Pregària confinada

Durant el confinament vaig escriure aquesta pregaria que la Montse Vernet va editar i la Mª Luisa Martín va voler il·lustrar. Moltes gràcies a les dues! 

La situació de pandèmia pel covid-19 i l'estat d'alerta sanitària decretat a molts països, ha posat en evidència moltes situacions lamentables de grups socials que no veiem, accelerats com anàvem tots plegats i ocupats en tantes coses que ens resultaven imprescindibles de fer. El confinament, amb parada laboral per a molts i aïllament social, ha permès que sortissin a la llum els grans problemes, no només ecològics, sinó sobretot socials. Ha posat de manifest els valors inacceptables d'aquesta manera de viure i conviure. Potser no ho podrem suportar i voldrem tornar a la 'normalitat' i oblidar aquesta revelació, com si es tractés d'un malson; o ens haurem avergonyit de situacions de les quals en som corresponsables. Potser hem despertat la consciència sobre problemes o situacions desconegudes fins ara i tal vegada hem trobat la manera d'implicar-nos-hi i col·laborar en les solucions...

Per agafar força i no permetre que la "nova normalitat" es quedi només en quan hem de portar mascareta, a quants metres hem de mantenir la distància i quants i on ens podem aplegar, aquests dies de confinament preguem,

que tinguin sostre els qui no en tenen cap, perquè viuen al carrer





que s'ompli el rebost dels qui tenen sostre però les hores se'ls fan llargues, perquè tenen poc menjar.





que els infants i joves tinguin enteniment i alegria, per ajudar i animar els seus pares






que els pares tinguin la paciència i l’energia que els cal, per no perdre la poca que els queda.




que hi hagi tolerància i respecte entre aquells que conviuen a la força, ja sense estimar-se.





que hi hagi un mur protector al voltant d'aquella dona que viu dia i nit tement que el seu company li pegui o la maltracti.




que es protegeixi tots aquells que han de seguir repartint comandes i tenen contacte exposat amb molta gent.





que es doni força a qui treballa en un racó fosc de casa seva, d'amagat, en eines no declarades que no pot deixar de fer.




que tinguin energia i valentia, sanitaris, personal de neteja i tots aquells que acompanyen persones i malalts greus a hospitals i residències.





que s’ompli interiorment tothom que fa algun voluntariat aquests dies.




que tinguin refugi totes aquelles persones que estan en trànsit fugint de guerres, injustícies i fam o esperant que els donin un sostre al país d'acollida o de pas.




que tinguin esperança aquells a qui els falten papers i el confinament ha parat el seu expedient o ha posat en evidencia qué implica no tenir papers.




que hi hagi alegria als centres i pisos d'infants orfes i/o amb discapacitats.





que tinguin reconeixement i valorem totes aquelles persones i professions que d'ignorades han passat a ser claus per assegurar-nos el dia a dia.




que tingui confort i paciència, tothom qui viu amuntegat en llars petites.




que tinguin salut i força totes les persones que viuen del seu cos i han de seguir treballant exposades.




que tinguin visió de futur i energia tothom qui amb la persiana abaixada no pot treballar ni ingressar el mínim per viure i mantenir l'empresa.




que tinguin valentia i recursos les persones que tenen més por de morir de gana que malaltes.






que tinguin intel·ligència i visió estratègica els polítics perquè al darrer minut les dinàmiques de partit no s'imposin a les del sentit i el bé comuns.




que tingui força tothom qui ha de cuidar persones dependents que no col·laboren perquè ja no entenen ni el dia a dia normal.









que tinguin protecció les persones més vulnerables, legalment o socialment.





que s'animin les persones grans que viuen soles a casa o en residències i no poden veure o ja no veien tampoc mai els seus familiars



que tinguin companyia i consol les persones que moren soles





I sobretot, que tinguem serenitat, intel·ligència, energia i força per organitzar-nos i lluitar per canviar les estructures injustes que sustenten la desigualtat i, mentre no arribin les solucions, poder fer-ho nosaltres per totes elles.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’epidèmia que ho va canviar tot, ... i ens obligar a retrocedir (1ª part)

El subconscient de la Junta electoral... i el nostre.

L’epidèmia que va canviar-ho tot, ... i ens va permetre fer un salt endavant (2ª part)