La Creu del Sud

En castellà Segons l'estudi d'Oxfam Intermón "Escollim dignitat, no indigencia", aquesta pandèmia pot posar fi a la vida de 40 milions de persones. I sumir a la pobresa, a 500 milions de persones més. Com sempre, l'impacte més gran serà en els països empobrits i més vulnerables on la manca d'estructura sanitària impedirà atendre com cal als afectats. A Mali per exemple hi ha tres respiradors per cada milió de persones. A casa nostra hem hagut de córrer per evitar el col·lapse d'hospitals i UCIS. Teníem un sistema sanitari castigat per les retallades, però que encara tenia qualitat i estructures. I en aquest sistema sanitari li ha calgut que per exemple, empreses com la Seat, es posin a fabricar respiradors. M'ha semblat genial aquesta capacitat d'adaptació d'una multinacional. Això diu molt de les persones que hi treballen i que ho han proposat. És un signe del canvi que podria arribar. Fa dos dies vàrem veure a la premsa que ja n...

En castellano aquí:   _ _ _ Plovia força. El David, malgrat ser invident, ho sabia. La seva fina oïda i olfacte li ho diuen a ell, abans que a la resta. Un bastó blanc, per a la majoria, reflecteix més discapacitats de les reals. Un noi que tot això no ho sabia s’hi va acostar i li va dir: – No surti, plou molt. – Moltes gràcies -li respon- però sortiré igualment perquè m’esperen. – Aleshores l’acompanyaré. – No cal. – Sí, sí, a mi no em costa gens. La grafia no permet entreveure el que l’accent o l’aspecte us delatarien. Qui li deia això era un manter que estava a plaça Catalunya. Al final de la conversa en David va sortir, després de convèncer al seu interlocutor que podia anar sol. Un altre . Caminaven de nit. Eren un grup de set. Estaven fatigats perquè portaven un viatge d’autobús de més de 18 hores i un de previ de molts més kilòmetres. –  Ep, no podem continuar! -va dir un. – És cert, aquella noia necessita ajuda! – Quina noia?, va dir una de les du...

En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada l'han publicat al Diari Ara i també la podeu trobar  al propi diari clicant aquí Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps. Estem en unes dates en què molta gent fa aportacions solidàries a diferents causes o ha de decidir quines quotes d’entitats continua pagant. El cas de la Nadia i la presumpta estafa solidària dels seus pares ha fet saltar les alarmes i ara es qüestionen les crides solidàries. I està bé que sigui així. El cas de la Nadia ens ha d’ajudar a reflexionar i aprendre sobre la nostra manera de ser solidaris. La millor solidaritat és la solidaritat conscient i constant, no la solidaritat puntual , casual, o la solidaritat reactiva davant de crides que arriben a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, o de joves amb armilles al carrer. Les crides són necessàries per despertar les nos...

En castellano aquí   Van arribar fa uns dies a casa uns parents llunyans . Sabia que havien tingut una desgracia i s’havien quedat sense res de la nit al dia . Però no comptava que es presentessin a casa . El vaig deixar passar perquè els veïns no em preguntessin que feien allà a la porta però els hi vaig dir que no es podien quedar. Em va dir que érem família i tot això, però li vaig dir que no podia ser,…que això és abusar de la família. A casa sempre hem parlat de valors i la família sempre ha estat una prioritat, però això no és el mateix. La veritat es que casa meva es gran, no tinc habitacions lliures però tinc algun quarto que es podria arreglar. Però seria una incomoditat a mig plaç i un embolic. De moment els he deixat estar al jardí. Vaig avisar al serveis socials i a les ONGs perquè se’n fessin càrrec i em varen dir que en principi, com que son família i que tenen molta més gent sense quasi res, em tocaria atendre’ls a mi  i no a ells perquè no poden arr...

Dibuix de @JuanLinaresVarg   Ha començat la campanya electoral de les Municipals. En funció de quin sigui el vostre Municipi tindreu més o menys dificultats per escollir la opció que més us representa. Hi ha temes de les eleccions Municipals que trobareu a tots els mitjans i en aquest ja no hi entro, perquè ja estareu prou informats. Però deixeu-me que reculli uns quants criteris i temes que no trobareu als grans mitjans i que considero vitals a l’hora d’escollir els vostres candidats. Cada cop la societat civil catalana és mes activa i ja no espera els programes per jutjar-los sinó que demana específicament als partits que incorporin aspectes concrets. El rol com a ciutadania queda clar que no es pot limitar al vot i demana arremangar-me una mica cada dia. En aquest llistat de documents i propostes, trobareu moltes idees per tirar endavant, proposar i empènyer. Busqueu companys per no fer-ho sols i feu relleus si cal, per mantenir la pressió en el temps. Es vital no d...

en castellano Dissabte vaig anar a Olot, a veure com començava la Trailwalker. A primera hora del matí, mentre la boira encara inundava tota la vall, vaig saludar molta gent que estava alhora il·lusionada i neguitosa, esperant l’hora de sortir. A les 10h. del matí vaig veure la sortida de la Oxfam Intermon Trailwalker. Primer van sortir els tres equips de gent amb cadira de rodes i l’equip de persones invidents. Van sortir mentre rebien l’aplaudiment contundent d’admiració i ànim de les més 2.000 persones que hi havia a Olot. Vaig sentir l’emoció d’aquesta primera sortida a la pell. No refet d’aquesta emoció dos minuts després va arribar la de la de la sortida multitudinària, tranquil·la, festiva i animada. Els 1.500 marxadors van sortir com un riu humà per sota de l’arc blanc, sota la mirada dels equips de suport, de familiars i d'amics. Vaig caminar part de la primera etapa amb companys d’alguns equips i després amb cotxe vaig anar recorrent tots els punts de contro...

Avui he votat. Ho he fet amb il•lusió. Amb sentiment de transcendència malgrat ens hagin volgut aigualir la fita. La transcendència a un acte no li dóna la llei sinó la intenció i el sentit dels que el fan. De tots els que avui votem. I demà, surti el que surti i orgullós d’haver-hi estat, sense oblidar els valors que ens han portat aquí i estiguem al país que estiguem, caldrà tornar a treballar. Caldrà seguir i tornar a mirar a la cara a les persones. Especialment a les que pateixen. Caldrà lluitar altre cop perquè no ens dilueixin els drets bàsics a casa nostra. I de manera especial, molt més especial, caldrà lluitar al costat de les persones que pateixen lluny de casa i del nostre país, les que no han tingut quasi mai CAP d’aquest drets, les que no han tingut mai cap o quasi cap oportunitat i per les que votar queda molt més enllà del que necessiten diàriament. Que cap frontera ens faci oblidar que tots som persones per igual. I que fins que tothom, a qualsevol racó no ...

Es l’època de la declaració de renda. Si hem de pagar ens indignarem, i si ens tornen diners ens donaran una alegria, però sempre ens fa una certa mandra tot plegat. Potser quan marquem la creueta de l’església o altres fins socials o quan declarem les quotes de les nostres ONG recordem que estem fent un exercici de solidaritat, però en general la sensació es de que algú ens està escanyant. La fiscalitat però és una de les eines més potents que té qualsevol estat per disminuir la desigualtat dels seus habitants. Els països més profundament desiguals són els que menys pressió fiscal tenen. I per tant, per sorprenent que sembli, fa temps que les ONGD treballem per aconseguir que països empobrits tinguin un sistema fiscal redistributiu. Forma part d’aquesta manera de treballar que va a l’arrel dels problemes. A tots els països on hem fet propostes sobre fiscalitat, les hem basades en tres principis: • Una fiscalitat justa i progressiva (qui més te, més paga) . • La transparència abs...

En castellano aquí:    _ _ _ Article publicat al Diari Ara del 24 d'agost del 2013.     Fa molts anys, a una comunitat que vivia vora un riu, van veure una persona que s’ofegava i van anar a auxiliar-la. Mentre la reanimaven van veure una segona persona que s’ofegava, i de sobte moltes més. El riu no deixava de portar gent que s'ofegava i es varen organitzar per fer torns, i es van especialitzar per equips: uns els treien de l’aigua, uns altres els reanimaven, uns altres els assecaven etc. Però cada dia s’ofegava més gent i no donaven a l’abast. Fins que un dia un dels equips es va preguntar... però per què cau al riu tanta gent? Hi ha gent en perill i que és el moment de fer-se preguntes! -els varen dir-. Però l’equip es revoltà, deixà la feina entre acusacions d’insolidaritat, i va marxar riu amunt a buscar un per què. I van descobrir que s'havia trencat l’únic pont de la zona I abans de trobar solucions, és preguntaren: per què? qui era el respon...

Dissabte vam fer l’Assemblea General Ordinària de la FCONG (Federació Catalana d'ONG de Pau, Drets Humans i Cooperació), la primera després de la unió de les tres antigues federacions. Va ser tot un treball de reorientació estratègica i vam escollir una nova Junta i una nova presidència i vicepresidències .  Dissabte vaig tancar la meva llibreta blava. La llibreta on he anat apuntant tot allò relacionat amb la Federació: reunions, decisions, coses pendents, reflexions…I he tancat la llibreta amb decisió i malenconia. Amb la convicció que cal deixar pas a uns altres, i el record de moltes bones sensacions que he tingut exercint el càrrec durant aquests quasi 4 anys. Me’n vaig content i satisfet. I sobretot agraït. I es des de l' agraïment i per agraïment que us escric. Primer vull donar les gràcies a tots els companys i companyes de la Federació de Desenvolupament que, al novembre del 2009, em vareu fer confiança, i a tots els de la resta de federacions que al gener del...