dimarts, 22 de març de 2016

Una visita inesperada


Van arribar fa uns dies a casa uns parents llunyans . Sabia que havien tingut una desgracia i s’havien quedat sense res de la nit al dia . Però no comptava que es presentessin a casa.

El vaig deixar passar perquè els veïns no em preguntessin que feien allà a la porta però els hi vaig dir que no es podien quedar. Em va dir que érem família i tot això, però li vaig dir que no podia ser,…que això és abusar de la família. A casa sempre hem parlat de valors i la família sempre ha estat una prioritat, però això no és el mateix.

La veritat es que casa meva es gran, no tinc habitacions lliures però tinc algun quarto que es podria arreglar. Però seria una incomoditat a mig plaç i un embolic. De moment els he deixat estar al jardí.

Vaig avisar al serveis socials i a les ONGs perquè se’n fessin càrrec i em varen dir que en principi, com que son família i que tenen molta més gent sense quasi res, em tocaria atendre’ls a mi  i no a ells perquè no poden arribar a tothom que ho necessita. M’he indignat amb els serveis socials i les ONGs. Perquè serveixen si quan els necessito jo, no em solucionen el problema?

Com que ja no se que fer, he cridat a la premsa i
els he ensenyat en quines males condicions estan vivint al jardí de casa i m’he queixat de les ONGs i els serveis socials pq no se’n fan càrrec i no solucionen el problema. Com a conseqüència ha sortit a tots els diaris i ara s’acosta gent a casa que els porten menjar, alguna manta i altres coses. Sort d’ells perquè el meu jardí no esta en condicions i jo no penso dedicar els meus recursos a atendre’ls. Ja faig prou deixant-los estar a jardí. Estic preocupat perquè encara faran malbé alguna cosa.

També he procurat difondre al màxim que quatre eixelebrats  els varen tirar pedres des del carrer, perquè així la resta de família tingui por, vegin que no son benvinguts i ja ni vinguin. A la televisió han donat molta mes importància a aquest incident que a la immensitat de  gent que ve a portar-els-hi coses.

Com que no veig com acabar això he anat a veure una gent que no conec i de la que no em fiaria mai, però m’han promès que pels diners que els he ofert, entraran a casa meva per la força, els immobilitzaran (a ser possible sense fer mal, es clar) i els portaran al país veí en una furgoneta. També he pagat als del país veí perquè facin el que sigui perquè no passi ningú i que no m’expliquin que fan. Amb aquestes dues coses, soluciono el meu problema.

 Es dur, però cal ser responsable perquè aquesta situació no era sostenible per mi i pels de casa. I ves a saber si entre tots ells a sobre, tot i que no ho sembla, hi ha alguna mala persona.
Al final m’han dit que tots alhora no se’ls emportaran, perquè han trobat un tractat que diuen que es  legal per emportar-se’ls a la força un per un. Però que no pateixi, que es un legalisme i en veritat seran tots junts.

Els veïns del costat que son d’un altre país  també han rebut gent. Tenen una casa molt petita i vella i els han posat a dintre a casa amb ells. No han sortit als diaris i gairebé ningú els porta coses ni els ajuda . Es reparteixen el que tenen i sembla que arriba per a tothom. S’han organitzat per demanar responsabilitats al govern i van a les manifestacions que demanen vies segures. I han penjat un rètol que diu "Benvinguts Refugiats" Hem de procurar que no se sàpiga sinó estem perduts, enfonsarien tota la estratègia per treure’ns-els de sobre.

Estem en una societat d’acollida, però així no son maneres. Les ONGs no ens solucionen el problema  i a sobre ens demanen que assumim les nostres responsabilitats legals i ètiques. I ens parlen de no se quina convenció de Ginebra i del Dret Internacional. També diuen que els que han arribat han hagut de marxar de casa seva perquè no hem fet tot el que havien de fer perquè no hi hagi guerra al seu país. Diuen que les irresponsabilitats en política internacional i en solidaritat sempre tornen com un bumerang. Que sabran ells!!
Quin morro! No ens solucionen el problema i ens demanen responsabilitats.

Per sort, seguim parlant nomes dels que tenim a casa i no dels d’els dels veïns, perquè aquesta gent ens destrossaria tota la argumentació.

Publica un comentari a l'entrada