dissabte, 11 d’agost de 2012

Emergència i innovació al Sahel


El treball d’acció humanitària va molt més enllà de l’assistència directa i inclou a més, la prevenció, la rehabilitació i la incidència política per resoldre aquells temes que depenen més dels governs, que de la fatalitat. Les accions de prevenció en una zona de sequera cíclica com és el Sahel, són vitals i ja us vaig explicar a un post del febrer, algunes mesures que esmorteïen l’impacte de la sequera a nivell familiar.
Ara, a dues regions de Burkina Faso estem enfocant l’emergència d’una manera diferent. La feina prèvia i el treball continuat a molts països permet conèixer millor els llocs on actuem. En aquest cas ens havia permès saber com guanyen i com gasten els diners la gent de la regió, i aquest detallat coneixement ens ha mogut a introduir un canvi substancial en la nostra manera de fer. Les llargues cues de gent i d’entregues d’aliments, son la imatge que tenim de les emergències. Les ONG sabem que aquest repartiment massiu d’aliments té efectes secundaris indesitjables. Per això a Burkina hem provat de no repartir aliments, ni roba ni altre tipus de coses. Hem repartit diners. Si, diners directament al grup de gent més pobre i vulnerable. El disseny i la distribució s’ha fet molt rigorosament  a partir dels bons i detallats estudis que havíem fet. Els diners han servit perquè les famílies compressin gra per menjar, i els sol flux de diners ha permès, com a conseqüència, que els comerciants, els transportistes i altres, tinguessin una entrada de recursos en cadena que ha evitat la fam extrema a tots els habitants de la regió.
Si haguéssim repartit aliments directament, probablement ens haguéssim carregat tot el dèbil teixit comercial local. Un seguiment posterior de com s’han gastat els diners ens diu que el resultat és òptim. El cost més baix ens ha permès arribar a més gent.
Òbviament la nostra situació i la del Sahel no és afortunadament la mateixa: Els que treballem fa anys contra la pobresa, fem i desfem, provem i busquem contínuament noves formules. Si els governs tinguessin aquest esperit d’innovació, potser els diners s’estarien donant a les persones i no als bancs, i no s’estaria destruint teixit social i comercial i evitaríem espirals de desigualtat. Com al Sahel!

Article publicat a la Revista "El Portal" de Centelles a l'Agost del 2012
Publica un comentari a l'entrada