diumenge, 19 de febrer de 2017

La vida, un privilegi


Fa uns dies parlava amb una companya que està a República Democràtica del Congo.  M’explicava amb tota normalitat que cada nit senten trets al barri. I aquesta nit havien matat a dos militars que havien enxampat robant. La gent està molt farta dels militars. Normal després de vint anys de guerra, de cinc milions de morts i de més de 200.000 dones atacades, víctimes de violència sexual. Un conflicte que sembla que no s’acabarà mai malgrat tant de progrés, o precisament per culpa de tant de progrés i del “coltan” dels mòbils i les comunicacions que ens permeten converses com aquesta. I la meva companya afegia: “la vida aquí és un privilegi, no un dret”.

La vida és un privilegi, no un dret. Al nostre tros de món -excepte algun dia en algun funeral-, mai ho expressaríem així. I la frase és tan certa i vàlida per Catalunya com per Síria, Nigèria o Rep. Democràtica del Congo. La inestabilitat i la inseguretat són infinitament més grans allà, però la vida és igualment un privilegi, un regal, i així caldria viure-la. Veure i viure de prop la fragilitat de la vida a alguns d’aquests llocs, m’ha ajudat a entendre que la vida és un regal i que davant la mort hauríem de pensar més en tot el que hem tingut la sort de viure, i no tant en allò que ja no podrem viure. 
Però això, en absolut significa que no calgui continuar treballant, amb totes les nostres forces perquè la vida de tothom sigui molt menys fràgil i, sobretot, perquè tanta fragilitat no estigui tan mal repartida, i depengui tant d’on t’ha tocat néixer.


I ara caic que aquesta columna, té un lector menys. I que els sahrauís tenen un defensor menys de la seva causa. I que les festes populars de Centelles tenen un veí  menys per mantenir-les vives. I que el món té un militant de la vida menys. No! Perdó! No era això!


Ara som més conscients que Centelles tenia un animador excepcional a tots els seus actes, i que hem tingut la sort de compartir molt de temps amb una persona amb una empenta i una il·lusió encomanadissa contagioses i a prova de bombes. I que el poble sahrauí ha tingut la sort de comptar molts anys amb un defensor incondicional.
Ara som conscients que conèixer en Pere Viñolas ha estat un privilegi. 
Gràcies Pere! 








Article publicat en el num 270 de la revista "El Portal" de Centelles de Febrer del 2017






Publica un comentari a l'entrada