Passi exprés.

L'estiu és temps de descans i lleure. I això no té perquè està renyit amb l'ètica i la coherència. Hi ha un exemple que probablement coneixeu i a mi em sembla molt il·lustratiu (tot i que podeu considerar-lo anecdòtic) que ningú sembla qüestionar obertament.

Si aneu a parcs aquàtics, d'atraccions o temàtics, en alguns podreu comprar l'entrada normal o una entrada especial que et dona dret a no fer cues. L'entrada per estalviar les llargues cues es pot obtenir de dues maneres. I són les dues cares de la moneda.

La primera (almenys a un conegut parc temàtic) és presentant un certificat de disminució. Sí, tal com ho sentiu. El parc aplicant una política social ofereix un privilegi a qui en el dia a dia té moltes dificultats per fer i tenir oportunitats com la resta. Redueix les desigualtats amb una norma interna. Exemplar sobretot perquè aquestes decisions es prenen molt poques vegades i a molt pocs llocs.

La segona opció, l'altra cara de la moneda, és pagar més del doble de l'entrada. És a dir, els que més tenen, gaudeixen de més privilegis i oportunitats. Com a la vida real. La primera redueix les desigualtats i la segona les augmenta.

Una mateixa norma pot ser sublim o menyspreable. Sí, deixeu-me dir menyspreable. Tot el que suposi beneficis en funció de la riquesa, tot el que suposi incrementar la desigualtat, és menyspreable perquè mina les bases de la societat.

Tothom caiem en aquest parany. "És un dia!" -pensem-, el volem aprofitar i està justificat que paguem més, perquè ho podem fer i per la satisfacció, poc confessable, de sentir-se privilegiat.
No està justificat. La prova és observar les cares dels que fan llargues cues quan veuen algú saltant-se-la "legalment". Com passa a la vida real.

És el mateix mecanisme que permet als rics ser més rics, tenir més oportunitats i acumular més privilegis i poder contínuament. I no, no és a cost zero, és a cost dels drets de la resta. Sempre és el privilegi d'una minoria a costa dels drets de la majoria.

Ser capaç de revoltar-nos en coses tan insignificants com una entrada és també no col·laborar en construir una societat injusta o desigual.

Normalment ho fem pels nostres fills i filles i sé per experiència que és difícil dir que no. Ser bons pares pot semblar que és donar-los-hi tot el que puguem, i realment ser-ho, és no carregar-se, ni per ells, els valors que sempre defensem.



Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 301 de setembre del 2019

Comentaris

EVANGELI DEL DIA ha dit…
Una abraçada, Francesc - pare. i família .

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats