divendres, 9 d’octubre de 2015

No canviarem d'opinio, ‘Refugees Welcome’

Aquest final d’estiu, la ciutadania ha reaccionat i amb un clam unànime ha fet canviar d’opinió als responsables dels governs:
SI!! 
Si cal, que vinguin a casa! 
Prou de gent ofegada, 
prou infants morts a la platja, prou tanques i prou travetes de periodistes! 

Aquesta reacció indignada, ha estat molt sincera i molt de cor, però... És racional? És lògica?
I tant que ho és!

  •  És lògic perquè són persones. Tothom­­­ té uns drets mínims i una dignitat només pel fet de ser persones. El que és il·lògic i inhumà és acceptar que nosaltres tenim drets i la resta no. 
  • És lògic perquè èticament tenen dret a venir...., però en el cas dels sirians, hi tenen dret legalment com a refugiats.
  •  És lògic que els rebem perquè mentre els migrants que arriben a Europa representen només un 0,07% de la població,mentre a països més pobres representen fins un 20%. Un 86% dels refugiats del món estan refugiats als paisos mes pobres del planeta. I fa temps que en reben. Mentrestant els governs europeus sobreactuen, exageren i fan escarafalls
  •  És lògic perquè  quan diem que al món hi ha enormes desigualtats, Europa forma part del extrem més ric i és lògic que comparteixi la seva riquesa amb gent que arriba perquè al seu país no hi ha possibilitats.
  • Però un cop acollits cal preguntar-se tot seguit, perquè han hagut de venir?. L’origen dels seus conflictes i la ineptitud dels governants de tot el món estan relacionats amb les causes. Han governat el món com si el que provoquen lluny de casa no pogués mai arribar a les nostres platges. Iara ja hem vist que no és així.
I tot i ser lògic, l’acollida dels nouvinguts, per coherència, no la podem fer
  •  Ni amb el pressupost de benestar social que teníem,  ja que estaríem fent pagar als més pobres la factura de l’acollida
  •  Ni amb el pressupost de cooperació  que és el destinat a generar oportunitats allí perquè no hagin de venir


Ara el tema ja no està a les portades i pot semblar que la nostra solidaritat es relaxarà, perquè ho oblidarem. Però quan les decisions són alhora de cor i de cap es fan fortes al nostre cervell.
- Acollir al que ho necessita,
- assegurar que no hagi de patir per arribar i, sobretot,
- treballar i destinar fons per tal que no hagin de fugir de casa seva,
                                 són les tres components del treball solidari. I ens calen les tres.

Sí refugiats i refugiades, sou benvinguts!





Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles (Num 254 Octubre2015)
Publica un comentari a l'entrada