dissabte, 8 de setembre de 2012

Dues bales, son per tu.



Pensava que al juliol per fi ho aconseguiríem,  però em vaig emportar una desil·lusió.  Després de 20 anys de campanyes informatives,  l’Assemblea Gral. de les Nacions Unides no va aprovar el Tractat internacional per al comerç d’armes que demanem. Un tractat que “només” pretén que el comerç d’armes sigui un comerç controlat. Té més controls comercials un plàtan que una metralleta. Un plàtan te “traçabilitat”, és a dir, que tu pots saber exactament tot el camí que ha seguit fins arribar al teu plat. Les armes no. Els de Centelles sabem els papers que cal fer per legalitzar un trabuc per fer de trabucaire a la festa del Pi, però per exportar armes i municions, no cal fer res.
Espanya és  el primer exportador mundial de munició a l’Àfrica. Va exportar a Ghana milions de projectils per a“tir olímpic”. Ja heu vist els bons resultat que ha tret Ghana a les olimpíades, oi? Exacte! no hi tenien cap representant! No cal ser un geni per endevinar on va anar a parar tota aquesta munició. Només cal fer una ullada als països que envolten Ghana i als conflictes de la regió. I com aquest , molts exemples més. Cada any es venen 12 mil milions de projectils. Suficients per poder matar a cada habitant del planeta, dues vegades. Toquem a dues bales per cap cada any.

Acte de protesta al Mercat de la Concepció de Barcelona. L’actriu Anna Sahun s’ha
 convertit en una venedora d’armes, oferint als clients tot tipus de productes mortífers
a bon preu i sense control. Performance de denuncia d'Amnistia Internacional, la
Fundació per la Pau, i Intermón Oxfam de la manca de regulació internacional del comerç d’armes.
Els conflictes armats són una de les principals raons de fons per les quals molta gent al planeta no té els mínims drets. Ni a la vida, ni per poder viure, ni per poder fer res. Una de les tasques de les ONGD és fer campanyes de conscienciació per explicar aquestes coses i intentar evitar-les. Campanyes com la del control d’armes entre d’altres, si no les fem les ONGD, no les farà ningú.
Tornant al Tractat, els interessos comercials de les grans corporacions, disfressats d'interessos nacionals, han fet que països com els EEUU, Xina, Rússia i altres com Veneçuela i Egipte, bloquegessin la signatura del tractat. Una curiositat: els cinc principals exportadors d’armes a nivell mundial, són els cinc països  membres permanents del Consell de Seguretat de Nacions Unides.
A l’octubre hi torna a haver reunió plenària, i ho tornarem a intentar. Ens farà falta l’ajuda de tothom, en forma de pressió ciutadana, per aconseguir-ho. La tindrem, oi?

Article publicat al num. 217 de la Revista "El Portal" de Setembre del 2012
Publica un comentari a l'entrada