La Creu del Sud

A l’estiu hi ha menys noticies de política nacional o d’esports. Això fa que es tractin temes que habitualment no trobem als diaris o que ocupin més espai. Aquest agost s'ha parlat molt de tres temes: l’entrada d’immigrants africans, l’epidèmia d'ebola i el conflicte de Gaza Gaza . El nivell de destrucció a Gaza és pitjor que mai. 1900 morts palestins i 64 israelians són massa. Tot i que simultàniament -encara que no se’n parli-  a Síria segueix el conflicte i ja han mort més d’un milió de persones. I a Sudan del Sud, el conflicte i la sequera han generat molts més morts que a Palestina. Són nomes dos dels conflictes que tenim oblidats. Cal preguntar-se en base a què els mitjans posen el focus en un país o altre. L’ebola és una malaltia vírica molt greu perquè les possibilitats de superar la infecció són molt baixes. No s'ha investigat prou i potser perquè no es una malaltia "de rics". Malgrat el gran número de morts, -1.600 aquest any- cal posar aquest...

Aquest estiu he aprofitat per recopilar documents interessants que potser durant el curs no havíeu tingut temps de llegir. Aprofitant que a l’estiu hi ha mes temps els he anat publicant a Facebook. Aquí en teniu el recull per si encara teniu una mica de temps i voleu donar-hi una ullada. Son 4 quadernets d’estiu amb una lectura principal, un resum i alguns enllaços al tema. Espero que us hagi estat útil. QUADERN D'ESTIU 1 Lectura:   http://bit.ly/OIGvernarInforme Informe sobre desigualtat elaborat per la cimera de ‪‎Davos‬ al Gener del 2014. Les 85 persones mes riques tenen la mateixa riquesa que els 3000 milions mes pobres. Aquesta i d'altres realitats que fan de la ‪‎desigualtat‬ la principal xacra a combatre per fer un mon on tothom tingui uns drets mínims. QUADERN D'ESTIU 2 Lectura :  http://haitiotrosterremotos.info/lang/ca/ Al mes de gener va fer 4 anys del terratrèmol d’Haití. L’impacte del terratrèmol i les seves conseqüències fan que avui Haití en seg...

A Makamba, Burundi, -al cor de l’Àfrica- fa 3 anys que vam començar un programa de retorn de moltes persones a les seves terres. Després del genocidi de 1994 de Rwanda i Burundi, i de tot el període d’inestabilitat posterior, era una operació complexa, però també necessària. La gent de Makamba va confiar en nosaltres i va decidir invertir tot el seu temps i energies en aquest projecte. Era una feinada perquè la terra estava molt gastada, molt erosionada i la producció era molt escassa. La gent tornaria, treballaria la terra per millorar-la, plantaria mandioca i tindria una vida digna, perquè les collites serien suficients per tenir i vendre farina de mandioca. Era una oportunitat. Probablement “l'oportunitat”. La manca d’oportunitats és la part més invisible de la desigualtat: els que les hem tingudes no acabem d'adonar-nos del que significa no tenir oportunitats, o tenir-ne només una. Hagués estat una bonica història per explicar-vos. Si no fos perquè el molins no es van f...

A l’any 2000 Nacions Unides va fixar els Objectius del Mil•lenni. És un dels reptes més grans que mai s’han plantejat. Al establir els Objectius, Nacions Unides, i específicament els països signants, assumien que al món hi ha una desigualtat creixent. Aquesta desigualtat extrema significa que una gran part de la població mundial no te els mínims drets per viure amb dignitat. Es varen establir 8 objectius (dret a la salut, a l’educació, a l’accés a aigua potable, a l’alimentació… ) que s’havien de conquerir al 2015. El primer objectiu per exemple, pretenia reduir a la meitat la pobresa extrema, i ni tan sols això s’ha aconseguit. A sis mesos del 2015, malgrat ser objectius inicialment poc ambiciosos, no han assolit els resultats esperats i els percentatges d’èxit han estat minços. La desigualtat, (que no és nomes de recursos econòmics sinó d’oportunitats, de poder, de legislació, comercials,…) segueix creixent a tot el món. El fracàs fa qüestionar com continuar a partir del 2015, p...

Sóc poc melòman. En general conec molt poca música. Avui he anat a un concert de violoncels. 21 violoncels i un piano. No ha estat un concert molt llarg. No he escoltat una obra de música espectacular, però l’orquestra sonava molt bé. Fins aquí, no hi ha res massa especial, però hi havia quelcom que cridava l’atenció i era semblant a la cara de tots els músics: l’atenció a la directora i la cara de concentració que tenien tots plegats. Cares especialment concentrades i especialment atentes. I des del costat del públic aquesta concentració i atenció resulta emotivament captivadora perquè una ullada ràpida et permet veure que els artistes són especialment diferents i diversos. Diversos d’edats, hi havia infants des de 3 anys fins a joves amb més de 20, tot i que tothom amb la mateixa atenció i concentració. L’edat no establia diferències en l’atenció i la concentració. Només les mides dels violoncels assenyalaven aquesta diversitat i plàsticament donaven la imatge de foto de família ...

Es l’època de la declaració de renda. Si hem de pagar ens indignarem, i si ens tornen diners ens donaran una alegria, però sempre ens fa una certa mandra tot plegat. Potser quan marquem la creueta de l’església o altres fins socials o quan declarem les quotes de les nostres ONG recordem que estem fent un exercici de solidaritat, però en general la sensació es de que algú ens està escanyant. La fiscalitat però és una de les eines més potents que té qualsevol estat per disminuir la desigualtat dels seus habitants. Els països més profundament desiguals són els que menys pressió fiscal tenen. I per tant, per sorprenent que sembli, fa temps que les ONGD treballem per aconseguir que països empobrits tinguin un sistema fiscal redistributiu. Forma part d’aquesta manera de treballar que va a l’arrel dels problemes. A tots els països on hem fet propostes sobre fiscalitat, les hem basades en tres principis: • Una fiscalitat justa i progressiva (qui més te, més paga) . • La transparència abs...

Fa uns mesos parlava en aquesta columna de Sudan del Sud desitjant no haver d’escriure aquest segon article. Els desitjos no s’han acomplert. Potser no heu escoltat res més de Sudan de Sud o potser heu vist alguna noticia aïllada a un telenotícies. A Sudan del Sud en aquest moments es viu una situació molt, molt dura. Els companys d’Oxfam Intermón que  estat acostumats a veure situacions difícils estan esgarrifats del que passa i sobretot del que pot passar. S’ha ajuntat la violència, els interessos econòmics pel petroli i la manca de menjar a la situació prèvia de país empobrit. Cada dia centenars de persones arriben als camps de refugiats fugint del conflicte, esperant poder salvar les seves vides. A vegades sense èxit perquè fa uns dies van atacar i matar moltes persones dintre d’un camp. Malgrat la violència els companys segueixen treballant fent tot el que poden. Treballen en les zones on no hi ha enfrontaments al costat de la gent. I també treballen en els camps de refugi...