dijous, 16 de gener de 2014

El somriure encomanadís de Madiba

El 5 de desembre va morir Nelson Mandela. A “El factor humà”, John Carling explica com es preocupava pels seus carcellers i com els tractava, arribant a presentar-los com els seus guardaespatlles, o com es va aficionar el rugbi per poder parlar amb els negociadors del govern, perquè sabia que els agradava molt. Aquest manera d'apropar-se a l'altre sense prejudicis, de trencar les barreres, no podien ser sinó indicis de la manera de fer política que, una vegada nomenat president, el convertirien en el símbol mundial de la voluntat i l'esperit de reconciliació.  Va ser així que Mandela ha acabat la seva vida venerat com estadista i com a persona, malgrat haver militat en grups gens tous i haver estat considerat, durant anys, un terrorista, pels EEUU.
Recordo l’impressió que em va fer visitar Robben Island a Sud-àfrica, la illa i la presó on va estar durant 27 anys. Si algun cop aneu a Sud-àfrica, no deixeu de visitar-la. Mandela és ja un referent com Gandhi, Julyus Nyerere (algun dia us en parlaré) o tants d’altres que provenen de països que, sovint, menystenim. Es bo pensar-hi. Ara mateix, i cada dia, en països amb conflictes o amb situacions molt més complicades que la nostra, hi ha molta gent excepcional lluitant contra l'opressió i la injustícia amb mirades i valors dignes d'admiració i elogi.
Sud-àfrica té encara moltes assignatures pendents que Nelson Mandela no va saber o poder resoldre. Les enormes desigualtats, la propietat de la terra i, especialment, uns successors que mai van estar a l'alçada. Si tots els polítics d'arreu que varen anar al seu funeral tinguessin una mica de la seva tenacitat i convicció, com de diferent seria tot!
Si teniu l’ocasió, llegiu coses de Mandela. Tant personalment com socialment us reconciliareu amb la humanitat. I si no teniu temps de llegir massa, mireu-vos almenys “El factor humà”. Veureu com podeu millorar personalment imitant una miqueta en Madiba. La seva actitud i la seva força interior li permetien capgirar fins i tot la realitat, i això és una lliçó que ens pot servir a tothom.
Descansi ell en Pau. I  que l’esperit que el va caracteritzar se'ns encomani a tots i totes plegats. I que també se'ns encomani el seu somriure: el somriure d'algú que va confiar en que l'impossible, algun dia, seria possible.

Altres informacions i articles interesants sobre Nelson Mandela




Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 233 Gener 2014)
Publica un comentari a l'entrada