diumenge, 10 de juliol de 2016

La mala ventura de Buenaventura



Després de 50 anys de guerra, el 23 de juny a Colòmbia es va signar la pau entre l’exèrcit i la guerrilla. És una gran notícia. Una de molt bona entre altres de no tant. Ara caldrà construir-la de
debò i fer costat per a reconstruir un país amb tantes ferides per tancar.
A Catalunya tenim una Taula Catalana per Colòmbia que reuneix a totes les ONG i administracions catalanes i treballa i fa seguiment de la situació del país. Gràcies a això sabem, per exemple, el que passa a Buenaventura. Buenaventura és una ciutat molt pobra de la costa colombiana. De població majoritàriament afrocolombiana (un 80%), ha patit uns alts nivells de violència denunciats per molts organismes internacionals (5.047 assassinats, 548 desaparicions).


Buenaventura ha tingut la mala ventura que algú decidís que havia de ser un dels principals ports de mercaderies del país. Des de llavors la vida dels veïns ha empitjorat: han arribat milions de dòlars per a ampliar el port i millorar les infraestructures però els han obligat a marxar de la zona (152.837 persones han estat víctimes de desplaçament forçat). Les inversions eren per les empreses, no per a les persones. Els que resisteixen a prop del port malviuen amb les cases i els serveis afectats per les obres i s’han quedat sense poder pescar. Els que varen trobar feina a la construcció tenen jornades llarguíssimes amb sous curtíssims.


 A molts països ho veiem això. Sovint els inversors internacionals treballen pensant més en els beneficis propis que en l’interès de la gent local, en la rendibilitat empresarial que en la millora social (encara que sempre ho disfressin de progrés i creixement econòmic). Aquest cas fa més mal perquè l’empresa que hi ha darrera la construcció el port és o era (han mirat de vendre-se-la) una empresa catalana. Moltes organitzacions socials treballen per denunciar la situació i totes les irregularitats administratives i judicials que s’han produït, i millorar les condicions de vida de la ciutat. Recentment la Taula Catalana per Colòmbia va organitzar una visita d’una comissió d’experts catalans i ens van presentar l'informe i explicar les seves dramàtiques constatacions en un acte al Parlament de Catalunya. Per evitar aquest casos van proposar crear un organisme català per controlar l’acció de les empreses catalanes a l’exterior. Això també és cooperació internacional i treballar per la justícia social. D’una altra manera però ho és.


No es poden rebaixar els estàndards de respecte als drets humans quan ens allunyem del nostre país, aprofitant la pobresa i la vulnerabilitat de la gent i la dèbil legislació d’alguns països: també hem d’exportar drets.

Les grans desigualtats globals es construeixen a partir de moltes desigualtats locals com les de Buenaventura. La Pau necessita empreses responsables. Colòmbia necessita empreses catalanes responsables. I Catalunya també


----------------------------------
Documentació relacionada:




Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 263 de Juliol del 2016


    Publica un comentari a l'entrada