La Creu del Sud

En español Ahir vaig arribar al Líban, a Beirut. No m’he mogut gaire per Beirut per temes del protocol de seguretat, però per la zona on tenim l’hotel hi ha una ciutat viva, alegre i mediterrània. Beirut esta al costat del mar i com Barcelona, es una ciutat Mediterrània. La circulació es caòtica. Be ho sembla, perquè en realitat te una harmonia que descobreixes  quan portes una estona. Les senyals son indicatives i prou, però tothom circula amb força fluïdesa. Es una ciutat immensa i on he vist molt moviment, gent fent vida a carrer, menjant, jugant a cartes o fins i tot nens jugant. La ciutat es veu envellida i en alguns punts descuidada. Esta plena de pilones de formigó, bidons grans plens de ciment, i altres elements per impedir a vehicles saltar-se els nombrosos controls militars que hi ha que aparentment no semblen vigilar moltes coses Es un país que ha viscut en conflicte molts anys i que segueix pagant les conseqüències d’un conflicte molt complex on es barregen molte...

En castellano aquí:   _ _ _ Quan pensem en un desig les “maduixes amb nata” és un dels clàssics. Les maduixes i els maduixots tenen un encant que les fa especials. Però si coneguéssim alguna cosa més encara serien més especials. Fa anys que Oxfam Intermón treballa al nord del Marroc perquè la situació i la vulnerabilitat de més de 20.000 dones que treballen al sector agrícola era indignant.  Però ni el treball directe d’Oxfam Intermón, ni les caravanes de sensibilització ni els tallers no acabaven de tenir l’impacte desitjat per canviar la situació. El maduixot és un dels conreus mes típics d'aquesta regió del Marroc. Als “douart” viuen i treballen dones sense contractes legals, ni drets, ni seguretat social, entre d’altres coses perquè no tenen cap tipus de documentació.  Sotmeses a jornades de fins a 14 hores, exposades a pesticides, ajupides i sense dret a cap descans en tota la jornada laboral. Víctimes fàcils de tot tipus d’abusos perquè la vulnerabilita...

Aquesta entrada ha estat publicada en castellà al blog 3.500 Millones de El Pais Don Mimmo, rector de Lampedsa Foto de Quim Vives i Seguí Don Mimmo, el rector de Lampedusa és tot un personatge. En preguntar-li què pensa la gent de l'illa sobre la contínua arribada de migrants a les seves costes, reconeixia amb gran senzillesa que a Lampedusa hi ha de tot, ciutadans acollidors i ciutadans racistes, ciutadans de dretes i d'esquerres,  però quan s'assabenten que algú s'està ofegant al mar, independentment del que pensin, surten tots a ajudar . Aquesta reacció profundament humana és la que trobem també darrere de la gran onada de solidaritat amb els refugiats que s'ha produït al nostre país. I és aquesta reacció la qual ha descol·locat tant als polítics, que han hagut de canviar el seu discurs més egoista i insolidari. Com a Lampedusa, després de sortir a la mar i rescatar a algú cal preguntar-se què fer amb ell o amb ella, com fer-ho, per què, amb qui i fi...

Aquest text sorgeix d'un altre original que esta en un llibre molt antic i el podeu trobar aqui i inspirat per una noticia apareguda als diaris avui .   Tot i així qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència. En una tertúlia d’un conegut mitjà un tertulià va preguntar a un convidat .. Però per tu doncs, com ha de ser un bona persona? Que diu la constitució i les lleis? Va preguntar el convidat Diu que s’han de complir les lleis, però la majoria..  ja ho fan! Amb això ja n’hi ha prou? I el convidat li digué: Un home fugia de la guerra del seu país i va haver de creuar l’oceà en una barca vella que va naufragar. Va arribar nedant i exhaust a la platja on va perdre la consciencia gairebé ofegat. Va passar un a rquebisbe per aquella platja i veié l’home inconscient. S’hi acosta i pels caràcters facials i la vestimenta va deduir que era d’una altre religió i que potser era el cavall de Troia que acabaria destruint la seva església i la seva religió. Passà de...

Aquest final d’estiu, la ciutadania ha reaccionat i amb un clam unànime ha fet canviar d’opinió als responsables dels governs: SI!!  Si cal, que vinguin a casa!  Prou de gent ofegada,  prou infants morts a la platja, prou tanques i prou travetes de periodistes!  Aquesta reacció indignada, ha estat molt sincera i molt de cor, però... És racional? És lògica? I tant que ho és!  És lògic perquè són persones. Tothom­­­ té uns drets mínims i una dignitat només pel fet de ser persones. El que és il·lògic i inhumà és acceptar que nosaltres tenim drets i la resta no.  És lògic perquè èticament tenen dret a venir...., però en el cas dels sirians, hi tenen dret legalment com a refugiats.  És lògic que els rebem perquè mentre els migrants que arriben a Europa representen només un 0,07% de la població,mentre a països més pobres representen fins un 20%. Un 86% dels refugiats del món estan refugiats als paisos mes pobres del planeta. I fa temps que en...

En español aquí  :  _ _ _   (Aquest article va ser escrit setmanes abans de la mort de l'Ailan Kurdi infant que varem conèixer a traves de una foto que va impactar tothom i abans dels aconteixements de les darreres setmanes amb els refugiats a Europa i publicat a la revista  El Portal  de Centelles) Les imatges de les persones arribant a les fronteres de la Unió Europea per terra o per mar són colpidores. En aquest èxode estant morint moltes persones al mar, i un cop a terra troben la inhumana acollida d’Europa, que es creia ser el bressol dels drets humans. Síria té una població de 20 milions de persones. D’aquestes, 10 milions han hagut de deixar casa seva, 6 milions desplaçant-se dintre de Síria (a zones més segures) i 4 milions fugint del país. Fugint a 5 països veïns: Turquia, Líban, Jordània, Irak i Egipte. Només uns 300.000 d’aquests 4 milions han arribat a Europa. Les xifres ajuden a contextualitzar realment el problema. Però tornem a Síria perqu...

Article escrit per la CONGDE, el  Dia del Cooperant  del 2015 i publicat en castellà a  Planeta futuro Livingstone i Stanley van fixar fa anys l'imaginari de l'aventurer. Els missioners el van continuar ampliant amb una tasca a vegades discutible i altres exemplar. Amb el pas dels anys,  hi afegirem a l'imaginari el vector filantròpic i ... “voilà”!, ja tenim el nostre prototip de cooperant! Un model que de vegades ratlla la imatge de superheroi, amb el qual les ONG de Desenvolupament no ens sentim molt còmodes. No. Aquesta imatge, com totes, té dos cares. D'una banda porta incorporada una visió del món geocentrista: països que ajuden i són bons, enfront dels que reben i no són tan bons. De l'altra, és innegable la feina que molts i moltes cooperants realitzen de la mà de moviments locals en contextos en què els reptes són brutals i les oportunitats de canviar la realitat, aparentment nul•les. L'experiència ens ha fet comprendre que comptar amb pe...