dijous, 5 de juny de 2014

Fiscalitat i desigualtat al món i a casa

Es l’època de la declaració de renda. Si hem de pagar ens indignarem, i si ens tornen diners ens donaran una alegria, però sempre ens fa una certa mandra tot plegat. Potser quan marquem la creueta de l’església o altres fins socials o quan declarem les quotes de les nostres ONG recordem que estem fent un exercici de solidaritat, però en general la sensació es de que algú ens està escanyant.

La fiscalitat però és una de les eines més potents que té qualsevol estat per disminuir la desigualtat dels seus habitants. Els països més profundament desiguals són els que menys pressió fiscal tenen. I per tant, per sorprenent que sembli, fa temps que les ONGD treballem per aconseguir que països empobrits tinguin un sistema fiscal redistributiu. Forma part d’aquesta manera de treballar que va a l’arrel dels problemes. A tots els països on hem fet propostes sobre fiscalitat, les hem basades en tres principis:
Una fiscalitat justa i progressiva (qui més te, més paga) .
La transparència absoluta de tot el procés i mecanismes participatius per establir-ho i
Destinar el recaptat a inversió social.

Hem après als països on treballem que han aplicat mesures en aquesta linia, que funcionen. Especialment a Amèrica Llatina, els resultats han estat evidents i positius, i s’ha avançat força en la reducció de les desigualtats.

 La sorpresa però és que el nostre sistema ha esdevingut cada vegada més injust. El 91 % del pressupost de l’Estat prové dels impostos a les famílies treballadores. Les grans empreses només aporten un 1,9% . Els que tenen molt patrimoni han aconseguit pagar una misèria.


 El 72% de l’elevat frau fiscal, el cometen les grans fortunes i grans empreses. I si el frau és greu, pitjor son les argúcies legals que la llei permet o ha creat expressament per afavorir als que més tenen. El mal humor quan fem la nostra declaració de renda és doncs justificat.

Estem a les portes d’una nova reforma fiscal, i el que no és coherent és denunciar aquesta situació a altres països i no exigir més progressivitat, transparència i responsabilitat social a casa nostra. I igual que acompanyem a la ciutadania d’altres països per reclamar-ho, hem presentat un estudi i una campanya perquè es parli a casa nostra.

Una fiscalitat justa és el fonament d’un estat just, sigui l’estat que sigui. La solució no és deixar de pagar, sinó exigir que els nostres impostos serveixin realment per redistribuir la riquesa. Mirarem amb uns altres ulls la nostra declaració de renda si sabem que és un acte de justícia que permetrà construir un  país millor. Hisenda hem de ser tothom!


Mes informació:







Ressò als mitjans de l'informe: (29 Maig 2014)





Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 238  Juny 2014)
Publica un comentari a l'entrada