies tinguin una oportunitat demana entendre que el canvi climàtic que pateixen més que ningú, s'ha generat en els països on tan sols és una anècdota. Que aquestes famílies tinguin una oportunitat passa pel Fons Verd del Clima on Espanya ha aportat només un 1% dels 100 milions que havia compromès.

Quan el nostre govern no destina a cooperació el que ha de destinar, els programes de resiliència desapareixen, el fons verd no es paguen,... i les famílies agricultores de Mauritània perden l'única oportunitat que tenien.
No, no és de franc incomplir els compromisos perquè hi ha un #SOSclima que #RIPajut no vol escoltar.


4. Cooperació, migracions i refugi
Avui falten 173 dies perquè es compleixi el termini d'acollida de persones refugiades. Espanya es va comprometre a acollir 17.387 persones refugiades en dos anys. Els dos anys acaben al setembre i només n’hem acollit 1.237 (el 7%) de les compromeses. #SOSrefugiadxs

La pressió popular ha aconseguit que aquest últim mes les arribades hagin augmentat un 50% respecte a l'any i mig anterior. Però a aquest ritme necessitaríem entre 2 i 3 anys més per complir i només ens queden 6 mesos. #VeniuJA

Veure els desplaçats al llac Txad amb el doble jou del desplaçament i la fam és un atac al concepte de dignitat humana (i no per l’acollida dels locals que ha estat exemplar). Veure'ls acampats en els nostres països europeus amb recursos, és una puntada al fetge.

Per això no permetrem incompliments en aquest compromís mínim i exigirem que arribin totes les persones refugiades abans del 26 de setembre.

Però volem exigir una resposta integral. Acollir és imprescindible, però només acollint abordem la situació però no el problema. El problema demana mirar a les causes. I les causes són conflictes, interessos econòmics, fam i canvi climàtic.
I en aquestes causes els pressupostos de l'estat tenen alguna cosa a dir. Els pressupostos de cooperació són el termòmetre de la nostra consciència planetària. De la nostra responsabilitat ètica i social amb totes les persones del món. I aquest termòmetre indica que tenim febre.

El pressupost de la nostra consciència planetària ha baixat un 70% els últims anys. Els diners que destinem a combatre les causes que generen pobresa, desigualtat i desplaçament forçat ha quedat reduït a 0,12% molt lluny del 0,7% compromès #RIPajut. I a sobre volem pagar l'acollida dels refugiats amb els diners destinats a combatre les causes de la pobresa i el desplaçament forçat. Error greu. Els fons de cooperació no han de ser per pagar l'acollida. I aquest any els fons d’Ajut humanitari haurien de ser com a mínim de 150 milions lluny dels menys de 47 de l’any passat (www.realidadayuda.org o www.realitatajut.org )

No, ni acceptem que no compleixin els seus compromisos d'acollida, ni que el nostre pressupost segueixi reflectint aquesta inconsciència global. Pressupostos de cooperació dignes i acollida de persones refugiada, JA! #VeniuJa



Podeu trobar més informació a.
Realitat de l' Ajut: Catalana i Espanyola
Oxfam Intermón Hérois de l'Ajut
Coordinadora Espanyola: Analisi del Presupostos Generals de l'Estat
Iniciativa #VeniuJa campanya pels refugiats





Publica un comentari a l'entrada