diumenge, 20 de maig de 2018

Aliments o diners?

Les crisis de fam al món, estan ancorades al nostre cervell amb dues imatges tant potents com qüestionables. La primera és que són inevitables i la segona és que la solució és repartir aliments.

I aquest esquema es retroalimenta contínuament per la informació que rebem per tots costats tant des de l'Àfrica com dels nostres barris i pobles. Per això, el que us explicaré, sobta. Potser els conceptes que teníem gratuïtament ancorats, es mouran i ventilarem, amb aire nou, alguna part del nostre imaginari.

Que la fam no és una fatalitat divina, ja ho he explicat més d'una vegada en aquest espai*. No, no ho és. Totes les fams tenen sempre una explicació humana i/o política. Però tampoc és cert que la fam, només es combat repartint aliments.

A Mauritània en concret, hem deixat de repartir aliments i ara repartim directament diners. Sí, entreguem diners. Quan ho dic, sovint salten totes les alarmes, però deixeu-me que ho expliqui una mica.

Repartir aliments o articles concrets (kits d'higiene) en aquestes situacions és força complex, és extraordinàriament car, pot ser poc útil i té alguns efectes secundaris importants. Pot ser poc útil perquè no a tothom li falta el mateix, i estàs entregant a tothom el mateix. És car perquè aquestes distribucions acostumen a requerir una logística complicada i cara. I té efectes secundaris, perquè si jo inundo d'arròs, blat de moro o kits d'higiene una zona, enfonso en poc temps tot el comerç, ja feble de per si, que hi havia a la zona d'aquests productes.

Si es fa una bona selecció de a qui s'ha de donar els diners, tothom pot comprar el que realment necessita, és molt més digne, s'arriba a moltíssima més gent, es fa més rendible i reforces indirectament tot el comerç local.

De fet a casa nostra el mateix banc d'aliments o alguns ajuntaments estan buscant a alguns llocs fórmules semblants perquè els seus usuaris puguin escollir el que necessiten en supermercats propis o fins i tot comprar en supermercats convencionals amb unes targetes concretes que serveixen només per un tipus concret de productes.

Segur que ara ho veieu més clar però us queda una pregunta: Com assegurem que no hi ha frau? Que no s'ho gastin en alcohol per exemple? Us he de dir que to i que es poden introduir limitants en tots els casos, això no passa. Que la gent que té una família amb gana, ja té prou clar quines són les seves prioritats. O si mes no, el frau passa tant o tant poc, com quan distribueixes aliments.

Penseu i veureu, que donar diners en comptes d'aliments, encara que trenqui el nostre esquema mental, és molt més just i sobretot més digne. Almenys, aquesta és la nostra experiència.


Altres articles en aquest blog sobre la fam:
Articles i webs sobre el tema de la fam:


Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 285 de Maig del 2018