La Creu del Sud

Publicat al num 50 de la revista ONGC del pasat mes de Juliol Hi ha números que tenen quelcom de màgics com és el cas del 50. Conviden a celebrar. A celebrar, i a mirar enrere i a veure el camí recorregut, tant per contemplar amb satisfacció la feina feta, com revisar si és exactament el que hauríem volgut fer. Aquests 50 números són com instantànies de tota una època i, una darrera de l’altra, fan memòria de com ha canviat i evolucionat el sector de la cooperació internacional feta des de Catalunya. Aquesta petita història nostra està plena de moments diferents però, de ben segur, el pitjor és l’actual. El sector travessa avui la seva pitjor crisi des que va sortir la revista, l’any 2000, per la situació de moltes entitats, per la manca de compromís pressupostari i polític del Govern, i  per la manca de suport de la ciutadania. Què ens ha passat? Tres coses importants, com a mínim. La primera és que no hem pogut mantenir una política pública de cooperació de qualitat. Disposar d...

Pensava que al juliol per fi ho aconseguiríem,  però em vaig emportar una desil·lusió.  Després de 20 anys de campanyes informatives,  l’Assemblea Gral. de les Nacions Unides no va aprovar el Tractat internacional per al comerç d’armes que demanem. Un tractat que “només” pretén que el comerç d’armes sigui un comerç controlat. Té més controls comercials un plàtan que una metralleta. Un plàtan te “traçabilitat”, és a dir, que tu pots saber exactament tot el camí que ha seguit fins arribar al teu plat. Les armes no. Els de Centelles sabem els papers que cal fer per legalitzar un trabuc per fer de trabucaire a la festa del Pi, però per exportar armes i municions, no cal fer res. Espanya és  el primer exportador mundial de munició a l’Àfrica. Va exportar a Ghana milions de projectils per a“tir olímpic”. Ja heu vist els bons resultat que ha tret Ghana a les olimpíades, oi? Exacte! no hi tenien cap representant! No cal ser un geni per endevinar on va anar a parar tota ...

El treball d’acció humanitària va molt més enllà de l’assistència directa i inclou a més, la prevenció, la rehabilitació i la incidència política per resoldre aquells temes que depenen més dels governs, que de la fatalitat. Les accions de prevenció en una zona de sequera cíclica com és el Sahel, són vitals i ja us vaig explicar a un post del febrer, algunes mesures que esmorteïen l’impacte de la sequera a nivell familiar. Ara, a dues regions de Burkina Faso estem enfocant l’emergència d’una manera diferent. La feina prèvia i el treball continuat a molts països permet conèixer millor els llocs on actuem. En aquest cas ens havia permès saber com guanyen i com gasten els diners la gent de la regió, i aquest detallat coneixement ens ha mogut a introduir un canvi substancial en la nostra manera de fer. Les llargues cues de gent i d’entregues d’aliments, son la imatge que tenim de les emergències. Les ONG sabem que aquest repartiment massiu d’aliments té efectes secundaris indesitjables. P...

         Una conversa amb l’Alejandro, el director d’ Intermón Oxfam a Colòmbia amb qui fa dues setmanes fèiem una cervesa a Barcelona, m’ha fet dedicar la columna d’avui a Colòmbia.       La Cooperació a Colòmbia, esta centrada bàsicament en un tema que molts no tenim mai present quan parlem de Cooperació.  Pensem en educació, sanitat, atenció humanitària, aigua…  però rarament pensem en la disminució de la impunitat.       A Colòmbia els ciutadans viuen sotmesos diàriament a uns nivells de violència e impunitat que no ens podem imaginar. Als barris, controlats estrictament per paramilitars, la gent intenta viure amb normalitat i exercir la seva ciutadania.      El colombià, ni es no violent, ni es violent, em deia l’Alejandro. No pot ser violent perquè no li serviria de res. Tampoc son No violents. Son bàsicament gent que sap suportar la violència sense que aquesta la coarti o li impedeixi seguir el ...

Segons la FAO, l'organisme responsable del tema, de moment, sí. Però tenim més de 1.000 milions de persones que passen fam. Ara mateix, estem en alerta perquè als països africans del Sahel i la Banya d'Àfrica la situació és crítica i més de 25 milions de persones estan en seriós risc de morir.  Sabem que al 2050 podem arribar als 9.000 milions d’habitants, i que al ritme actual la demanda d’aliments s’incrementaria un 70%, mentre que la producció mundial d’aliments està estancada. Fa por pensar què passarà, però quines són en realitat les causes de que hi hagi fam al món, a dia d'avui? Quins són els principals problemes? El primer problema és la terra i la seva propietat.  La població més empobrida del món és precisament la població camperola. L’amenaça més greu, és que empreses multinacionals i fons especulatius estan comprant de forma massiva terres fèrtils, especialment a l’Àfrica, fent fora a poblacions senceres que es queden sense mitjà de subsistència. Quan les rese...

   La Gisela ha tornat d’Haití. D’entrada em confirma el que ja sabem pels diaris: que els diners que varen arribar generosament, tot i que molts menys dels promesos per molts governs, estant ajudant a sobreviure a milers de haitians però que encara costa, i costarà, veure avenços a Port-au-Prince.    Però més enllà de la imatge que continua transmetent la capital del país, n’hi ha d’altres. A la Vall d’Artibonite, al nord de l’illa, la població, conjuntament amb les ONGD, estan fent molta feina per recuperar el conreu d’arròs. I no nomes el conreu sinó el tractament posterior que, en el cas del arròs, té la seva complexitat per arribar a convertir-se en el paquet que comprem.    El conreu d’arròs va quasi desaparèixer a Haití per raons “humanitàries”. Durant uns anys el Govern dels EEUU va exportar a Haití grans quantitats d’excedents d’arròs que, fortament subvencionat, acabava sent mes barat que l’arròs local. Això va provocar la ruïna de molts campero...

Si fan una enquesta al carrer preguntant si cal ajudar primer als de casa o als de fora, gairebé segur que la majoria dirà que primer als de casa. Per suposat!, però no sempre ens adonem de la gran trampa que ens han parat, fent-nos aquesta pregunta. Enfrontar pobreses properes i llunyanes és una falòrnia per tal que no posem l’èmfasi en combatre la pobresa des de l’arrel, des de les seves causes. Fins a quina distancia de casa la pobresa es prioritària? Posar per davant la distància a que està de casa nostra la pobresa, normalment busca que no ens preguntem sobre per què es vulneren els drets humans de les persones, què fa que no tots tinguem les mateixes oportunitats, o per què 1.000 milions de persones passen gana cada dia. Al món hi ha lloc per tothom, hi ha recursos per tothom i hi ha oportunitats per tothom. Per convertir-ho en una realitat hem de combatre les desigualtats, la econòmica, la de poder i la d’oportunitats . Si ens movem tots plegats, cap el punt intermig, toth...