dimarts, 24 de novembre de 2015

D'on venen els refugiats que arriben a Europa? Viatge al Líban (I)

Ahir vaig arribar al Líban, a Beirut. No m’he mogut gaire per Beirut per temes del protocol de seguretat, però per la zona on tenim l’hotel hi ha una ciutat viva, alegre i mediterrània. Beirut esta al costat del mar i com Barcelona, es una ciutat Mediterrània. La circulació es caòtica. Be ho sembla, perquè en realitat te una harmonia que descobreixes  quan portes una estona. Les senyals son indicatives i prou, però tothom circula amb força fluïdesa. Es una ciutat immensa i on he vist molt moviment, gent fent vida a carrer, menjant, jugant a cartes o fins i tot nens jugant. La ciutat es veu envellida i en alguns punts descuidada. Esta plena de pilones de formigó, bidons grans plens de ciment, i altres elements per impedir a vehicles saltar-se els nombrosos controls militars que hi ha que aparentment no semblen vigilar moltes coses
Es un país que ha viscut en conflicte molts anys i que segueix pagant les conseqüències d’un conflicte molt complex on es barregen moltes coses i que encara no m'atraveixo a explicar. El districte on va explotar una bomba la setmana passada es un d’aquest barris on és fan patent el conflicte.

Avui després de rebre les mínimes indicacions de seguretat del companys d’Oxfam i després d’aconseguir sortir del monumental embús que es Beirut cada dia i de tornar a apreciar l’harmonia amb que tothom es salta les normes de tràfic, hem sortit de la ciutat i hem anat cap a la Vall de Bekaa, molt aprop de la frontera amb Síria. Un accident de tràfic fruit d’un error de l’harmonia del caos de circulació ens ha donat un ensurt però res mes.

Líban te quatre milions d’habitants i un milió de refugiats. 1 de cada 5 persones que viu al Líban és refugiat (Un 20%!!!!  Molt lluny del 0,1% que espanta tant a la vella Europa)
Els refugiats que té el Líban son majoritàriament Sirians i Palestins. Dels refugiats palestins us en parlaré un altre dia. El Sirians, majoritàriament estan a la vall de Bekaa. Però no hi ha camps de refugiats com a tals. És tot una mica mes complex. Una part dels Sirians que hi ha al Líban, son sirians que ja venien a fer de temporers d’algunes collites i per tant que tenen permís de treball. Una altre part ha vingut sobtadament per la guerra.
Alguns viuen en pisos, altres en cabanes improvisades escampades per tota la geografia, que nomes tenen en comú, el plàstic blanc del ACNUR que les cobreix.

La dispersió fa que proveir serveis sigui molt complicat. No hi ha dades exactes de quants son, no estan tots reconeguts com a refugiats, estan dispersos i molts han de viure de treball il·legal on acostumen a ser explotats com a tot arreu. Oxfam els ha proveït d’aigua i latrines.

La Fauza ens explicava que a Síria tenien terres, bestiar, i una casa. Aquí no tenen res de tot això. Excepte un petit jardí de plantes aromàtiques que s’han fet al davant de casa en llaunes velles per recordar el que tenien a Síria. Els fills petis juguen al nostre voltant mentre ens ho explica i no costa gaire veure que no deuen anar a cap escola.

En Diad i la Quadria també han parlat amb nosaltres i ella ensenyava les mans buides quan li preguntàvem que havia portat de Síria. Res. Absolutament res. Van fugir desesperadament i plens de por de l’Estat Islàmic. No vol sentir parlar de quedar-se aquí i nomes pensa en tornar

La Shamsa porta ja 4 anys aquí. Avui els han acabat una latrina que ha fet Oxfam i que faran servir 4 famílies del voltant ( nomes a la seva família ja son 11) Te dos fills que van a l’escola, fins que aprenguin a llegir i escriure. Després els tocarà treballar com als seus germans.

Tota aquesta gent provenen d’una zona rural de Síria. Son bàsicament agricultors i gent senzilla i amb pocs ingressos. No n’hi ha cap que hagi ni tant sols pensat en la possibilitat de viatjar a Europa, nomes en tornar a casa

Les seves cabanes precàries, amb un plàstic com a única paret hauran d’aguantar un hivern a un lloc on acostuma a nevar. Tenen moltes dificultats per trobar feina i es mal pagada. I fins i tot els toca pagar el lloguer del sol que ocupa la seva tenda. Com que no tenen diners ho fan a canvi de feina i a vegades nomes treballen per pagar el lloguer. Els país esta militaritzat i te controls a cada moment. Per evitar detencions els que es mouen son els nens i les dones que aixequen menys sospites i no els demanen papers. Però en el cas d eles dones , quan els demanen papers i no en tenen son víctimes d’assetjament moltes vegades.

En la historia conflictiva de Líban, esta fresc ala memoria encara una invasió per part de Síria. I ara els toca acollir als Sirians con a refugiats competint pels recursos, la feina ,la terra i tot plegat. No ha de ser fàcil

Si hi afegeixes que és un lloc fred, fangós, sense poder treballar ni escola, sense serveis, i on aixequen molts recels , es molt difícil viure.

Però l’esperança de tornar els segueix donant forces per viure en aquestes condicions.



Continua el relat a :





















Publica un comentari a l'entrada