dimecres, 11 de març de 2015

Fuets de Centelles a les Illes Caiman

Imagineu una empresa que es diu “Fuets Centelles” i que, com indica el seu nom, fa fuets.
Cada fuet li costa 1€ i els vol vendre a 10€.
I ho fa en tres senzills pasos:

  1. Crea una empresa a un paradís fiscal i l’anomena “Centelles Illes Caiman” (es bastant fàcil de fer) i li ven tots els fuets a 1€. No guanya res. L’empresa “Fuets Centelles” no té beneficis i per tant no paga impostos,  perquè es paguen sobre els beneficis i, teòricament, no en té.
  2. L’empresa “Centelles Illes Caiman”, ven tots els fuets a una tercera empresa de Centelles que es diu “Els xoriços dels fuets” (que també pertany a “Fuets Centelles”)  per 9,75€ cadascun. L’empresa “Centelles Illes Caiman” té molts beneficis, però com que està a un paradís fiscal… no paga impostos.
  3. L’empresa “Els xoriços dels fuets”  ven finalment els fuets a les botigues del poble a 10€ i per tant te teòricament molt pocs beneficis i paga molt pocs impostos a Catalunya.

Evidentment, els fuets no fan tots el viatges i van directament a les botigues.

Aquesta enginyeria fiscal fa que “Fuets Centelles” que havia de pagar impostos sobre 9€ de benefici per fuet, paga impostos només sobre  0,25€. Perquè els impostos a les empreses es paguen nomes sobre els beneficis. Un èxit empresarial! Més diners per als propietaris. Tot legal.
Legal sí,  però ètic, no tant. I els beneficis es queden als bancs dels paradisos fiscals i per tant, tampoc paguen impostos.
Aquesta és una de les pràctiques habituals que fan les grans empreses per no pagar impostos. S’anomena preus de transferència.

Encara que costi de creure més de la meitat del comerç mundial passa teòricament per un paradís fiscal amb aquest mecanisme. De les 35 empreses de l’IBEX35 espanyol (les empreses amb més liquiditat a borsa) 34 tenen filials a paradisos fiscals.

A l’Estat espanyol el volum del frau fiscal equival al doble del pressupost sencer de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta pràctica també es dóna als països empobrits. Si hi hagués una normativa fiscal internacional que evités això, no caldrien molts projectes de cooperació. Sense frau fiscal no caldrien retallades aquí, i no faltarien ni hospitals ni escoles allà.
Cal exigir a les grans empreses que també paguin impostos i que  assumeixin la seva responsabilitat social. Podem començar a exigir-lo a les municipals: que el nostre ajuntament no compri res a empreses amb seus a paradisos fiscals.

Podeu trobar més informació a aquestes altres dues entrades aquí mateix:

Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (1a part)
Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (2a part)
Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (3a part)


Aquesta article s'ha fet per la revista "El Portal" de Centelles a partir de l’informe “La Il·lusió Fiscal” que Oxfam Intermón ha publicat aquest mes de març sobre la elusió i la evasió fiscal de les empreses del IBEX35 espanyol. Podeu trobar l’informe aquí

I també podeu 
signar la petició a tots els partits perquè incloguin en els seus programes acabar amb l'elusió i evasió de les grans empreses.

                 
Publica un comentari a l'entrada