dissabte, 11 d’octubre de 2014

Sis pensaments sobre el Ebola

Tota la informació sobre els darrers esdeveniments del Ebola em fan escriure sis apunts sobre el tema:

Dibuix d' André Carrilho
1.  El primer de tot és una consideració al voltant de les persones que el pateixen. Totes les persones, pel sol fet de ser persones, tenim els mateixos drets essencials i la mateixa dignitat humana. La malaltia d’una senegalesa té la mateixa importància que la d’una espanyola. La mort d’algú nascut a Libèria és igual de greu que la d’algú nascut a França, a Suïssa o els Estats Units. Tant cadascú a nivell  individualment com els mitjans de comunicació a nivell col·lectiu, hauríem de revisar com tractem aquest punt. La ponderació de la importància d’una noticia en funció d’on ha nascut l’afectat o protagonista en comptes d’aplicar elements objectius d’importància o gravetat és una practica habitual però molt criticable. La banalització o el tractament sensacionalista de la noticia que hem vist no fa cap bé al periodisme i menys quan es pot contrastar medicament i científica la informació.

Foto de Marcello Scotti 
2. La segona és el meu reconeixement, agraïment i admiració a tot el personal sanitari que ha contret la malaltia i a tots els que han mort. Tots i totes. Però deixeu-me que especialment reconegui el dels africans i africanes que han seguit atenent a la gent sabent que estaven exposats. Sabent que cap estat es preocuparà per ells. Sabent que ningú coneixerà la generositat i la heroïcitat dels que han seguit al peu del canó per professionalitat i humanitat. Sabent que no tenen ni tindran en breu els mitjans necessaris per protegir-se amb eficàcia.

3. Des de la seva aparició, l’Ebola ha matat a 8000 persones. 3500 en aquesta darrera epidèmia. Cada dia 10.000 persones moren de fam, 4.110 de sida i 1.726 de malària. Aquesta xifres ens permeten relativitzar les xifres totals i ens permeten veure com la magnitud de les tragèdies i la seva rellevància, no sempre estan relacionats. Com deia al primer punt, les comparacions entre  a què donem i a què no li donem importància ens porten a preguntar-nos els perquès.

4. L’Ebola ens ha preocupat bàsicament quan hem vist que arribava a casa nostra. La globalitat és això també. I això ens ha d’ajudar a entendre que en el dia a dia o pensem en clau de planeta o ens trobarem amb aquestes dures realitats. Si pensem només en clau de proximitat, ens estem enganyant creient que el què passa lluny de casa no ens afecta. El llibre “El boomerang del deute” de Susan Georges ja ens parlava fa força anys que les nostres conductes egoistes ens tornen en forma de bumerang. Ignorar que cal treballar pel dret a la salut de qualsevol persona del planeta ens torna en forma de malalties, com un bumerang torna al punt d’origen. Els virus no entenen què és un frontera ni una tanca com la de Melilla. La desafortunada frase “Primer els de casa” s’esmicola pels propis esdeveniments. No se si això farà reflexionar als nostres governs que s’han carregat la Cooperació Internacional basada en els Drets com el de la salut. Molt em temo que no.

5. He llegit i escoltat a més d’un lloc que cal enviar l’exèrcit a controlar el brot. No ens enganyem. L’exèrcit té la funció que té i el que pretenem enviant l’exèrcit és, com a molt, protegir-nos nosaltres i actuar sobre els símptomes. Controlar el problema, no resoldre’l.  Si no treballem sobre la salut i tenim garantit un sistema sanitari decent arreu no resoldrem mai aquest tema.

6.  L’epidèmia de l’Ebola és una epidèmia greu que està creixent d’una manera molt important. Seguim sense tractaments efectius. Té una alta mortalitat i actua, ara per ara, sobre gent molt i molt vulnerable. La situació a les zones afectades és de pànic i desesperació. Els efectes dramàtics que té la malaltia a l’Àfrica no els podem ni imaginar i la desesperança i injustícia que generen, tampoc. L’epidèmia és un inconvenient més a sumar a tots els que ja tenen aquestes persones. A totes les dificultats que tenim per combatre la desigualtat, s’hi afegeix aquesta derivada un cop més de la pobresa, la desigualtat i la injustícia global. L’epidèmia com totes després del punt àlgid remetrà, però tornarà periòdicament mentre no actuem per millorar la salut de tothom i a tot arreu, generant quantitats inimaginables de dolor, patiment i injustícia.

Més informació:

OXFAM INTERMÓN ; Si voleu col.laborar amb la feina que fa Oxfam Intermón sobre el terreny aquí teniu mes informació de que estem fem per lluitar contra la malaltia i la possibilitat de fer un donatiu:
                                                EBOLA OXFAM INTERMÓN       
                                                                             GRÀCIES!!!!
Publica un comentari a l'entrada