divendres, 18 de març de 2011

Ni blancs tan bons ni arguments tan dolents. En defensa de les ONG

Article complert, que respon a les crítiques a les ONG que l'antropòleg Gustau Nerín fa al seu darrer llibre "Blanc bo busca negre pobre" i que va ser publicat en castellà parcialment a La Vanguardia el dia 16 de març (el teniu a l’entrada següent a aquesta). Aquest article va ser redactat amb el suport del equip tècnic de la FCONGD 

Blanc bo busca negre pobre” és el títol de l'últim llibre de l'antropòleg Gustau Nerín. Perquè no hi hagués cap dubte, l'editorial no ha cedit a la temptació de completar el ja provocador títol, amb un títol previ ben explícit:“Crítica a la cooperació i les ONG”. Malgrat la gran atenció que ha rebut dels mitjans, el llibre adverteix, però, a la seva primera pàgina, que no és una crítica als/a les cooperants sinó al “sistema de cooperació” i que hi ha cooperants que en són conscients de les deficiències i lluiten per modificar-lo i aconseguir unes relacions més justes entre Àfrica i Occident. Malgrat que es doni a entendre que aquests/es cooperants conscients són una minoria, aquesta és la vocació fonamental de les 85 ONG de la Federació Catalana d'ONGD i de la majoria de les ONGD integrades en coordinadores, que treballen en aquesta línia des de fa anys.
La setmana que ha passat Nerín a Barcelona de promoció ha estat ben aprofitat per tothom que, a dreta i esquerra, li tenien ganes a les ONG. No defugirem pas la nostra responsabilitat en el fet que llibres com aquest, plens de tòpics i crítiques fàcils i sota l’excusa de “l’humor”, donin titulars tan cridaners. Sabem que no hem explicat prou bé la nostra feina. Estem al cor mateix de la globalització, al mig de conflictes polítics, econòmics i culturals, i quelcom molt complex continua explicant-se de manera massa simple. No acabem de trobar el to entre un llenguatge de vegades massa emotiu i, altres, massa tècnic.

I les lògiques dels mitjans tampoc no ajuden. No volem ser indiscutibles, però no encaixem bé ni la mirada idealitzada sobre la nostra feina ni tampoc una deformada o parcial que, sovint, comporta una visió també esbiaixada dels països on treballem. Ni som sants laics, ni mercenaris. Fa temps que demanem periodistes especialitzats/ades i espais on parlar-ne, i valorem molt positivament l’actitud de qui s’hi apropen amb el rigor i la professionalitat que mereixen els temes rellevants. Volem més atenció continuada i més seguiment, i no només dels mitjans, sinó dels nostres propis socis, donants i col·laboradors.
Certament ser un blanc bo no és gens fàcil, i quan ho intentes, generalment t'adones que no ho ets pas. Qualsevol que hagi fet voluntariat sap que les bones intencions i la innocència inicial es van transformant gairebé sempre en interrogants, dificultats i noves formes d'aprendre a mirar, a tu i als altres. De la mateixa forma, les ONG van iniciar processos de cooperació, constituint un sector on conviuen fases i models diferents. En el nostre cas, les crítiques del company Nerín no les sentim com a tals, perquè són ben antigues i les portem incorporades de fa temps. La crítica més ferotge al nostre treball és interna, i som les pròpies ONGD que hem canviat els nostres objectius a còpia de qüestionar permanentment el concepte de desenvolupament. A la web de la Federació es troben múltiples documents i articles on això es pot comprovar fàcilment. La llàstima és que algú com Nerín, coneixedor d'aquesta evolució, hagi cedit a les exigències del màrqueting editorial, i no hagi parlat més de les iniciatives en què ell també creu.
Ens equivoquem constantment. Però som els primers a denunciar l’oenegedependència dels països empobrits, la utilització de la cooperació oficial com una extensió de la seva política exterior, les actituds de superioritat i paternalisme, l’abús del sentimentalisme per aconseguir fons, els sous indecents, el amateurisme benintencionat que promet coses impossibles o la reducció de la cooperació a projectes de caire tècnic i puntual. I ho fem amb molta negociació, no sempre fàcil ni amb resultats, amb governs i empreses, amb molt debat intern, amb molta formació, i assumint forts conflictes i contradiccions.
Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions Nord-Sud és condemnat al fracàs”, diu Nerín. Hi estem d'acord. La mateixa setmana que Nerín ven el seu llibre sobre una cooperació que ja és cosa del passat, presentem mostres de curtmetratges de dones; celebrem que el Parlament Europeu ha aprovat l'aplicació d'una taxa a les transaccions financeres internacionals, mesura que vam proposar des de les ONG; convoquem concentracions contra els crims d'estat a Colòmbia, i ens querellem contra aquell govern per espiar-nos; o proposem ciberaccions contra la reducció de la despesa social.
En el cas més concret d'Àfrica, enviem material humanitari per als campaments de refugiats a Líbia mentre denunciem la venda d'armes del Govern espanyol a aquell país; difonem les filtracions de Wikileaks que mostren com el Govern dels EUA va pressionar l’espanyol perquè una demanda d’ONG mallorquines contra Kagame, responsable del genocidi rwandès, no prosperés; donem suport a les dones congoleses que ajuden les víctimes de violacions i, al mateix temps, les acompanyem a les Nacions Unides a denunciar com les agressions sexuals s'han convertit en una arma de guerra; i venem artesania de Camerun de comerç just mentre denunciem les regles del comerç internacional. I tot sempre de la mà de centenars d’organitzacions germanes repartides pel món.
Les ONG desapareixeran com a referents de desenvolupament”. Hi estem d’acord. Les ONG desapareixeran tal i com les coneixem perquè ja fa temps que miren d'adaptar-se a les noves cares i exigències de la desigualtat, i tant de bo que poguéssim acabar amb la idea actual i occidental de desenvolupament. Renovades, millorades o reinventades som necessàries com a contrapès civil per a l'acció exterior i global i com a pont entre comunitats, actors i cultures diverses. L'acció conjunta d'organitzacions civils al Nord i al Sud és l'única esperança que aquest món no rebenti d'injust. Ningú no ho evitarà. Hi serem mentre quedi gent amb capacitat d'indignar-se.

Publica un comentari a l'entrada