divendres, 18 de febrer de 2011

Compromís de solidaritat en temps de crisi

Som un país de 7,4 milions de persones. L’any 2010 ens vam gastar 61.110 milions d’euros. Aquest és el pressupost de la Generalitat del 2010. El Govern va gastar 8.258 euros per persona en serveis com ara la salut, l’educació o la construcció i manteniment d’infraestructures. A aquestes sumes hi hauríem d’afegir el que realitzen al nostre territori altres administracions, com diputaci-ons, ajuntaments o l’Administració General de l’Estat, cosa que incrementa encara més la despesa pública per persona a Catalunya. Tenint en compte les dades recollides per l’Idescat, a Catalunya cada persona disposa d’una renda mitjana aproximada d’uns 13.000 euros, i fent el càlcul per família aquesta renda ronda els 33.000 euros, però no podem passar per alt la diferència entre els 70.000 euros de renda familiar mitjana als barris més rics i els 21.000 dels més pobres. 
 L’any 2011 ha començat amb unes escandaloses dades de l’atur i l’anunci de les retallades socials que els mercats ens exigeixen per creure’s que som capaços de pagar el deute. Potser és un bon moment per reflexionar sobre el veritable significat de la riquesa i de la pobresa de les persones i de les nacions, un moment per reflexionar sobre la crisi, des d’un punt de vista diferent. A Catalunya la gent ho està passant malament. Les famílies estan endeutades i n’hi ha que no poden arribar a final de mes. No obstant això, no ho dubtem, vivim en un racó afortunat d’aquest planeta. Les dades ens delaten: 61.110 milions d’euros de pressupost anual, 81 anys d’esperança de vida, 10 anys de mitjana d’educació i el vintè lloc –l’Estat Espanyol– en la llista de països més desenvolupats, de 169 països. 
 Sabem que en llocs com la República Democràtica del Congo (RDC) l’esperança de vida no arriba als 50 anys, no s’arriba als 4 anys de mitjana d’educació i la despesa pública anual per persona rondarà els 74 euros el 2011. Hi ha coses que tenim tendència a ignorar: per atendre els 7,4 milions de persones que vivim a Catalunya, la Generalitat es gastarà onze vegades el pressupost de tot el Govern de la República del Congo per atendre 71 milions de persones. Resulta tan colpidor que arriba a fer mal. Per a la nostra salut, 14.087 milions d’euros el 2010; per a la de la de la República Democràtica del Congo, 223 milions. Per a la salut de cadascú de nosaltres 1.903 euros; per a la de cada ciutadà de la RDC, menys de 3 euros. 
 La Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament ja té més de 20 anys de vida, i les seves oenagés saben bé quin és el significat de la paraula crisi . Fa anys que s’hi enfronten arreu, i miren de reduir les fortes desigualtats, que sempre hi són presents. Ara nosaltres fem i refem números i ens costa d’entendre per què ara som més pobres, però sabem perfectament que estem connectats a d’altres economies i a d’altres pobreses. El Govern sembla centrat en les grans despeses socials, i com a societat ens temem el pitjor. Però les petites despeses també fan país. ¿Quin model de país volem? L’any . 
 L’any 2011 ha començat amb unes escandaloses dades de l’atur i l’anunci de les retallades socials que els mercats ens exigeixen per creure’s que som capaços de pagar el deute. Potser és un bon moment per reflexionar sobre el veritable significat de la riquesa i de la pobresa de les persones i de les nacions, un moment per reflexionar sobre la crisi, des d’un punt de vista diferent. A Catalunya la gent ho està passant malament. Les famílies estan endeutades i n’hi ha que no poden arribar a final de mes. No obstant això, no ho dubtem, vivim en un racó afortunat d’aquest planeta. Les dades ens delaten: 61.110 milions d’euros de pressupost anual, 81 anys d’esperança de vida, 10 anys de mitjana d’educació i el vintè lloc –l’Estat Espanyol– en la llista de països més desenvolupats, de 169 països. 
 Sabem que en llocs com la República Democràtica del Congo (RDC) l’esperança de vida no arriba als 50 anys, no s’arriba als 4 anys de mitjana d’educació i la despesa pública anual per persona rondarà els 74 euros el 2011. Hi ha coses que tenim tendència a ignorar: per atendre els 7,4 milions de persones que vivim a Catalunya, la Generalitat es gastarà onze vegades el pressupost de tot el Govern de la República del Congo per atendre 71 milions de persones. Resulta tan colpidor que arriba a fer mal. Per a la nostra salut, 14.087 milions d’euros el 2010; per a la de la de la República Democràtica del Congo, 223 milions. Per a la salut de cadascú de nosaltres 1.903 euros; per a la de cada ciutadà de la RDC, menys de 3 euros. 
 La Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament ja té més de 20 anys de vida, i les seves oenagés saben bé quin és el significat de la paraula crisi . Fa anys que s’hi enfronten arreu, i miren de reduir les fortes desigualtats, que sempre hi són presents. Ara nosaltres fem i refem números i ens costa d’entendre per què ara som més pobres, però sabem perfectament que estem connectats a d’altres economies i a d’altres pobreses. El Govern sembla centrat en les grans despeses socials, i com a societat ens temem el pitjor. Però les petites despeses també fan país. ¿Quin model de país volem? L’any passat, dels 61.110 milions d’euros només en vam dedicar 64 a cooperació internacional. Sembla mentida, però estem parlant de 8,5 euros l’any per persona. Una suma modesta, per un compromís incomplert (el 0,7%) i un desafiament immens de justícia que o serà global o no serà. 
 ¿Mantindrem la mà estesa cap a la República Democràtica del Congo? Alguns i algunes la mantindrem segur, però ens agradaria poder seguir comptant amb el suport del nostre poble, com ha estat sempre des de fa molts anys. Per això des de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD) direm sempre no a les retallades en despesa social i en cooperació internacional. 


Publicat a "El Periodico" el 12 de febrer. Inspirat en una carta de l'organització basca "ALBOAN"
Publica un comentari a l'entrada