Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de maig 25, 2015

Festa per una Societat Inclusiva del Garraf

Imatges
Aquest text és el parlament que he escrit i llegit en nom de la Plataforma ciutadana de l'escola Inclusiva  al tancament de la Festa per una societat Inclusiva del Garraf Demà tenim eleccions a tots els pobles i ciutats del país. Els grans mitjans ens en han parlat. Però han enfocat bàsicament una, dues o tres qüestions que han acaparat pràcticament  tot el espai i els tots els debats . Son línies gruixudes. Son aspectes que moltes vegades ens desenfoquen el nucli. I el nucli son les persones. La feina del qui governen, la nostra feina i tot el nostre esforç ha d’estar dirigit a les persones. A les persones sense afegir cap adjectiu a la paraula persona. No ens caldria  parlar d’infància,  de gènere, de discapacitat,  de raça o origen si parléssim de persones en majúscules. Però això, encara  no es així. I necessitem fer festes com aquesta per parlar de la inclusió. Ens cal fer festes parlant de persones amb discapacitat. Ens cal seguir... que dic seguir! ens cal

La Nadiya

Imatges
Vivia a Damasc. Anava al institut amb els nois i noies de la seva edat. La mare treballava a una llar d’infants i era professora de música. Va encomanar-li el gust per la musica i tocava el violi. Els caps de setmana sortien amb la colla i anaven al cinema i a prendre alguna cosa. Les vacances les feien tota la família junts a veure familiars o a altres llocs de Síria. Hi anaven amb el seu cotxe. Havien aconseguit refer la historia i el destí de la seva família. Varen haver de fugir fa ja uns quants anys de Palestina perquè era impossible viure allí. S’havien instal·lat a Síria, adaptat i integrat i havien començat una vida nova. Havien capgirat el seu cruel destí i això no és fàcil. Però va arribar la guerra a Síria. Atroç com totes les guerres. Injusta i injustificable. I varen començar els bombardejos. Casa seva, com milers de cases més, va quedar completament destruïda. La Llar d’infants i l’escola de música també. Sense feina, sense casa, sense possibilitat de comprar men