Entrades

Biogàs

A la regió de Dodoma, al centre de Tanzània havíem començat a l’any 2000 un projecte de Biogàs. La població rural dispersa, la sequera, la presencia d’animals a totes les famílies i la dificultat mes gran cada dia de trobar llenya per cuinar, aconsellaven un projecte d’aquest tipus. El projecte de biogàs consisteix en la construcció d’un petit iglú soterrat on s’hi avoquen els excrements dels animals i on, per un procés de fermentació natural, és produeix gas metà, que serveix per il·luminació i per cuinar. El sobreïxent de la fermentació es un adob orgànic molt bo. El fet d’haver d’estabular els animals, també disminuïa la pressió ambiental sobre el arbres joves que abans no podien créixer perquè se’ls menjaven els animals. Cada planta es construïa amb la família propietària de la planta, però ho havia de fer conjuntament amb el que seria el propietari de la següent planta a construir. D’aquesta manera n’aprenia i, quan construïa la seva, podia ensenyar al següent. I així succ...

Somalia, Haití i els haitians

Imatge
Ara que hem estat parlant de l’emergencia de la banya d’afica , he recordat l’emergència d’Haití. El 12 de Gener del 2010 el terratrèmol d´Haití va commocionar a tothom. La magnitud de les catàstrofes en les emergències segueix una fòrmula que és el resultat de la multiplicació de la intensitat del fenòmen per la vulnerabilitat de la població sobre la que es produeix. En aquest cas la magnitud era molt alta i la vulnerabilitat també, i les conseqüències ...  les coneixem de sobres. Un mesos després es va convocar el que anomenen una “conferència de donants”, es a dir, una reunió de tots els països donants per coordinar l’ajuda o, dit d’una altre manera, “repartir-se” el pastís de les inversions a fer per afavorir cadascú a les empreses del seu país. En aquesta conferencia que és va fer als EEUU, ningú va pensar en convidar als Haitians....  un detall sense importància, no? Intermón Oxfam va decidir fer una enquesta entre els damnificats per portar a la conferència de d...

Pobresa no, desigualtat

Imatge
Quan escric aquestes línies, fa un any que varen alliberar els segrestats de la “caravana solidaria” que va aixecar tanta polèmica. Tothom tenia un opinió sobre el tema. El lamentable segrest va servir per posar sobre la taula que és i que no és un cooperant i que és i que no ha de ser la Cooperació Internacional. Va evidenciar que per molta gent la Cooperació segueix sent nomes un exercici de generositat, amb matisos que van des de la visió més assistencial a la més compromesa. I això ja no és així. La lluita contra la pobresa ha adquirit als darrers anys dos components que la fan diferent a la que coneixem i que ens permeten entendre la feina de les ONGD avui. A la vegada ens permet jutjar cada ONGD en funció de si la seva acció esta o no en línia amb aquests dos components. La primera és que la Cooperació Internacional no es una qüestió de generositat, sinó de Justícia . No es una qüestió de voluntats, sinó de drets. Tots, nasquem on nasquem, tenim els mateixos drets bàsics...

Trenquem una cadena de fracassos

Imatge
Publicat a El Punt Avui del 18 d'Octubre del 2011 (abajo en castellano)      Ara fa una setmana que el govern i les ONG que treballem a la Banya d'Àfrica vam convocar una reunió conjunta amb periodistes per explicar-los la feina feta, i debatre sobre la millor manera de mantenir l'interès als mitjans de comunicació d'aquesta gran crisi humanitària. Fa una setmana no se'ns va passar pel cap que poguessin segrestar dues companyes i que això girés la truita de tal manera que el que no era noticiable dimarts, divendres ocupava les portades.       En aquest món global, la indiferència o la desconnexió ja no són opcions. A tothom que no s'hi dedica li deu semblar ben lògic que ens preocupin més les nostres dues compatriotes que els 13 milions de persones mortalment atrapats a la regió, però a nosaltres sempre ens sorprèn aquesta manera tan diferent de valorar les vides properes i les llu...

Com situar-nos dins “un sol mon”??

Aquest post l'ha escrit l' Imma de Miguel des de l'Àfrica del Oest oportú en temps de confusió i dubtes sobre la Cooperació Internacional i el publico a demanda seva. L'Imma és la Responsable del programa regional de Justícia econòmica d'Intermon Oxfam. Moltes gràcies Imma. Fa uns dies vaig participar a un taller de planificació de la nostra propera campanya de mobilització ciutadana. Era a Dakar, amb organitzacions regionals de l’Africà de l’oest i algunes nacionals des països de la regió. Quan un col·lega va presentar l’objectiu d’Oxfam de recolzar un moviment a la regió en favor d’una alimentació justa, un membre d’una de les organitzacions de camperols presents, va demanar la paraula per preguntar si nosaltres no formàvem part del moviment.... Interessant!  la mateixa organització que anys enrere ens demanava que no ens posicionéssim dins de la regió, ara ens demana que participem d’un mateix moviment, allà on ens trobem. Som un sol món! Aquest sentiment d’...

Un cross inclusiu, per una Escola Inclusiva

Imatge
(Versión en castellano) Fa dies que en Joan esta molt motivat i il·lusionat en córrer un cross. L’han organitzat a l’escola i sembla que han sabut motivar els nanos molt be. Ens feia angunia, com sempre, perquè evidentment ell no pot córrer tot el cross i no sabem molt bé com s’ho prendrà. La seva discapacitat el limitarà per fer-lo tot sencer. Avui hem anat els dos, pare i mare, a veure’l Per córrer el cross, s'ha volgut vestir amb la samarreta del Barça. El cross no era molt llarg, uns 800 m i han començat els més petits, desprès els de 1r i 2n i el tercer torn era el seu. Els dels cursos superiors corrien el quart i últim cross. Estava a la sortida preparat amb molta anticipació com si hagués de córrer 100 metres. Concentrat. Han trigat una mica a sortir fins que estigues tot apunt. Hi havia força públic. I mentre esperàvem, els seus companys de l’any passat que l’han vist (aquest any ha repetit curs) l’han començat  animar. Era bonic. Han conviscut bastants anys amb e...

Ni blancs tan bons ni arguments tan dolents. En defensa de les ONG

Article complert , que respon a les crítiques a les ONG que l'antropòleg Gustau Nerín fa al seu darrer llibre "Blanc bo busca negre pobre" i que va ser publicat en castellà parcialment a La Vanguardia el dia 16 de març (el teniu a l’entrada següent a aquesta). Aquest article va ser redactat amb el suport del equip tècnic de la FCONGD  “ Blanc bo busca negre pobre” és el títol de l'últim llibre de l'antropòleg Gustau Nerín. Perquè no hi hagués cap dubte, l'editorial no ha cedit a la temptació de completar el ja provocador títol, amb un títol previ ben explícit:“ Crítica a la cooperació i les ONG” . Malgrat la gran atenció que ha rebut dels mitjans, el llibre adverteix, però, a la seva primera pàgina, que no és una crítica als/a les cooperants sinó al “sistema de cooperació” i que hi ha cooperants que en són conscients de les deficiències i lluiten per modificar-lo i aconseguir unes relacions més justes entre Àfrica i Occident. Malgrat que es doni a entendre qu...