La Creu del Sud

La FAO ha publicat el seu informe anual sobre la fam. Al món passen fam 795 milions de persones. Ha disminuït el nombre de gent que passa gana respecte l’any passat però s’ha desaccelerat el ritme amb el que la xifra disminueix. I la disminució és molt desigual perquè està focalitzada en països emergents com Xina i Brasil i molt alentida a l’Àfrica. La desigualtat, l’acaparament de terres i els biocombustibles són algunes de les noves causes de la fam al món i d’aquest desaccelerament en la seva lluita. Actualment a l’Àfrica els especuladors acaparen cada segon la terra equivalent a un camp de futbol foragitant al mateix els seus pobladors originaris. Atacar d’arrel aquestes causes és estratègic, urgent i primordial, si volem acabar amb la fam al món. És indignant i moralment inacceptable que 800 milions passin gana al món, sabent que tenim els mitjans per acabar amb aquesta xacra de la humanitat. L’any 2000 tots els països del món van acordar en vuit objectius per reduir la desi...

Aquest text és el parlament que he escrit i llegit en nom de la Plataforma ciutadana de l'escola Inclusiva  al tancament de la Festa per una societat Inclusiva del Garraf Demà tenim eleccions a tots els pobles i ciutats del país. Els grans mitjans ens en han parlat. Però han enfocat bàsicament una, dues o tres qüestions que han acaparat pràcticament  tot el espai i els tots els debats . Son línies gruixudes. Son aspectes que moltes vegades ens desenfoquen el nucli. I el nucli son les persones. La feina del qui governen, la nostra feina i tot el nostre esforç ha d’estar dirigit a les persones. A les persones sense afegir cap adjectiu a la paraula persona. No ens caldria  parlar d’infància,  de gènere, de discapacitat,  de raça o origen si parléssim de persones en majúscules. Però això, encara  no es així. I necessitem fer festes com aquesta per parlar de la inclusió. Ens cal fer festes parlant de persones amb discapacitat. Ens cal seguir......

Vivia a Damasc. Anava al institut amb els nois i noies de la seva edat. La mare treballava a una llar d’infants i era professora de música. Va encomanar-li el gust per la musica i tocava el violi. Els caps de setmana sortien amb la colla i anaven al cinema i a prendre alguna cosa. Les vacances les feien tota la família junts a veure familiars o a altres llocs de Síria. Hi anaven amb el seu cotxe. Havien aconseguit refer la historia i el destí de la seva família. Varen haver de fugir fa ja uns quants anys de Palestina perquè era impossible viure allí. S’havien instal·lat a Síria, adaptat i integrat i havien començat una vida nova. Havien capgirat el seu cruel destí i això no és fàcil. Però va arribar la guerra a Síria. Atroç com totes les guerres. Injusta i injustificable. I varen començar els bombardejos. Casa seva, com milers de cases més, va quedar completament destruïda. La Llar d’infants i l’escola de música també. Sense feina, sense casa, sense possibilitat de comprar men...

Dibuix de @JuanLinaresVarg   Ha començat la campanya electoral de les Municipals. En funció de quin sigui el vostre Municipi tindreu més o menys dificultats per escollir la opció que més us representa. Hi ha temes de les eleccions Municipals que trobareu a tots els mitjans i en aquest ja no hi entro, perquè ja estareu prou informats. Però deixeu-me que reculli uns quants criteris i temes que no trobareu als grans mitjans i que considero vitals a l’hora d’escollir els vostres candidats. Cada cop la societat civil catalana és mes activa i ja no espera els programes per jutjar-los sinó que demana específicament als partits que incorporin aspectes concrets. El rol com a ciutadania queda clar que no es pot limitar al vot i demana arremangar-me una mica cada dia. En aquest llistat de documents i propostes, trobareu moltes idees per tirar endavant, proposar i empènyer. Busqueu companys per no fer-ho sols i feu relleus si cal, per mantenir la pressió en el temps. Es vital no d...

Per camins sinuosos i cíclics. Així ha evolucionat històricament la Humanitat. Hem avançat i retrocedit i tornat a començar. I enmig d'aquest vaivé hi ha conceptes que, quan aparentment semblaven arrelats, acaben sent arrencats del soca-rel segons d’on bufa el vent. Aquest és el cas dels maltractats drets humans que s'amplien o retallen segons siguin els interessos econòmics, polítics o geoestratègics dels estat en cada moment. La mort de milers de persones que buscaven una vida millor en el seu camí cap a Europa ens ha de fer pensar en aquesta direcció. Contemplem decisions polítiques que fonamenten els seus arguments en càlculs electorals i econòmics; en explicacions al voltant a la por i a la prevenció mentre ignoren el conceptes de dignitat humana. Assistim també arguments que tendeixen a limitar la seva anàlisi temporal i geogràficament. El problema no comença en el moment que les persones pugen al vaixell ni comença precisament a la platja. El problema comença en el m...

en castellano Dissabte vaig anar a Olot, a veure com començava la Trailwalker. A primera hora del matí, mentre la boira encara inundava tota la vall, vaig saludar molta gent que estava alhora il·lusionada i neguitosa, esperant l’hora de sortir. A les 10h. del matí vaig veure la sortida de la Oxfam Intermon Trailwalker. Primer van sortir els tres equips de gent amb cadira de rodes i l’equip de persones invidents. Van sortir mentre rebien l’aplaudiment contundent d’admiració i ànim de les més 2.000 persones que hi havia a Olot. Vaig sentir l’emoció d’aquesta primera sortida a la pell. No refet d’aquesta emoció dos minuts després va arribar la de la de la sortida multitudinària, tranquil·la, festiva i animada. Els 1.500 marxadors van sortir com un riu humà per sota de l’arc blanc, sota la mirada dels equips de suport, de familiars i d'amics. Vaig caminar part de la primera etapa amb companys d’alguns equips i després amb cotxe vaig anar recorrent tots els punts de contro...

Des que el mes d’octubre de l’any passat es va curar Teresa Romero, l’ebola ha anat desapareixent de les portades i de les nostres ments. Sembla que ha desaparegut de les nostres vides. Aquest fet ens serveix per ser conscients de com de petit que és el “nostre” món. Ara un altre esdeveniment tràgic, un accident d’avió, omple pàgines i pàgines fins a uns nivells absurds que volen captar la nostra atenció explotant la nostra tendència natural a preocupar-nos pel que considerem més proper o el que creiem que ens pot afectar més. Per això parlem més dels “nostres” cinquanta morts que dels altres cent de totes les nacionalitats que els acompanyaven en el fatídic vol. Morts prematures i injustes totes. Arrel de l’accident ens han dit que hi ha 100.000 vols diaris a tot el món. Som una comunitat global i interconnectada. I per això no podem ignorar que passa amb l’ebola. Més de 10.000 morts i 24.000 infectats “oficials”. La gravetat de la situació a Sierra Leone, ha fet confinar tothom ...