dimarts, 9 de juny de 2015

La fam de 795 milions

La FAO ha publicat el seu informe anual sobre la fam. Al món passen fam 795 milions de persones.
Ha disminuït el nombre de gent que passa gana respecte l’any passat però s’ha desaccelerat el ritme amb el que la xifra disminueix. I la disminució és molt desigual perquè està focalitzada en països emergents com Xina i Brasil i molt alentida a l’Àfrica.

La desigualtat, l’acaparament de terres i els biocombustibles són algunes de les noves causes de la fam al món i d’aquest desaccelerament en la seva lluita. Actualment a l’Àfrica els especuladors acaparen cada segon la terra equivalent a un camp de futbol foragitant al mateix els seus pobladors originaris. Atacar d’arrel aquestes causes és estratègic, urgent i primordial, si volem acabar amb la fam al món.
És indignant i moralment inacceptable que 800 milions passin gana al món, sabent que tenim els mitjans per acabar amb aquesta xacra de la humanitat.

L’any 2000 tots els països del món van acordar en vuit objectius per reduir la desigualtat i la injustícia al món, els anomenats Objectius del Mil·lenni. És varen criticar aleshores perquè eren poc ambiciosos ja que,  per exemple, l’objectiu numero u proposava “Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam”, que l’any 2015 hi hagués suposat “només” 500 milions de persones que passaven fam. I no només no ho hem aconseguit sinó que passen gana quasi el doble, 795 milions. Aquests 795 milions de persones que passen gana conviuen al món amb milions de persones amb problemes de sobrepès o que inverteix quantitats inversemblants en dietes i programes per aprimar-se.

Però hi ha moltes més famílies al món (a part dels 795 milions que passen gana) que destinen el 70-80% de tots els seus ingressos a l’alimentació. Tot aquest grup vulnerable pot trobar-se de la nita al dia, sobtadament passant de sobreviure a patir fam, amb qualsevol mínim canvi de preus dels cereals o de qualsevol aliment bàsic, com ja va passar al 2008 amb la “crisi del aliments”.

Al món hi ha menjar suficient perquè 10.000 milions de persones mengin els mínims essencials o només per 1.500 milions en funció de la dieta que consumeixin. Altre cop la desigualtat. La gran indústria alimentària està més preocupada pels beneficis que pels drets humans o el sistema alimentari mundial i això és un greu problema de legitimitats entre interessos particulars d’unes poques empreses enfront els drets col·lectius de les persones i de la humanitat.

Els drets de les persones –com sempre- han d’estar per sobre dels interessos particulars. Sense visió global, les decisions que prenguem com a persones o com a país poden ser irresponsables i poc ètiques.


                          Article publicat a la  revista El Portal de Centelles. (Num 250 Juny2015)

Publica un comentari a l'entrada