La Creu del Sud

En castellano La majoria d'agrupaments escoltes fan a l’octubre la «festa de passos», una cerimònia d’inici de curs en què es configuren les unitats i els equips de caps. En Joan ja ha viscut molts «passos», però els d’aquest any, per ell, han estat especials. Acabat el seu recorregut com a infant, ha complert la seva il·lusió de ser "cap" (monitor) i seguir el camí dels tres germans grans! Fins aquí, la història seria una de tantes altres que demostren la generositat i l’entrega de molts joves. Però hi ha una cosa que la fa diferent: en Joan té síndrome de Down. Va entrar a l’agrupament amb cinc anys i ara ja en té dinou. No ha arribat a "cap" d’un dia per l’altre, ni la fita ha estat fruit de l’esforç personal per superar la seva genètica. En Joan segueix tenint i tindrà sempre la Sd. de Down. Ha après moltes coses i té molta il·lusió, però continua tenint les limitacions intrínseques a la seva trisomia. El que ha capacitat en Joan per ser "cap...

Article publicat a Catalunya Plural el 9 de març del 2020                                                     En castellano No acceptar els problemes i tractar-los tan bon punt arriben, és una font de maldecaps i la pitjor manera de resoldre'ls. O dit d'una altra manera, la millor manera de complicar-ho tot,  i fer-los grossos com les boles de neu rodolant sobre neu nova. Europa, feia molts anys que no mirava el problema de les migracions de front i el 2015 va decidir directament no afrontar-lo i derivar el problema a tercers. L'arribada d'un nombre important de refugiats Sirians a l'illa de Lesbos incrementava per aquesta via, el trànsit ja existent de persones de diverses nacionalitats. L'origen de les arribades com es veu en aquest vídeo de CCAR , ha anat variant, però el 2015 l'arribada de persones de Síria, va ser la que va disparar les ala...

En castellà   Article publicat a El Periodico del 23 de gener del 2020 Fa uns dies, el ‘30 minuts’ de TV-3 parlava del 25è aniversari de l’acampada de la Diagonal per demanar el 0,7%, i va servir per recordar com de singular va ser aquella lluita. Tota la Diagonal plena de persones que lluitaven per altres a qui ni coneixien ni probablement mai arribarien a conèixer. Tota una generació que obria les finestres d’una Espanya que, mentre s’enfrontava al primer escàndol per finançament il·legal dels partits de la democràcia, seia a la gespa per assabentar-se de què era el deute extern, el Fons Monetari Internacional o el multilateralisme. Com deia la Gabriela Serra, aquella acampada va servir menys del que volíem però molt més del que es creu. Al mig d'aquest necessari exercici de memòria sobtaven però les paraules dels responsables polítics. No tant les de l’expresident Pujol que, malgrat la polèmica que va generar la seva presència, eren del tot previsibles i conegudes, ...

en castellano lo podeis encontrar aquí: CAST Feia un fred hivernal a l’andana de l'estació de Vic com acostuma a passar. Pujàvem al tren i tancàvem les portes tot seguit, perquè a dintre s'hi estava bé. El tren era quasi buit perquè començava allí mateix. Ens vàrem asseure espaiats per tot el vagó esperant l'hora de sortida. Els seients buits ens servien per deixar abrics, bosses o maletes. El viatge pintava realment plàcid i agradable. A la primera parada, Balenyà, va pujar força gent. Es van distribuir pel vagó perquè encara hi havia força seients buits. Malgrat tot, els nois de les maletes varen haver de treure-les i posar-les al compartiment de dalt. Els vàrem ajudar. Jo vaig haver de recollir els papers que tenia al seient del costat. Una noia es va fer l'orni i va continuar amb els peus sobre el seient del davant. A Centelles, dues parades després, va pujar molta més gent. Era la fira de la tòfona i era hora de tornar cap a Barcelona. L'arribada de no...

En castellano aquí:  CAST Tant a les eleccions generals, com les municipals o europees podran votar per primera vegada les persones amb discapacitat intel·lectual. És una vella demanda seva, del sector de la discapacitat i de tothom, que ha suposat molts anys de lluita. El desembre del 2018 Congrés i Senat ho aprovaren per consens però la Junta Electoral Central, responent a raons més polítiques que tècniques ho ha qüestionat publicant al BOE una normativa infumable que atorgava a membres de la taula, apoderats o interventors, la legitimitat de qüestionar aquest vot. No es pot traspassar aquest poder ni responsabilitat a persones inexpertes en el tema. Una taula electoral no és el lloc per valorar això i a més la mesura és estèril perquè tampoc els podran impedir finalment votar. Cal preguntar-se com hem arribat aquí i cal fer-ho perquè en el cervell de tothom, persisteix un racó on queda la convicció que el vot d'una persona amb discapacitat intel·lectual no pot valdre el...

En español aquí  :  _ _ _   Fa uns dies parlava amb una companya que està a República Democràtica del Congo.  M’explicava amb tota normalitat que cada nit senten trets al barri. I aquesta nit havien matat a dos militars que havien enxampat robant. La gent està molt farta dels militars. Normal després de vint anys de guerra, de cinc milions de morts i de més de 200.000 dones atacades, víctimes de violència sexual. Un conflicte que sembla que no s’acabarà mai malgrat tant de progrés, o precisament per culpa de tant de progrés i del “coltan” dels mòbils i les comunicacions que ens permeten converses com aquesta. I la meva companya afegia: “la vida aquí és un privilegi, no un dret”. La vida és un privilegi, no un dret . Al nostre tros de món -excepte algun dia en algun funeral-, mai ho expressaríem així. I la frase és tan certa i vàlida per Catalunya com per Síria, Nigèria o Rep. Democràtica del Congo. La inestabilitat i la inseguretat són infinitament més grans all...

En español aquí  :  _ _ _ Maxima Acuña, activista del Perú amenaçada per la seva lluita 185 persones van ser assassinades al 2015 per defensar els drets humans. 122 a Amèrica Llatina. Ho explica l’informe d’Oxfam Intermón, “El risc de defensar” . En vaig parlar per homenatjar a Berta Cáceres assassinada el darrer mes d’abril a Hondures. Al seu successor l’han intentat matar ja dues vegades . I el 90% d’aquests assassinats queden impunes. Ens costa, d’aquí estant, entendre que ser compromès socialment, que defensant idees en benefici del teu poble i de les generacions futures, puguis posar en risc la teva vida . El més greu que hem de vèncer nosaltres per mobilitzar-nos, és la mandra. Inimaginable per nosaltres que fent això t’hi juguis la vida. Aquests assassinats els fan governs, grups paramilitars i grups empresarials amb forts interessos econòmics. El patró es reprodueix arreu. Per obtenir beneficis econòmics, per obtenir poder, passen per sobre les persones...

En castellano :   _ _ _   Després de 50 anys de guerra, el 23 de juny a Colòmbia es va signar la pau entre l’exèrcit i la guerrilla. És una gran notícia. Una de molt bona entre altres de no tant. Ara caldrà construir-la de debò i fer costat per a reconstruir un país amb tantes ferides per tancar. A Catalunya tenim una Taula Catalana per Colòmbia que reuneix a totes les ONG i administracions catalanes i treballa i fa seguiment de la situació del país. Gràcies a això sabem, per exemple, el que passa a Buenaventura. Buenaventura és una ciutat molt pobra de la costa colombiana. De població majoritàriament afrocolombiana (un 80%), ha patit uns alts nivells de violència denunciats per molts organismes internacionals ( 5.047 assassinats, 548 desaparicions ). Buenaventura ha tingut la mala ventura que algú decidís que havia de ser un dels principals ports de mercaderies del país. Des de llavors la vida dels veïns ha empitjorat: han arribat milions de dòlars per a am...

En español, aquí: ESP Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2015. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre.  Si Jesús hagués nascut al 2015, bé podria haver set Siri i nascut a la Vall de Bekaa, al Líban. Si més no, a mi així m'ho ha semblat. El vídeo esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès, àrab i portuguès. Aquests dies ha esclatat amb més força el conflicte al país. Deu milions de persones han hagut de fugir de casa seva i quatre milions han creuat la frontera cap als països veïns. S’han instal·lat a l’altre costat de la frontera, en petites agrupacions de gent que ve del mateix poble o regió. La frontera a aquesta banda és una vall fèrtil, agrícola, poc poblada, amb conreus dispersos, que no estava preparada per acollir gent. No hi ha camps de refugiats sinó assentaments il·legals escampats, perquè ells no son reconeguts com a refugiats degut a ...

En Español aquí Entrada publicada al blog 3500 Millones del 24 de desembre del 2015 Son festes de Nadal. Festes d'apats i llargues sobretaules amb familia i amics. Els sopars i dinars d'aquests dies són el més semblant al Debat sobre l'Estat de la Nació. Entre viandes, regals i torrons, es desferma la conversa dels diferents membres de la família, o els amics, i ens tocarà opinar a tothom de tot com autèntics tertulians.. Si, com és previsible, es posa sobre la taula la qüestió dels refugiats, aquesta “xuleta” us serà molt útil. Sempre hi ha un familiar que és un tros de pa, que planteja que disposa d'espai lliure a casa i que ha pensat en acollir-los i que vol enviar mantes i peces d'abric als refugiats. Aquesta ansietat assistencial que ens surt a tots, hem de poder canalitzar-la. Ni podem ficar a una família a casa perquè tenen dret a la seva intimitat i a tenir la seva pròpia llar, ni estan resultant útils els enviaments de material indiscri...

Aquest text sorgeix d'un altre original que esta en un llibre molt antic i el podeu trobar aqui i inspirat per una noticia apareguda als diaris avui .   Tot i així qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència. En una tertúlia d’un conegut mitjà un tertulià va preguntar a un convidat .. Però per tu doncs, com ha de ser un bona persona? Que diu la constitució i les lleis? Va preguntar el convidat Diu que s’han de complir les lleis, però la majoria..  ja ho fan! Amb això ja n’hi ha prou? I el convidat li digué: Un home fugia de la guerra del seu país i va haver de creuar l’oceà en una barca vella que va naufragar. Va arribar nedant i exhaust a la platja on va perdre la consciencia gairebé ofegat. Va passar un a rquebisbe per aquella platja i veié l’home inconscient. S’hi acosta i pels caràcters facials i la vestimenta va deduir que era d’una altre religió i que potser era el cavall de Troia que acabaria destruint la seva església i la seva religió. Passà de...

En español aqui :  Article publicat a " El Periodico " el 16 d'agost de 2015. Podeu trobar l'article en el propi diari en aquest enllaç .  En ocasions són pràctiques il·legals. En altres, legals però ni èticament ni socialment responsables. D'una banda, condicions laborals absolutament indecent s. Jornades llarguíssimes, sous increïblement baixos que obliguen els treballadors a haver de viure en condicions infrahumanes i amb l'angoixa de perdre la feina. De l'altra, no paguen impostos. Mentre el ciutadà paga religiosament els seus impostos, ells no ho fan. Ni aquí ni enlloc, i això és competència deslleial . Això els col·loca, davant de la resta, en una situació de privilegi que no és justa. S'han de denunciar amb fermesa aquestes pràctiques i s'ha de ser implacable amb els seus responsables. I no. No estic pas parlant del top manta de les nostres ciutats. Parlo de les grans empreses multinacionals que operen a tot el món . Tenen les ...

(Versió original del article publicat en castellà al blog " Desigualdad " el 15 d'agost del 2015 d' Eldiario.es ) Els fets de Salou i la mort de Mor Sylla han tornat a posar sobre la taula el debat del top manta d’una manera dramàtica. Caldrà una investigació seriosa per determinar si l’actuació dels Mossos va ser correcta o proporcionada, o quin nivell de negoci o responsabilitat en ell tenia el senyor Sylla, però ens equivocarem si la nostra anàlisi dels fets s’acaba a Salou, a Catalunya o a l’Estat espanyol. Els manteros són el símbol perfecte d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust , del qual no volem veure la part més fosca. Sovint, els productes del top manta i els de les botigues més luxoses es produeixen als mateixos països i en les mateixes condicions de precarietat. Perquè els estats persegueixen la venda d’uns, mentre no hi ha un seguiment de com es produeixen els altres? Es pressuposa que hi ha un canal d...