La Creu del Sud

Aquesta entrada ha estat publicada en castellà al blog 3.500 Millones de El Pais Don Mimmo, rector de Lampedsa Foto de Quim Vives i Seguí Don Mimmo, el rector de Lampedusa és tot un personatge. En preguntar-li què pensa la gent de l'illa sobre la contínua arribada de migrants a les seves costes, reconeixia amb gran senzillesa que a Lampedusa hi ha de tot, ciutadans acollidors i ciutadans racistes, ciutadans de dretes i d'esquerres,  però quan s'assabenten que algú s'està ofegant al mar, independentment del que pensin, surten tots a ajudar . Aquesta reacció profundament humana és la que trobem també darrere de la gran onada de solidaritat amb els refugiats que s'ha produït al nostre país. I és aquesta reacció la qual ha descol·locat tant als polítics, que han hagut de canviar el seu discurs més egoista i insolidari. Com a Lampedusa, després de sortir a la mar i rescatar a algú cal preguntar-se què fer amb ell o amb ella, com fer-ho, per què, amb qui i fi...

Aquest text sorgeix d'un altre original que esta en un llibre molt antic i el podeu trobar aqui i inspirat per una noticia apareguda als diaris avui .   Tot i així qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència. En una tertúlia d’un conegut mitjà un tertulià va preguntar a un convidat .. Però per tu doncs, com ha de ser un bona persona? Que diu la constitució i les lleis? Va preguntar el convidat Diu que s’han de complir les lleis, però la majoria..  ja ho fan! Amb això ja n’hi ha prou? I el convidat li digué: Un home fugia de la guerra del seu país i va haver de creuar l’oceà en una barca vella que va naufragar. Va arribar nedant i exhaust a la platja on va perdre la consciencia gairebé ofegat. Va passar un a rquebisbe per aquella platja i veié l’home inconscient. S’hi acosta i pels caràcters facials i la vestimenta va deduir que era d’una altre religió i que potser era el cavall de Troia que acabaria destruint la seva església i la seva religió. Passà de...

Aquest final d’estiu, la ciutadania ha reaccionat i amb un clam unànime ha fet canviar d’opinió als responsables dels governs: SI!!  Si cal, que vinguin a casa!  Prou de gent ofegada,  prou infants morts a la platja, prou tanques i prou travetes de periodistes!  Aquesta reacció indignada, ha estat molt sincera i molt de cor, però... És racional? És lògica? I tant que ho és!  És lògic perquè són persones. Tothom­­­ té uns drets mínims i una dignitat només pel fet de ser persones. El que és il·lògic i inhumà és acceptar que nosaltres tenim drets i la resta no.  És lògic perquè èticament tenen dret a venir...., però en el cas dels sirians, hi tenen dret legalment com a refugiats.  És lògic que els rebem perquè mentre els migrants que arriben a Europa representen només un 0,07% de la població,mentre a països més pobres representen fins un 20%. Un 86% dels refugiats del món estan refugiats als paisos mes pobres del planeta. I fa temps que en...

En español aquí  :  _ _ _   (Aquest article va ser escrit setmanes abans de la mort de l'Ailan Kurdi infant que varem conèixer a traves de una foto que va impactar tothom i abans dels aconteixements de les darreres setmanes amb els refugiats a Europa i publicat a la revista  El Portal  de Centelles) Les imatges de les persones arribant a les fronteres de la Unió Europea per terra o per mar són colpidores. En aquest èxode estant morint moltes persones al mar, i un cop a terra troben la inhumana acollida d’Europa, que es creia ser el bressol dels drets humans. Síria té una població de 20 milions de persones. D’aquestes, 10 milions han hagut de deixar casa seva, 6 milions desplaçant-se dintre de Síria (a zones més segures) i 4 milions fugint del país. Fugint a 5 països veïns: Turquia, Líban, Jordània, Irak i Egipte. Només uns 300.000 d’aquests 4 milions han arribat a Europa. Les xifres ajuden a contextualitzar realment el problema. Però tornem a Síria perqu...

Article escrit per la CONGDE, el  Dia del Cooperant  del 2015 i publicat en castellà a  Planeta futuro Livingstone i Stanley van fixar fa anys l'imaginari de l'aventurer. Els missioners el van continuar ampliant amb una tasca a vegades discutible i altres exemplar. Amb el pas dels anys,  hi afegirem a l'imaginari el vector filantròpic i ... “voilà”!, ja tenim el nostre prototip de cooperant! Un model que de vegades ratlla la imatge de superheroi, amb el qual les ONG de Desenvolupament no ens sentim molt còmodes. No. Aquesta imatge, com totes, té dos cares. D'una banda porta incorporada una visió del món geocentrista: països que ajuden i són bons, enfront dels que reben i no són tan bons. De l'altra, és innegable la feina que molts i moltes cooperants realitzen de la mà de moviments locals en contextos en què els reptes són brutals i les oportunitats de canviar la realitat, aparentment nul•les. L'experiència ens ha fet comprendre que comptar amb pe...

Ahir uns amics, en Jaume i l’Olga em varen fer un regal que em fan quasi cada dos anys. Una excursió amb el vell llagut de fusta del seu pare. Es un llagut que respira autenticitat per tots els cantons i que funciona al ritme d’un vell motor sorollós i compassat de més de 80  anys. El seu soroll no sempre harmònic, fa sospitar contínuament que en algun moment es pararà, sobretot desprès de veure el que ha constat arrencar-lo.   Tot es molt bàsic en un llagut, i la comoditat no es el seu fort. És per viure l’autenticitat i sentir la mar.  Els desplaçament per dintre no son senzills i el moviment del llagut fa dificultós qualsevol operació. El lloc per seure cal inventar-se’l perquè no es evident. Les onades marquen rítmicament el moviment de puja i baixa del llagut, especialment quan la mar esta una mica agitada. La sensació de mar oberta, una “fluixa” amb la que intentem pescar, (normalment sense èxit), un costa de penya segats, coves i entrades acaben de convertir...

En castellano aquí:    _ _ _ _ _ _ _ _ _   Tant si esteu de vacances com si heu recomençat l’activitat, potser teniu aquest dies una mica mes de temps. Per si és el cas, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog, tan en català com en castellà: Els cinc temes que més llegits aquest 2015 per ordre de lectures han estat:     1. Eleccions Municipals, Fem algo? . Un seguit de propostes ciutadanes als partits polítics per les eleccions municipal.     2. Fiscalitat i empreses. Que paguen o deixen de pagar les grans empreses?, on?,perquè? Com amb una fiscalitat més justa podríem combatre la desigualtat Resum en tres entrades ( Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? ) d’un informe d’Oxfam Intermón que és diu "La il.lusió Fiscal"   1ª part , 2ª part i 3ª part ) Fuets Centelles . Un article publicat a “El Portal” de Centelles que explica de manera senzilla i breu com funciona un paradí...