dijous, 15 d’octubre de 2015

El Bon Samarità

Aquest text sorgeix d'un altre original que esta en un llibre molt antic i el podeu trobar aqui i inspirat per una noticia apareguda als diaris avui.  Tot i així qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència.

En una tertúlia d’un conegut mitjà un tertulià va preguntar a un convidat ..
Però per tu doncs, com ha de ser un bona persona?
Que diu la constitució i les lleis? Va preguntar el convidat
Diu que s’han de complir les lleis, però la majoria..  ja ho fan! Amb això ja n’hi ha prou?
I el convidat li digué:
Un home fugia de la guerra del seu país i va haver de creuar l’oceà en una barca vella que va naufragar. Va arribar nedant i exhaust a la platja on va perdre la consciencia gairebé ofegat.

Va passar un arquebisbe per aquella platja i veié l’home inconscient. S’hi acosta i pels caràcters facials i la vestimenta va deduir que era d’una altre religió i que potser era el cavall de Troia que acabaria destruint la seva església i la seva religió. Passà de llarg i va seguir meditant per la platja.

Igualment passà un polític amb un càrrec molt alt al país i s’acostà l’home. Veié que no era ciutadà del seu país i pensà,.. si ara l’ajudo i em veuen, no em votaran a les properes eleccions perquè després del que estant patint els de casa amb les retallades que jo he fet, ara no puc ajudar a algú de fora. Que se’n preocupin els polítics del seu país! I el ministre de l’interior -molt de missa- que l’acompanyava digué:  No pateixis, ara truco a la policia perquè  “s’encarreguin” del tema que segurament serà un terrorista.

Però un ciutadà que passava per la platja s’hi acosta. Havia vist feia una estona un infant  mort ben vestit a la platja pel que no va poder fer res. Però es va adonar que l’home encara era viu.
El reanimà, esperà que recuperés la consciencia i malgrat que no l’entenia, pensà en acollir-lo a casa seva. Veient que era estranger el portà  a l’oficina de CCAR (Comissió Catalana d'Ajut al Refugiat) perquè sabia que atenien refugiats i després s’interessà pels motius que l’havien dut a fer el viatge fins aquella platja.
No content amb això, decidir donar una quota a CCAR per les despeses de tot tipus que suposava fer l’acollida i una altre a Oxfam Intermón perquè seguis treballant perquè la gent no hagués de marxar dels seus països per força i perquè sabia que també els ajudaven pel camí i en els camps de refugiats.
Cercà el polític i molt enfadat li recriminà perquè ignoraven a consciencia el problema que moltes vegades havien creat ells i altres mandataris amb les seves decisions de política exterior . Cercà l’arquebisbe però s’havia tancat al seu palau i no va voler escoltar-lo.(*)
Quina d’aquestes ha estat una bona persona? Va preguntar el convidat
El darrer! -va contestar sense dubtar el tertulià-, però..
I el convidat el va tallar i va dir: Doncs la bona persona és la que fa el mateix que va fer el ciutadà!!

(*) Dos dies després l'arquebisbe va demanar perdó per la seva actittut



Publica un comentari a l'entrada