dimecres, 21 de novembre de 2018

La prova del cotó de Iemen

En castellano aquí:   ___
"Si me piden dónde tengo que estar hoy y aquí, es en la defensa de los intereses de España y el trabajo de sus sectores estratégicos." Aquesta és la resposta de Pedro Sánchez quan li varen demanar al “Congreso” que suspengués la venda d'armes a Aràbia Saudita.
El seu entorn ha considerat que aquesta era la millor sortida, la que entendria la gent i li permetria no perdre vots. Aquesta és tristament la lògica de moltes decisions governamentals.

I és greu (i podria ser la de qualsevol president del govern) perquè és el cavall de Troia de la injustícia al nostre món. Amaga al seu interior el gran problema de la democràcia i és el símptoma d'un sistema que no permet fer front als problemes reals del nostre planeta.
La frase amaga que les fronteres defineixen privilegis. És igual si lluny d'aquí el que jo faig provoca milers de morts o un greu problema, si evito que aquí algú perdi la feina o un negoci. I això ens passa amb les armes, amb el petroli, el canvi climàtic, el comerç internacional, els paradisos fiscals, els migrants, etc.

Tenim líders polítics amb mirada de curta distància, tant en temps com en espai. És a dir, analitzen les qüestions amb la mirada posada a pocs anys vista (els que faltin per les eleccions vinents) i a la distància que els separa de la frontera amb el país veí. Així establim uns drets diferents en funció del passaport en comptes de fer-ho en funció de l'essència del que som, éssers humans. I nomes pensant en un territori, oblidant que tothom formem part d’un mateix i únic planeta.

En el seu descàrrec només puc dir que aquest és el gran inconvenient del sistema democràtic occidental. En lògica política, cal fer les coses pensant en períodes electorals de 4 anys i pensant només en els que els poden votar, perquè només aquests podran valorar i mantenir els seus càrrecs. Tenim problemes d'abast mundial i de mig i llarg termini i un sistema electoral que és d'àmbit local i de curt termini.  Calen polítics molt madurs (estadistes) o un sistema diferent, perquè el model “estat” i el “democràtic”, no permet avui, fer front als problemes reals globals. I en això, els governs, siguin del signe que siguin, estan fallant un darrera l’altre. Ni visió global, ni cooperació internacional (73% de retallada i la gran oblidada del acord Podemos-PSOE), ni una coherència de polítiques interna, ni un posicionament internacional centrat en els Drets Humans.

Tant els polítics com els ciutadans, tenim la vista més posada aquí, que al que passa al món i al planeta que heretaran els nostres fills. Tant ells com nosaltres hem de denunciar aquestes actituds i castigar aquests posicionaments. Pel bé de tothom i també pels dels nostres fills i nets.


Més informació:


Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 291 de Novembre del 2018  i a Catalunya Plural