divendres, 24 d’abril de 2015

La (in)dignitat humana

Per camins sinuosos i cíclics. Així ha evolucionat històricament la Humanitat. Hem avançat i retrocedit i tornat a començar. I enmig d'aquest vaivé hi ha conceptes que, quan aparentment semblaven arrelats, acaben sent arrencats del soca-rel segons d’on bufa el vent. Aquest és el cas dels maltractats drets humans que s'amplien o retallen segons siguin els interessos econòmics, polítics o geoestratègics dels estat en cada moment.

La mort de milers de persones que buscaven una vida millor en el seu camí cap a Europa ens ha de fer pensar en aquesta direcció. Contemplem decisions polítiques que fonamenten els seus arguments en càlculs electorals i econòmics; en explicacions al voltant a la por i a la prevenció mentre ignoren el conceptes de dignitat humana.

Assistim també arguments que tendeixen a limitar la seva anàlisi temporal i geogràficament. El problema no comença en el moment que les persones pugen al vaixell ni comença precisament a la platja. El problema comença en el moment en què el seu habitat natural, que el seu poble i entorn no els permeten seguir vivint allí, sinó que els expulsa i els obliga a fugir de casa seva. Comença el dia que no poden exercir cap control sobre les seves condicions de vida perquè algú està prenent les decisions per ells i elles.

Qui s'embarca en una pastera no és qui va decidir començar la guerra a Síria, ni va poder fer res per evitar-la; res que no fos fugir. El pescador de Somàlia no tenia cap opció per lluitar contra la pesca abusiva de les grans companyies que estan esgotant industrialment els caladors en els quals sempre havia pescat la seva família des de fa segles. La dona que fuig amb els seus fills de Sierra Leone no va tenir cap oportunitat per plantar-se davant les multinacionals que li roben la terra, no paguen impostos i impedeixen tenir un sistema sanitari públic.

Del total dels ingressos que Àfrica perd cada any, només un 5% es deu a la corrupció. Un 30% desapareixen per activitats il·lícites. Però és el majoritari 65% el que desapareix per elusió fiscal. Elusió fiscal d'empreses dels nostres països i que gairebé dobla tota l'ajuda al desenvolupament d'aquests mateixos estats.
No serveix de res atacar les conseqüències si no abordem les causes. Causes que, per cert, han estat alimentades en gran mesura per una Europa que ha contribuït a atiar conflictes, a donar suport règims corruptes i dictatorials; que ha permès el frau fiscal de les seves empreses multinacionals i l'espoli dels recursos naturals d'un continent extremadament ric.

Posem ara tots aquests arguments sobre tauler i analitzem les decisions d'Europa i Espanya. Res del que plantegen serveix per resoldre el problema; més aviat tot el contrari: l'empitjorarà generant més conflicte i majors atemptats als drets humans. L'actuació de l'exèrcit que ja s'avança com a proposta no pot sinó agreujar la complexitat dels conflictes i fer més vulnerables, si encara és possible, a les persones que inicien viatges a cegues en condicions deplorables. En cap cas les solucions poden passar per la militarització de les fronteres i la criminalització dels que són víctimes. Les decisions polítiques d'aquest tipus alimenten postures xenòfobes profundament perilloses que haurien de fer-nos tremolar com a societat.

El gran Monopoly en què sembla que el planeta s'ha convertit no resisteix més. Fins on hem d’arribar perque la Humanitat es regiri, doni un cop de puny sobre la taula i digui prou? Quantes persones més han de perdre la seva vida en el camí mentre s'alimenta la hipocresia i el cinisme? De veritat es creu que la solució està en enfonsar vaixells, enviar exèrcits, aixecar tanques i posar concertines a la tanca? Què més ha de passar perquè s'entengui que no podem aturar una hemorràgia de l'aorta amb una “tirita”?
La dignitat de les persones és sobretot un valor col·lectiu. Atemptar contra ella és atemptar contra la Humanitat en el seu conjunt.

Sofia, una dona d'Eritrea arribada a Itàlia, deia recentment: "Si moro al mar no importa, almenys no hauré estat torturada". Quan el ministre Margallo assegura que les persones que moren a la Mediterrània són immigrants econòmics oblida que moltes d'elles han recorregut el camí acompanyades de la violència, de terror, de fam i de la vulnerabilitat més extrema. I per descomptat, oblida, que els acompanya també una dignitat que està molt per sobre d'una Europa que permet que la Mediterrània s'estigui convertint en una fossa comuna. Tant de bo que els valors fundacionals europeus posin una mica de llum en moments tan indignes. Com Humanitat, ens hi juguem molt.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La informació sobre la Plataforma Stop Mare Mortum la trobeu aquí : https://stopmaremortum.wordpress.com/



















--------------------------------------------------------------------------------------



Article escrit conjuntament amb Yolanda Polo i publicat en castellà a eldiario.es expressant el posicionament de la CONGDE

Publica un comentari a l'entrada