Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

Quadern d'Estiu 2015

Imatge
En castellano aquí:_________ Tant si esteu de vacances com si heu recomençat l’activitat, potser teniu aquest dies una mica mes de temps. Per si és el cas, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog, tan en català com en castellà:

Els cinc temes que més llegits aquest 2015 per ordre de lectures han estat:

    1.Eleccions Municipals, Fem algo?. Un seguit de propostes ciutadanes als partits polítics per les eleccions municipal.







    2.Fiscalitat i empreses. Que paguen o deixen de pagar les grans empreses?, on?,perquè? Com amb una fiscalitat més justa podríem combatre la desigualtat
Resum en tres entrades (Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? ) d’un informe d’Oxfam Intermón que és diu "La il.lusió Fiscal"   1ª part, 2ª part i 3ª part)Fuets Centelles. Un article publicat a “El Portal” de Centelles que explica de manera senzilla i breu com funciona un paradís fiscal



    3.Immigració . Tant la trista situació a la Mediterrània com el…

'Top manta', negoci il·lícit

Imatge
En español aqui: 

Article publicat a "El Periodico" el 16 d'agost de 2015. Podeu trobar l'article en el propi diari en aquestenllaç
En ocasions són pràctiques il·legals. En altres, legals però ni èticament ni socialment responsables. D'una banda, condicions laborals absolutament indecents. Jornades llarguíssimes, sous increïblement baixos que obliguen els treballadors a haver de viure en condicions infrahumanes i amb l'angoixa de perdre la feina. De l'altra, no paguen impostos. Mentre el ciutadà paga religiosament els seus impostos, ells no ho fan. Ni aquí ni enlloc, i això és competència deslleial. Això els col·loca, davant de la resta, en una situació de privilegi que no és justa. S'han de denunciar amb fermesa aquestes pràctiques i s'ha de ser implacable amb els seus responsables.

I no. No estic pas parlant del top manta de les nostres ciutats.

Parlo de les grans empreses multinacionals que operen a tot el món. Tenen les seus en paradisos fiscal…

Top manta: desigualtat global, injustícia local

Imatge
(Versió original del article publicat en castellà al blog "Desigualdad" el 15 d'agost del 2015 d' Eldiario.es )



Els fets de Salou i la mort de Mor Sylla han tornat a posar sobre la taula el debat del top manta d’una manera dramàtica. Caldrà una investigació seriosa per determinar si l’actuació dels Mossos va ser correcta o proporcionada, o quin nivell de negoci o responsabilitat en ell tenia el senyor Sylla, però ens equivocarem si la nostra anàlisi dels fets s’acaba a Salou, a Catalunya o a l’Estat espanyol.

Els manteros són el símbol perfecte d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust, del qual no volem veure la part més fosca. Sovint, els productes del top manta i els de les botigues més luxoses es produeixen als mateixos països i en les mateixes condicions de precarietat. Perquè els estats persegueixen la venda d’uns, mentre no hi ha un seguiment de com es produeixen els altres?

Es pressuposa que hi ha un canal de producció i dist…

Que passa a Bangui?

Imatge
La República Centreafricana es poc coneguda. Potser recordeu el nom de Bangui, la capital, i la cruel guerra entre “musulmans i cristians” que hi va haver al 2013.
Com en la majoria de conflictes internacionals, mai ens acabem d’assabentar de què va passar realment, ni per què, ni tenim més dades del país, ni sabem què passa amb la gent després dels esclats de violència. Els períodes de post-conflicte per les ONGD són un dels pitjors maldecaps perquè poden formar part de la solució, o generar nous problemes.

Els barris de Bangui continuen deserts. Les cases destrossades i ningú ha tret les restes de cotxes cremats. La vegetació que ho va envaint tot revela que la destrucció no és recent.
La gent segueix en camps de refugiats que tenen un denominador comú: la por i l’abandonament internacional.
La por és el pitjor i el més bloquejant de tots els sentiments. Però no es pot recriminar que tinguin por els que han viscut els actes de violència més cruels.
L’arma més efectiva de qualsevol g…