divendres, 29 d’abril de 2011

Com situar-nos dins “un sol mon”??

Aquest post l'ha escrit l' Imma de Miguel des de l'Àfrica del Oest oportú en temps de confusió i dubtes sobre la Cooperació Internacional i el publico a demanda seva. L'Imma és la Responsable del programa regional de Justícia econòmica d'Intermon Oxfam. Moltes gràcies Imma.

Fa uns dies vaig participar a un taller de planificació de la nostra propera campanya de mobilització ciutadana. Era a Dakar, amb organitzacions regionals de l’Africà de l’oest i algunes nacionals des països de la regió. Quan un col·lega va presentar l’objectiu d’Oxfam de recolzar un moviment a la regió en favor d’una alimentació justa, un membre d’una de les organitzacions de camperols presents, va demanar la paraula per preguntar si nosaltres no formàvem part del moviment.... Interessant!  la mateixa organització que anys enrere ens demanava que no ens posicionéssim dins de la regió, ara ens demana que participem d’un mateix moviment, allà on ens trobem. Som un sol món!
Aquest sentiment d’unitat, d’interdependència, de consciencia de que tots estem dins el mateix vaixell, es veu confrontat amb la por d’un occident decadent i en crisis. La poca redistribució de la riquesa que existeix a nivell dels estats i entre els estats del nord i del sud (desenvolupats i no) s’està reduint en nom de la crisi, de la necessitat d’estalvi i sobre tot, sense dir-ho, de la necessitat de mantenir privilegis.... Fins quan? !
Vivim un moment molt interessant, on l’interès personal es situa dins un interès general cada vegada mes ampli, i no hi ha marxa enrere. La Frustració del jove que es va immolà à Tunis i que va generar la revolta que ha contaminat gran part del mon àrab esta provocada tant per politiques internes injustes com per l’ambició d’arribar al nivell de vida de l’occident, tant proper i alhora tan inabastable...
El seu acte, a part de fer tombar el seu govern i fer tremolar molts d’altres, ha provocat una massa d’immigració que ha arribat a provocar decisions tan ridícules com l’aturada de trens a França perquè venien plens d’immigrants.
Som un sol mon, i politiques que redueixin l’acció publica fora de les “seves fronteres” van contra corrent i l’efecte bumerang ens sorprendrà. L’ambició d’un present i un futur millor ha de ser per tots o no serà per ningú, o per massa pocs...
Els estats i la societat en general haurien de cultivar aquesta idea d’interdependència i comunicar i fer politiques publiques que responguis a aquesta realitat, però malauradament el constat es un altre: els estats retallen els pressupostos de cooperació i els individus i empreses també.
En aquest context es situa la sortida d’un llibre “provocador” (així qualificat per l’autor):  “Blanc bò busca a negre pobre” d’en Gustau Nerin. Critica de la cooperació i de les ONGs.
Personalment treballo dins el mon de les ONGs i de la cooperació des de fa més de 15 anys, i puc assegurar que les critiques del llibre, no son en absolut noves, algunes jo diria que son fins i tot “passades de moda”, però com no m’he llegit el llibre, no profunditzaré sobre el contingut, però no puc deixar de preguntar-me perquè un llibre amb aquest missatge ara?????
A qui vol provocar l’autor?? Als estats que retallen l’ajuda a la cooperació perquè l’anul·lin, als individus que davant la baixada del seu poder adquisitiu redueixen o anul·len les seves donacions, a les empreses que redueixen beneficis i de la mateixa manera (o més) redueixen la seva “línea solidaria”???

Imma de Miguel
Publica un comentari a l'entrada