dijous, 16 de gener de 2014

El somriure encomanadís de Madiba

El 5 de desembre va morir Nelson Mandela. A “El factor humà”, John Carling explica com es preocupava pels seus carcellers i com els tractava, arribant a presentar-los com els seus guardaespatlles, o com es va aficionar el rugbi per poder parlar amb els negociadors del govern, perquè sabia que els agradava molt. Aquest manera d'apropar-se a l'altre sense prejudicis, de trencar les barreres, no podien ser sinó indicis de la manera de fer política que, una vegada nomenat president, el convertirien en el símbol mundial de la voluntat i l'esperit de reconciliació.  Va ser així que Mandela ha acabat la seva vida venerat com estadista i com a persona, malgrat haver militat en grups gens tous i haver estat considerat, durant anys, un terrorista, pels EEUU.
Recordo l’impressió que em va fer visitar Robben Island a Sud-àfrica, la illa i la presó on va estar durant 27 anys. Si algun cop aneu a Sud-àfrica, no deixeu de visitar-la. Mandela és ja un referent com Gandhi, Julyus Nyerere (algun dia us en parlaré) o tants d’altres que provenen de països que, sovint, menystenim. Es bo pensar-hi. Ara mateix, i cada dia, en països amb conflictes o amb situacions molt més complicades que la nostra, hi ha molta gent excepcional lluitant contra l'opressió i la injustícia amb mirades i valors dignes d'admiració i elogi.
Sud-àfrica té encara moltes assignatures pendents que Nelson Mandela no va saber o poder resoldre. Les enormes desigualtats, la propietat de la terra i, especialment, uns successors que mai van estar a l'alçada. Si tots els polítics d'arreu que varen anar al seu funeral tinguessin una mica de la seva tenacitat i convicció, com de diferent seria tot!
Si teniu l’ocasió, llegiu coses de Mandela. Tant personalment com socialment us reconciliareu amb la humanitat. I si no teniu temps de llegir massa, mireu-vos almenys “El factor humà”. Veureu com podeu millorar personalment imitant una miqueta en Madiba. La seva actitud i la seva força interior li permetien capgirar fins i tot la realitat, i això és una lliçó que ens pot servir a tothom.
Descansi ell en Pau. I  que l’esperit que el va caracteritzar se'ns encomani a tots i totes plegats. I que també se'ns encomani el seu somriure: el somriure d'algú que va confiar en que l'impossible, algun dia, seria possible.

Altres informacions i articles interesants sobre Nelson Mandela




Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 233 Gener 2014)

diumenge, 12 de gener de 2014

Haiti, reflexions a 4 anys del terratrèmol.



El diumenge 12 de gener va fer 4 anys del terratrèmol d'Haití‬. No he estat a Haití. Ni abans ni després. Però he conegut molta gent que hi ha estat. He parlat amb ells quan han tornat. En gairebé tots ells i elles, hi ha un comú denominador: indignació i desesperació. I això des del primer moment fins avui. Qui ha estat a Haití, en surt marcat per l'experiència.
Probablement Haití, amb totes les seves cases derruïdes, la seva gent malvivint a "llars" provisionals, la invasió de "ONG", la inexistència pràctica d'un govern, la intervenció dels estats estrangers, ...  és l'exemple més clar que és cert que calen diners, però que no n’hi ha prou amb diners per encarrilar una situació. Això ho intentem explicar molt sovint les ONGs sense massa èxit.
Des del primer moment sabíem que no anàvem a reconstruir Haití en uns pocs anys, encara que a vegades un s'oblidi d'això i per un moment, creguis que amb una bona inversió si que es podria. Un mínim anàlisi et fa veure que no.
Em va agradar molt el text que amb la FCONG varem fem servir a Catalunya en el primer aniversari per centrar una exposició que vam fer totes les ONGs que treballem a Haití: "Haití, un terratrèmol que dura segles" (Català i Castellà ) Us el recomano!
El treball d’Oxfam Intermón a la capital que sempre expliquem en els aniversaris, no ens ha de fer oblidar el treball de fons, que fem ja fa anys i hem seguit fent. Especialment fora de la capital. Un treball de suport a la seva construcció de ciutadania. Un suport al sector agrícola i rural. Un treball lent, invisible, d'ells .. però que és l'únic vàlid per a construir un futur i canviar la situació.
I no vull oblidar un record i un reconeixement a tot l'equip que treballa i ha treballat a Haití, amb Maurepas Jeudy al capdavant en el cas d’Oxfam, sempre disposat a recordar tota la feina que fem realment i a recordar-nos que hi ha esperança i molta feina ben feta. Moltes gràcies Maurepas pel teu exemple!!
I us proposo un acte i alguns enllaços:
  • Acte: Barcelona 16 de gener. Presentació al col·legi de Periodistes a les 18,00 h d'un estudi sobre el terratrèmol d'Haití i el tractament dels mitjans del terratrèmol i el treball de les ONG. Fet per la FCONG (Federació Catalana d'ONGs) dins del marc d'un projecte europeu sobre comunicació i treball d'ONGs. No us el perdeu!!    
  • Web: Ja he aconsellat abans aquesta web, pero ..es que cal llegir-la!! Resum de reflexions de la  Iolanda Fresnillo que ha viatjat recentment a Haití amb la intenció d'analitzar i avaluar el terratrèmol i les actuacions posteriors.  http://haitiotrosterremotos.info/lang/ca/ (Està en català i castellà) 
  • Catalunya Radio Programa Solidaris
  • Diairo.es
  • La Directa

Haití, reflexiones a 4 años del terremoto


Versión en Castellano AQUI
Versió en CATALÀ, AQUI