divendres, 13 d’agost de 2010

40 milionaris donen la meitat de la seva fortuna

Avui m’han trucat de RAC1 per preguntar-me que opinava de que 40 milionaris nord-americans ( l’Avui o El Pais ) hagin donat la meitat de la seva fortuna pels “mes necessitats”.

La primera reacció, ho he de reconèixer, ha estat d’indignació, perquè aquest tipus de noticies, em revolta. I em revolta per dues raons. La primera es perquè acostumen a ser operacions de marqueting que acaben no sent certes o que son veritats a mitges que amb la lletra petita resulten grotesques. I la segona raó és perquè persones que estan acumulant riquesa notòria i públicament i que per tant son responsables de la inequitat al mon, passen a ser “herois” de la justícia al mon de cop i volta, quan en son els responsables de la injustícia.

Després , mes reposadament he volgut pensar que era veritat. Que finalment la immoralitat de la inequitat al mon i de les 60.000 persones que moren de fam cada dia ha estat un argument de pes, per fer reflexionar a tots aquest grans milionaris. Al cap i al fi, tenen tants diners, que no se’ls podrien gastar “per viure”, ni que volguessin amb tota la seva vida. I per tant, amb risc de ser simplista..quin sentit te, tenir mes diners dels que et pots arribar a gastar ….

I és que si tots donéssim encara que nomes fos la meitat del que tenim estalviat al banc o en accions, o en bens que no ens calen per viure, per una banda podríem fer front a les necessitats de molta gent i alhora disminuiríem la inequitat automàticament.

Quan pensem el que això ens costaria a cadascú de nosaltres, es quan entenem que en el fons, l’oferta d’aquest milionaris, es realment generosa.

Seria un primer pas genial, però que hauria d’anar acompanyat obligatòriament d’un canvi en tots els mecanismes que permeten guanyar especulant, amb comerç il·lícits, amb armament, amb guerres, i que es creessin unes normes de comerç i relacions internacional que permetessin reduir progressivament la inequitat fins fer-la desapareixer.

Alhora hauríem d’assegurar que ningú pot seguir acumulant diners i riquesa ni racional ni irracionalment mes enllà dels diners que calen estrictament per viure dignament.

Aleshores aquest primer pas “filantròpic” tindria sentit, seria mes creïble i sobretot seria útil i efectiu per tenir un mon millor.

Vull creure que la noticia es certa. Vull creure que estan parlant de veritat, de tota la seva fortuna. Vull creure que tots seriem prou generosos per fer el mateix. Però sobretot, vull creure que això nomes serà el primer pas necessari per donar els següents passos per assegurar que mai mes calgui donar la meitat del que algú te acumulat. Perquè els diners acumulats, poden arribar a ser legalment nostres, però mai ho seran ni legitima ni moralment, i per tant que mes que una qüestió de generositat, és una qüestió de JUSTICIA

Publica un comentari a l'entrada