Colòmbia i la impunitat.


 

       Una conversa amb l’Alejandro, el director d’ Intermón Oxfam a Colòmbia amb qui fa dues setmanes fèiem una cervesa a Barcelona, m’ha fet dedicar la columna d’avui a Colòmbia.
      La Cooperació a Colòmbia, esta centrada bàsicament en un tema que molts no tenim mai present quan parlem de Cooperació.  Pensem en educació, sanitat, atenció humanitària, aigua…  però rarament pensem en la disminució de la impunitat.
      A Colòmbia els ciutadans viuen sotmesos diàriament a uns nivells de violència e impunitat que no ens podem imaginar. Als barris, controlats estrictament per paramilitars, la gent intenta viure amb normalitat i exercir la seva ciutadania.
     El colombià, ni es no violent, ni es violent, em deia l’Alejandro. No pot ser violent perquè no li serviria de res. Tampoc son No violents. Son bàsicament gent que sap suportar la violència sense que aquesta la coarti o li impedeixi seguir el seu camí. Son “soportadors professionals de violència”. I dintre aquest entorn on nosaltres estaríem paralitzats, exigeixen respostes, demanen reunions de seguiments de politiques parlamentaries i tenen iniciatives.
      Dintre d’aquest ambient te sentit una gran campanya feta “Saquen mi cuerpo de la guerra” que ha lluitat amb insistència per evitar les agressions sexuals a dones en aquest ambient de conflicte, violència i impunitat. La campanya ha tingut molt ressò a tot el mon. Els testimonis d’algunes dones d’aquesta campanya son absolutament impactants. Si voleu,  busqueu per Google la historia de la periodista i víctima de la pròpia campanya, Jineth Bedoya. El seu cas, el seu testimoni i el seu coratge, ha visualitzat el que milers de dones venien patint sistemàticament. El seu i els de totes les dones que han donat testimonis en aquesta campanya de “Saquen mi cuerpo de la guerra” que explica que a Colòmbia cada 44 minuts una dona ha sigut violada per homes armats.
 Aquesta acció i el bon disseny de la campanya, han aconseguit una pressió internacional gran que ha fet que fins i tot la Hillary Clinton s’interessi pel tema i hagi fet canviar situacions que semblaven inevitables.
    La impunitat continua a Colòmbia, però ara ja saben que no es infinita. Alguna cosa ha començat a canviar. Ha estat gracies al treball de molta gent al voltant de la Cooperació, de la Pau i dels drets humans. Això també es cooperació. I això també ens incumbeix com a ciutadans del mon. Si alguna vegada us parlen de projectes de Cooperació de gènere, drets humans, o reducció de la impunitat.. ara ja sabreu que entre moltes d’altres coses, parlen de Colòmbia.


Article publicat a la Revista "El Portal" de Centelles al Juliol del 2012

Comentaris

Núria Pujolàs ha dit…
Hola Francesc,...quanta duresa!

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats