La Creu del Sud

en castellano Dissabte vaig anar a Olot, a veure com començava la Trailwalker. A primera hora del matí, mentre la boira encara inundava tota la vall, vaig saludar molta gent que estava alhora il·lusionada i neguitosa, esperant l’hora de sortir. A les 10h. del matí vaig veure la sortida de la Oxfam Intermon Trailwalker. Primer van sortir els tres equips de gent amb cadira de rodes i l’equip de persones invidents. Van sortir mentre rebien l’aplaudiment contundent d’admiració i ànim de les més 2.000 persones que hi havia a Olot. Vaig sentir l’emoció d’aquesta primera sortida a la pell. No refet d’aquesta emoció dos minuts després va arribar la de la de la sortida multitudinària, tranquil·la, festiva i animada. Els 1.500 marxadors van sortir com un riu humà per sota de l’arc blanc, sota la mirada dels equips de suport, de familiars i d'amics. Vaig caminar part de la primera etapa amb companys d’alguns equips i després amb cotxe vaig anar recorrent tots els punts de contro...

Des que el mes d’octubre de l’any passat es va curar Teresa Romero, l’ebola ha anat desapareixent de les portades i de les nostres ments. Sembla que ha desaparegut de les nostres vides. Aquest fet ens serveix per ser conscients de com de petit que és el “nostre” món. Ara un altre esdeveniment tràgic, un accident d’avió, omple pàgines i pàgines fins a uns nivells absurds que volen captar la nostra atenció explotant la nostra tendència natural a preocupar-nos pel que considerem més proper o el que creiem que ens pot afectar més. Per això parlem més dels “nostres” cinquanta morts que dels altres cent de totes les nacionalitats que els acompanyaven en el fatídic vol. Morts prematures i injustes totes. Arrel de l’accident ens han dit que hi ha 100.000 vols diaris a tot el món. Som una comunitat global i interconnectada. I per això no podem ignorar que passa amb l’ebola. Més de 10.000 morts i 24.000 infectats “oficials”. La gravetat de la situació a Sierra Leone, ha fet confinar tothom ...

Aquesta entrada es continuació de: Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (1a part) Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (2a part) V. Però les empreses del IBEX paguen o no? I on i quant paguen? No ho sabem. No ho sabem perquè amb les seves memòries es impossible de saber-ho. I intentant comparar el que paguen entre elles, els conceptes que utilitzen en les seves comptabilitats son diferents i no son comparables. Però hi ha unes quantes dades que ens poden donar pistes. 1.  34 de les 35 empreses del IBEX35 tenen filials a paradisos fiscals. Concretament 810 filials en paradisos fiscals. Destaca el Banc de Santander amb 182 filials i Arcelor Mittal amb més de la meitat de les seves filials en paradisos fiscals. Curiosament les empreses del IBEX35 tenen 126 filials domiciliades a un petit apartament de Delaware (un paradís fiscal) on hi ha domiciliades també 285.000 empreses de la resta del món. 2 .  Es molt complex establir ...

Aquesta entrada es continuació de: Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (1a part) III. El quid esta en els beneficis. Efectivament com que els impostos es paguen sobre els beneficis, tenim dues maneres d’estalviar-los A. Amagant beneficis B. Buscant exempcions, subvencions i descomptes sobre el que s’hauria de pagar En aquesta classificació i ha la difosa línia entre la evasió (il·legal) i la elusió (legal) en la que es mouen les grans empreses. L’ètica i la veritable RSC (Responsabilitat Social Corporativa) semblen fora d’aquest debat a la llum dels resultats A. Amagar beneficis. Respecte amagar beneficis, els paradisos fiscals i els entramats societaris son els reis.  El 60 % del comerç mundial passa per un paradís fiscal. Esgarrifós pensar de quina xifra podem estar parlant. Els actius en paradisos fiscals s’estimen entre 20 i 32 bilions de $. Més que el PIB de Xina i els EEUU junts Conceptes com preu de transferència, deslocalitzar intangi...

I.  Eludir i evadir impostos, te preu. El de la vida de milions de persones. La fiscalitat es una moneda de dues cares. La primera és com es gasta l’estat els diners que te. La segona és com els recapte. Si posem les dues cares al servei de la ciutadania, aconseguirem grans progressos per a la població perquè estarem combaten la desigualtat. Si destinem el que ingressem a uns serveis públics universals i de qualitat, evitarem que la població mes vulnerable s’enfonsi mes avall del llindar de la pobresa. Cal saber que ens costa això per saber que ens cal recaptar. Els impostos només tenen sentit per cobrir les necessitat, no son perquè si. I si a l’hora de recaptar, ho fem de manera justa i progressiva, que pagui significativament més qui més tingui, tindrem la eina mes eficaç per lluitar contra la desigualtat. Contra la desigualtat econòmica, contra la de gènere, contra la de poder, i sobretot contra la d’oportunitats, la més invisible de totes. Establerts aquets prin...

Imagineu una empresa que es diu “ Fuets Centelles ” i que, com indica el seu nom, fa fuets. Cada fuet li costa 1€ i els vol vendre a 10€. I ho fa en tres senzills pasos: Crea una empresa a un paradís fiscal i l’anomena “Centelles Illes Caiman” (es bastant fàcil de fer) i li ven tots els fuets a 1€. No guanya res. L’empresa “Fuets Centelles” no té beneficis i per tant no paga impostos,  perquè es paguen sobre els beneficis i, teòricament, no en té. L’empresa “Centelles Illes Caiman”, ven tots els fuets a una tercera empresa de Centelles que es diu “Els xoriços dels fuets” (que també pertany a “Fuets Centelles”)  per 9,75€ cadascun. L’empresa “Centelles Illes Caiman” té molts beneficis, però com que està a un paradís fiscal… no paga impostos. L’empresa “ Els xoriços dels fuets ”  ven finalment els fuets a les botigues del poble a 10€ i per tant te teòricament molt pocs beneficis i paga molt pocs impostos a Catalunya. Evidentment, els fuets no fan tots el viatges ...

L’1% de la població del món té la mateixa riquesa que el 99%. I els 80 més rics tenen la mateixa riquesa que els 3.500.000.000 de persones més pobres del món. No, no m’he equivocat: 3.500 milions de persones. Cada any que passa la riquesa es va acumulant en menys mans. Aquestes riqueses tenen equips d’advocats que només es dediquen a buscar escletxes a la llei per no pagar impostos, o a fer lobby per tenir lleis que no els facin pagar impostos. Si, paguen a gent perquè convencin o pressionin politics. Aconsegueixen no pagar i que els donin subvencions. No, no m'he equivocat: subvencions a empreses de milionaris (les ONG a Espanya només tenim un 2% del total de subvencions que dona el govern).  Els dos sectors que més diners tenen i més n’han guanyat el 2014 al món són el financer-assegurances i el farmacèutic-sanitàri. Entre els dos sector han gastat quasi 1.000 milions en fer lobby, i 800 en finançar campanyes de polítics nord-americans.  I és una bona estratègia: el se...